Llafranc pedres i Far

La petita vila marinera de Llafranc , és sens dubte un dels racons mes bells de la Costa Brava , les seves cases blanques , la seva platja de sorra fina amb el seu nàutic al fons , protegits per la muntanya de la Guàrdia de possibles aixecades , pujar aquesta muntanya serà l'objectiu de la nostra excursió . Sortim del pàrquing que hi ha a la plaça Jaume I , comencem a pujar deixant l'església de Santa Rosa de Lima a la dreta , prenem els carrers Rafael Duran i Amadeo Vives acabat aquesta , comença un camí , que paral•lel a la riera de Llafranc que aquesta per una cota mes baixa , ens porta al dolmen Can Mina del Torrent , aquest es troba en una pineda res mes passar Can Boch , darrere d'una casa abandonada , un caminet a l'esquerra ens acosta a aquest megàlit que va ser derrocat per desconeguts i reconstruït per Lluis Esteva i Cruañas en 1969 , publicant-ho en una revista local i catalogant-ho de sepulcre de corredor . Una altra vegada en el camí deixem a la dreta la granja Mes Rumbau amb tot tipus d'animals domèstics , sembla una casa de colònies , per darrere per una senda que talla a la dreta , visitem l'abric sepulcral del Torrent , dos grans blocs de granit entre els quals s'ha format una covacha , seguirem adreça cap a la carretera de Palafrugell pujant un turó per visitar un ara o roca de sacrificis i un possible dolmen o cista dels Pasteres , mes a dalt voregem el Puig de la Guàrdia per l'esquerra per trobar el camí de Ronda , els penya-segats d'aquest sector són dignes d'admiració , doncs es pot veure com la roca grisa cau vertical sobre el Mediterrani , unes escales fetes amb fusta ens pugen a la capella de Sant Baldiri , on es canvien desitjos per cèntims , es troba a les portes del poblat Ibèric de Sant Sebastia de la Guarda , pel qual passegem , observant les restes dels habitatges que ho formaven , sortint d'est veiem aquesta la torre de vigía des de la qual els habitants donaven l'alarma de l'arribada de pirates , i el santuari que ara forma part d'un restaurant , temps enrere podíem visitar-ho . Per darrere de la torre surt un camí amb escales per veure el oratori de la Divina Pastora i la balconada de la Romaboira.
Contra direcció a Divina Pastora podem , pel mateix camí , accedir al far , construït en 1857 , la major virtut del qual és , l'ésser , el que de mes potència i abast té de Catalunya .
La baixada de la muntanya de la Guàrdia la fem zigzasexan la carretera , fins a arribar al nàutic , i caminant pel passeig Cypsela tornem al lloc d'inici. Hem caminat junts Carla , Anna , Mari , Mari Carmen , Aleix , David , Dani , Marti , Paco i Julian . SENDA AMIGA.

La pequeña villa marinera de Llafranc , es sin duda uno de los rincones mas hermosos de la Costa Brava , sus casas blancas , su playa de arena fina con su náutico al fondo , protegidos por la montaña de la Guardia de posibles levantadas , subir esta montaña será el objetivo de nuestra excursión . Salimos del parking que hay en la plaza Jaume I , empezamos a subir dejando la iglesia de Santa Rosa de Lima a la derecha , tomamos las calles Rafael Duran y Amadeo Vives terminado esta , empieza un camino , que paralelo a la riera de Llafranc que esta por una cota mas baja , nos lleva al dolmen Can Mina del Torrent , este se encuentra en una pineda nada mas pasar Can Boch , detrás de una casa abandonada , un caminillo a la izquierda nos acerca a este megalito que fue derribado por desconocidos y reconstruido por Lluis Esteva i Cruañas en 1969 , publicándolo en una revista local y catalogándolo de sepulcro de corredor . Otra vez en el camino dejamos a la derecha la granja Mas Rumbau con todo tipo de animales domésticos , parece una casa de colonias , por detrás por una senda que corta a la derecha , visitamos el abrigo sepulcral del Torrent , dos grandes bloques de granito entre los cuales se ha formado una covacha , seguiremos dirección hacia la carretera de Palafrugell subiendo un cerro para visitar una ara o roca de sacrificios y un posible dolmen o cista de les Pasteres , mas arriba bordeamos el Puig de la Guardia por la izquierda para encontrar el camino de Ronda , los acantilados de este sector son dignos de admiración , pues se puede ver como la roca gris cae vertical sobre el Mediterráneo , unas escaleras hechas con maderos nos suben a la capilla de Sant Baldiri , donde se cambian deseos por céntimos , se encuentra a las puertas del poblado Ibérico de Sant Sebastia de la Guarda , por el que paseamos , observando los restos de las viviendas que lo formaban , saliendo de este vemos esta la torre de vigía desde la que los habitantes daban la alarma de la llegada de piratas , y el santuario que ahora forma parte de un restaurante , tiempo atrás podíamos visitarlo . Por detrás de la torre sale un camino con escaleras para ver el oratorio de la Divina Pastora y el balcón de la Romaboira.
En dirección contraria a Divina Pastora podemos , por el mismo camino , acceder al faro , construido en 1857 , cuya mayor virtud es , el ser , el que de mas potencia y alcance tiene de Catalunya .
La bajada de la montaña de la Guardia la hacemos zigzajeando la carretera , hasta llegar al náutico , y caminando por el paseo Cypsela volvemos al lugar de inicio. Hemos caminado juntos Anna , Mari , Mari Carmen , Aleix , David , Marti , Paco y Julian . SENDA AMIGA.