Llagostera: Can Llambí - Runes de termes romanes de la Torre dels Moros - Font de Panedes

Fins ara, les rutes que hem penjat a Wikiloc de Llagostera, a l'extrem meridional del Gironès, han estat per la part sud del municipi, ja dins de l'Ardenya o Massís de Cadiretes. Aquest cop canviem i anem cap al nord-est del municipi (el més extens de la comarca amb més de 76 km2), al Pla de Panedes (també escrit sovint Penedes, i amb el mateix origen etimològic -penna o pinna, que significa roca, penyal- que la comarca barcelonina del Penedès, però aquí la síl·laba tònica és la del mig).

Es tracta d'una àmplia zona plana, o més aviat ondulada, al peu de les Gavarres que us anirem descrivint al llarg de la ruta.

La sortida i arribada la fem des de Can Llorenç. Per arribar-hi amb vehicle, cal agafar una desviació ben senyalitzada, poc abans del quilòmetre 3 de la carretera GIV-6612, just al costat de la molt visible i magnífica masia de Can Llambí, amb un gran suro al costat.

La primera part del recorregut la fem per un camí ample, envoltat de suros, pins i roures, que correspon a un antic camí mil·lenari. Camí ral i, abans, camí romà de Girona a la costa, a Sant Feliu de Guíxols (sembla que d'aquella època en queda el nom de la població de Quart, ja que es troba a la quarta milla d'aquesta via). Trobem forces semblances d'aquest camí amb trossos de la via verda de l'antic Camí del Carrilet, però aquí la solitud predomina. Al creuar la riera, a la nostra dreta veiem el Molí d'en Llambí. Sembla ben restaurat, però no es pot visitar.

Seguim l'antic camí romà fins arribar a la Masia Serena (antiga Casa Nova d'en Llorenç i sembla que convertida en un complex turístic important -a la xarxa hem vist que s'hi fan estades de relaxació-). A l'alçada de la segona porta del mas, trobem a la dreta les restes d'un pal indicador que hem de seguir i en menys de quatre-cents metres, després de passar per entre tres gran pedres, arribem a la Torre dels Moros. Es tracta d'un edifici termal rústic tardo-romà, del segle III (encara que usat fins a l'Edat Mitjana, com a mínim), de 32m2 de planta.

Que hi fan aquí unes termes romanes? Doncs l'explicació la tenim si pensem que venim d'un camí de l'època romana. És interessant pensar que les termes devien formar part d'una vila romana ... que encara no s'ha trobat ... i que no deu ser massa lluny. Si la voleu buscar ...

Aquestes runes son conegudes des d'antic, però no se les donava massa rellevància. Una prospecció inicial al 2003 i tres campanyes d'excavació entre els anys 2005 i 2007, han permès el seu estudi i que es puguin contemplar com ho fem ara. Si us interessa, més detalls els trobareu al llibre de Cristina Masvidal Fernàndez, La Torre dels Moros. El veïnat de Panedes de Llagostera entre els segles III-XIII, Col·lecció Beca Esteve Fa Tolsanas.

A partir d'ara fem un tomb pel pla seguint, sobre tot, corriols de sauló. Ara també hi trobem el bruc i l'arboç. Creuem la riera de Banyaloques i passem pel costat de Can Morató. Com a curiositat, a prop d'aquest esplèndid mas s'han trobat alguns del restes més antics del terme de Llagostera (que ja és dir, donada la importància i quantitat de les troballes arqueològiques al municipi), corresponents a fa uns 100.000 anys, finals del paleolític inferior o inici del paleolític mig, moment de l'aparició de l'home de Neanderthal.

Just al creuar la riera que ve de la resclosa, a la dreta del camí, tombat i tallat, hi ha les restes del que fou arbre monumental, el Pi Gros de Can Morató o de Mas Salvador. Continuem. Per no anar per la carretera, passem pel costat d'uns camps de conreu fins arribar a trobar el GR.

Creuem la carretera pel costat d'una pineda i al cap de menys de 150 metres un pal indicador ens diu que per anar a la Font de Panedes cal seguir un senderó a la dreta. Quina diferència de camí i paisatge respecte al que hem fet fins ara! Al fons de la riera, sota una coberta per a protegir-la, trobem la Font de Panedes. Lloc fresc i humit. Aigua ferruginosa. Lloc de llegendes. Senyalar que a prop de la font, s'hi han trobat restes del paleolític superior, fa entre 39.000 i 22.000 anys, moment de l'arribada de l'Homo Sapiens.

Molt a prop tenim les Gorges i la Via Ferrada de la Riera de Salenys, però avui no hi anem,

Refem doncs el camí fins la carretera (tot i així, creiem que val la pena arribar a la font perquè la ruta sigui variada i entretinguda) i ara sí, seguim per asfalt por més de quatre-cents metres fins que agafem un camí a la dreta que en poc temps ens porta fins al punt de sortida.

Per acabar, tres coses,

- la primera recomanar un altre llibre: Història de Llagostera, les claus del passat, número 1 de Les conferències de l'Arxiu. Tant aquest com l'anterior esmentat, editats per l'Ajuntament de Llagostera, amb la col·laboració de la Diputació de Girona.

- la segona, senyalar que ben a prop es troba l'Església de Panedes dedicada a Sant Ampeli (Ampèlit, Ampelí o Apel·les), patró dels ferrers.

- la tercera, recomanar el Restaurant Can Panedes, 972830356, bon menjar, bon servei i bon preu, a poca distància d'on som.

Fins la propera.

Salut i botes.
Bloc amb rutes nostres a http://ambotes.wordpress.com