Llambilles -Sant Cristòfol del Bosc-Font de Sant Cristòfol-Serra de Llebrers-Roca de les trenta Creus-Església de Sant Cristòfo

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh.
Avui hem anat a caminar a prop de casa, concretament a Llambilles, abans del període de vacances, (per alguns) i per celebrar-lo, després de caminar hem fet un bon dinar (cargolada) al Local Social de Campllong.
De la ruta, puc dir que és un recorregut amb forces canvis de desnivells, típicament Gavarrenc, (que tan coneixem). No puc descriure fil per randa l’itinerari perquè tots aquest boscos estan plagats de camins i corriols que s’entrellacen formant una xarxa que fa difícil l’orientació. Millor seguir el track del GPS per gaudir de la ruta.
Hem sortit des de l’aparcament situat al davant del ajuntament i la església de Sant Cristòfol de Llambilles. Malgrat que el nucli de Llambilles o de la Vila és el més compacte de tots els que hi ha en el terme, son poques les cases que envolten l’església parroquial.
Sortim del poble i veiem, encimbellant una petita ondulació del terreny, envoltada de camps de conreu, la dita “Torre de Llambilles” i al seu darrera una gran construcció agrícola coneguda com el mas Robert. A la pagina web del ajuntament de Llambilles hi ha una descripció quasi poètica... “El blanquinós mas Robert té una alta i prima torre moderna que corona la construcció mentre que, pocs metres separada d’ella, es conserva una antiga torre de carreus irregulars i foscos”.
La descripció tècnica ens diu: Conjunt rural format per un mas antic amb diferents edificacions i una ampliació eclèctica del segle passat de planta rectangular amb una torre i una gran sala a la planta pis. La part vella és de planta irregular amb diferents construccions. A la façana, que dóna a l'est hi ha alguns contraforts. A la planta baixa, a la zona de la cuina, hi ha un gran arc gòtic. La primera planta és coberta amb cairats. Es conserva una porta amb impostes que ajuden a la llinda de pedra a salvar la llum, de reminiscència medieval.
De la torre que devia tenir funcions de guàrdia i bada, ni un brot!.
El camí segueix a dretes i esquerres, a munt i avall. Ens aturem als boscos de la Bruguera, (sobre les granges de la Casanova), a redós de solell, per fer un mos. Tot seguint camí, passem al costat de Cal Coix, (masia que sembla encara hi ha moviment) i tot xino-xano arribem a l’ermita de Sant Cristòfol del Bosc.
L’ermita és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada al mig del bosc, d’origen romànic amb planta rectangular i absis semicircular una mica apuntat, recordant la forma de la quilla dels vaixells. Parets de pedra morterada, coberta de teula amb encavallades de roure. Campanar d’espadanya i un cobert a l’exterior. La reconstrucció acabada l’any 1981 ha variat alguns aspectes originaris per l’actual coberta amb encavallades i l’afegit del campanar d’espadanya que inicialment no existia. Al seu voltant s’estén avui una zona de lleure molt freqüentada, que disposa de barbacoes amb cobriment mataguspires.”
Seguim camí per visitar, tot seguit, la font de Sant Cristòfol situada en un tranquil paratge al costat de la riera de la Font. La dita font es troba dins una construcció bovejada de pedra amb banc d’obra a cada costat.
Sortim del paratge de la font, agafant un corriol (esquerra) que en forta pujada ens deixa al cim de la Serra de Llebrers, envoltada de arbrat que ens impedeix qualsevol panoràmica.
En poca estona, arribem a la Roca de les Trenta Creus. Aquesta roca, amagada al bosc en un indret pendent i inhòspit, és una pedra de mitjanes dimensions que té gravades un nombre indeterminat de creus. N’hi ha que estan molt ben esculpides, n’hi ha de senzilles, de girades, de totes formes i grandària. Els líquens han colonitzat la roca però les creus segueixen allà on algú les va esculpir. Alguns investigadors han conclòs que el significat de les creus podria tenir relació amb alguns fets ocorreguts durant les guerres dels Remences.
D’aquest turó, ja comencem a baixar de tornada al poble fins arribar a l’església de Sant Cristòfol. D’aquest edifici. la façana principal és de formes barroques i està arrebossada deixant a la vista els carreus de les cantonades, de les obertures i les dovelles de la porta principal. El campanar presenta un basament quadrangular molt alt, transformant-se en una torre de planta octogonal, per mitjà de quatre trompes. Les obertures de la torre són amb arcs de mig punt. Inacabada com tants campanars dels municipis catalans, ha recuperat la funció de servir a la mesura horària, amb un nou i peculiar rellotge. Inicialment hi havia una església romànica que fou parcialment aprofitada per a construir l'actual temple sobre part dels seus murs. A l'arc d'una de les capelles laterals es pot veure la data de 1699. També a dins es conserven una pila baptismal datada el 1587, un reliquiari i una creu processional de plata del segle XVI. Existeix una tradició de que la primitiva parròquia del municipi hauria estat l'ermita de Sant Cristòfol del Bosc.
Rere l’església hi ha una font, en la qual ens hem pogut refrescar, rentar, i fins i tot, alguns fent més d’una pirueta, dutxar...Ja estem a punt per desplaçar-nos fins a Campllong per fer un esplèndid dinar al Local social, (molt atents, rapidesa i fantàstic menjar (cargolada), donant, així, per finalitzada aquesta interesant, i avui gastronòmica, sortida.
Salut i bones caminades!!