Llançà - entre Serres del Perer - Rodes -Santa Helena

Riera d'en Prim

Les Vinyes

Panoràmica a Llançà i el Mar d'Amunt

Panoràmica des del Coll del Perer

Cim del Perer

La Granja

Mas de La Pallera

Poblat medieval de Santa Creu de Rodes.

La vida i mort d’un poblat medieval, situat a tocar el monestir de Sant Pere de Rodes Quan la majoria de la gent visita el monestir de Sant Pere de Rodes, un dels centres monàstics més importants de Catalunya, sovint s’oblida de l’existència de dos monuments medievals propers i igualment singulars. Un és el castell de Sant Salvador de Verdera, un imponent niu d’àguiles que controla tot l’Empordà; i l’altre és Santa Creu de Rodes, un poble que prosperà gràcies al monestir però que desaparegué quan la crisi baix- medieval delmà la nostra terra. Santa Creu de Rodes. Va ser mencionada per primera vegada l’any 974, i es convertí ràpidament en un centre per als habitants de la zona, com ho de- mostra l’àmplia necròpolis que sorgí al seu voltant. Com s’esmenta en algunes butlles pa- pals, des del seu inicis formà part dels do- minis de Sant Pere de Rodes, una primitiva cel·la monàstica que al 947, gràcies a la in- tervenció de nobles com Tassi, es conver- tí en monestir. Posteriorment els comtes d’Empúries intentaren apoderar-se’n, com ho confirma l’acord que el 1097 firmà l’abat Ramon Juicard amb el comte emporità, en què el segon reconeixia el domini de l’abat sobre Santa Creu de Rodes. Al cap d’uns anys, el 1113, es consagrà l’església. Auge i esplendor Pels entorns del segle xii al voltant de Santa Creu de Rodes cresqué un poblat que sepultà les sitges de l’antiga cellera. Es vertebrà a l’en- torn d’un carrer principal, emmarcat tant pel nord com pel sud per dues torres quadran- gulars que feien de portals. Al tram central hi havia una gran plaça on s’aixecava la vella l’església. Curiosament, malgrat l’existència dels portals fortificats, les excavacions no han trobat per ara cap rastre d’una muralla. Durant els següents dos-cents anys el poble de Santa Creu de Rodes prosperà en gran part gràcies als nombrosos pelegrins que visitaven el monestir, i s’allotjaven en els albergs que hi havia al poble. Hi anaven sobretot per veure les relíquies que hi havia dipositades, i també per assistir als jubileus que s’hi celebraven, en els quals se’ls con- cedia el perdó pels seus pecats. Una mostra de les relacions del mo- nestir amb terres llunyanes és un ric tresor de monedes d’or i de plata, que al segle xvi s’amagà en el Palau de l’Abat. Encara que és lleugerament posterior al poblat, serveix per veure que Sant Pere de Rodes tenia contac- tes amb Castella, Portugal, França, Alema- nya, Europa Oriental, els estats italians i l’illa de Rodes, seu dels cavallers de l’Hospital. Prova d’aquest auge és tant el fet que s’hi celebrà un concorregut mercat com que el novembre de 1336 l’abat Ramon establí a Ramon Perich la notaria de Sant Pere de Rodes sota l’obligació de viure a Santa Creu. Decadència La primera meitat del segle xv fou un pe- ríode de bonança, com ho demostren les grans reformes urbanístiques que modifi- caren l’entramat urbà. Però la devastadora Guerra Civil Catalana (1462-1472) inicià la decadència. El conflicte, que afrontà la Ge- neralitat de Catalunya amb el rei d’Aragó Joan II el Sense Fe (1458-1479), devastà gran part de l’Empordà i afectà vil·les com la Bis- bal d’Empordà, atacada el 1465, o Sant Martí d’Empúries, que ho fou el 1467 i el 1468. També en aquest moment el monestir de Sant Pere de Rodes entrà en crisi, que es traduí en un relaxació de la vida comunità-ria i en una baixada de donacions a favor del cenobi. A més, a partir de 1447 fou regit per abats comendataris, que no residien en el monestir, fet que n’agreujà la decadència. Tot això, junt amb la crisi baixmedie- val, féu que una centúria després els últims habitants de Santa Creu de Rodes emigres- sin i desapareguessin de la història. Durant dos-cents anys, Santa Creu de Rodes prosperà gràcies als pelegrins que visitaven el monestir, i s’allotjaven als albergs que hi havia al poble Pau Turon i Izquierdo és historiador i arqueòleg.

Església de Santa Helena de Rodes

L’església de Santa Helena és d’origen prerromànic. Fou l'església del poblat medieval de Santa Creu de Rodes. Destaca del seu conjunt la singularitat del seu campanar. L’església va ser excavada i estudiada l’any 1989 i 1991, es va consolidar l’any 1992. La documentació que fa referència a l'església de Santa Creu es remonta al segle X, on apareix al 974 en una Butlla pontifícia que confirma les possessions del Monestir de Sant Pere de Rodes. Apareix en el precepte reial del 982 del rei Lotari i el 990 en l'epístola papal de Joan XV a favor de Sant Pere de Rodes. L'any 1113 és l'any que es reconeix com a parroquial i com a data de la consagració de l'església. Continua apareguent en documents del s. XII i XIII com a possessió del Monestir de Sant Pere de Rodes. L'any 1336 hi ha la concessió d'una notaria per part de l'abat Ramon de Sant Pere de Rodes a Bartomeu Peric amb la condició que resideixi al poble de la Santa Creu. El 1455 hi ha tres capellans. El 1517 apareix per primera vegada l'advocació de Santa Helena. L'any 1572 l'església ja no és parroquial sinó sufragània de Sant Esteve de Mata de la Selva de Mar., els monjos de Sant Pere no ho accepten fins el 1593. L'abat Pere-Joan Desgüell fa intents de reimpulsar el poble obligant als veïns de Selva de Mar i de la Vall a oir missa, rebre els sagraments i ser enterrats a Santa Helena. El 1820 va ser enterrat a l'església l'abat de Sant Pere Josep de Viladecans. Es celebren aplecs populars a l'església fins al 1880. A partir d'aquest any l'església resta sense culte. L'origen de la capella és preromànic, dels segles IX o X, amb fragments d'opus spicatum que delaten l'antiguitat de la construcció. Està documentada des de l'any 974. Segurament va ser ampliada i reformada durant els segles XII i XIII. Consta d'una sola nau amb creuer de braços destacats en forma de creu llatina i un absis trapezial. Són típicament preromànics els arcs de ferradura de les finestres originals que es conserven, fets amb petites pedres i terrissa. El campanar d'espadanya és d'època posterior. Va ser assolada per corsaris àrabs el 1330 i espoliada als inicis del segle XX, quan va ser arrencada la porta principal.

Poblat medieval de Santa Creu de Rodes.

Santa Helena

Punt d’informació Cims davant del mar d'Amunt

Poblat medieval de Santa Creu de Rodes

La Costa del Port

Punt d’informació fita camí de Sant Jaume

Monestir de Sant Pere de Rodes

El Monestir de Sant Pere de Rodes s’aixeca en un dels cims de la Serra de Rodes, una cadena a primera línia de mar al nord de l’Alt Empordà. És un dels nombrosos testimonis de l’arquitectura romànica catalana, però potser és un dels més sofisticats arquitectònicament. Del segle XI al XIV va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i el seu esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal. Aquest està format per l’església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el Palau de l’Abat. El monestir està construït en terrasses per adaptar-se al terreny i els diversos edificis s’organitzen al voltant del claustre i l’església, aixecada entre els segles X i XI. En aquests dos edificis s’hi pot apreciar una mostra excepcional de l’escultura romànica: les columnes (originals de l’antiguitat) i els capitells que les coronen ens parlen de la marcada influència clàssica que té aquesta singular església. A l’exterior, la portalada, a càrrec del Mestre de Cabestany, mostrava diferents escenes de la vida de Crist esculpides en marbre blanc. Els escassos fragments que han arribat fins a nosaltres ens donen mostra de la seva extraordinària qualitat, probablement una de les millors de la seva època. https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/monestir-de-sant-pere-de-rodes

Hospital de peregrins

Font dels monjos

Camí a la Vall de Santa Creu

Rec de Boets

Punt d'interès

Punt d'interès

Panoràmica sobre el veïnat de la Vall de Santa Creu

Riu

La Vall de Santa Creu

La Vall de Santa Creu El petit nucli de la Vall de Santa Creu es troba al sector nord-est del terme, ocupant el terreny del fons de la vall. Va ser municipi independent fins al 1787. Compta amb una quarentena de cases, la major part restaurades, organitzades en petits carrerons estrets i costeruts, a excepció del carrer principal que ens porta fins a la font, un espai amb arbres molt agradable. Hi passa la riera del mateix nom, antigament era aprofitada pel funcionament de varis molins, com el molí d'en Pairet o el de Canavall. De darrera del poble en surten varis camins, per fer a peu, un que puja directament fins el monestir de Sant Pere de Rodes i un altre que ho fa passant per coll Perer, i que permet anar fins a Llançà. Situació Si hi anem en cotxe a uns 2 Km del Port de la Selva direcció Llançà hi ha un trencant a mà esquerra d’on surt la carretera d’1’5 Km aproximadament, que arriba fins al poble de la Vall. S'ha de deixar el cotxe a l'aparcament de l’entrada. Si hi anem a peu la millor opció és seguir el camí de ronda fins a la platja del Port de la Vall, del sector de ponent en surt un camí que vorejant el càmping ens porta a davant la cruïlla de la Vall de Santa Creu, si reculem uns metres per la carretera direcció el Port de la Selva hi ha l'accés al camí de les Vinyes que amb mitja horeta ens portarà a la Vall. Història La Vall de Santa Creu és el nucli habitat més próxim al Monestir de Sant Pere de Rodes. Envoltada de muntanyes, entre el Puig de la Vall, el Puig Vaquer i el Puig Dijous, és atravessada per una riera, la Riera de la Vall que desemboca a la Platja del Port de la Vall. Administrativament, la població està adscrita a l’Ajuntament del Port de la Selva. El canvi en el règim econòmic de la zona, que va passar d’una economia tradicional basada en l’agricultura (es veu tot el terreny esgraonat amb feixes d’oliveres i vinyes) i la pesca a l’economia actual, va provocar una devallada espectacular d’habitants els anys 50 i 60. Sobre la població de la Vall de Santa Creu no hi ha estudis històrics seriosos. La seva església apareix en documentació del s. XI sota la influència del Monestir de Sant Pere de Rodes. En documentació més recent, com poden ser contractes d’establiment, es veu el domini del Monestir sobre les terres de la població fins endinsat el s. XIX. Hi ha qui situa l’origen del nucli urbà com a successió directa de la població que va marxar de la població de Santa Creu de Rodes, situada a la carena de la muntanya.

Arbre

Panoràmica de retorn a Llançà