Llanera-Sant Salvador (sostre comarcal de la Segarra)

Ruta fàcil però amb algun petit tram sense camí. Recomano fer l'anada i la tornada pel bucle inferior de la circular, sense vorejar el castell, atès que, abans d'arribar a la rasa de Borics, he volgut seguir un camí encara present al mapa de l'ICGC però del tot abandonat i m'ha costat sortir de la densa vegetació de l'entorn. En fer el bucle inferior també m'he trobat amb un ja més petit entrebanc, superar un pendent fins a trobar una pista forestal. Ho faig constar a les indicacions. Em consta que des del cim de Sant Salvador, en dies clars, es pot veure algun tram dels Pirineus i del Cadí. El dia que hi vaig ascendir, tot just començat l'hivern, hi havia una densa boira. No hi ha cap font durant el recorregut. Aquesta estació de l'any em permet de vorejar alguns camps de conreu sense fer-los malbé. És fàcil veure cabirols per l'entorn si s'hi va d'hora.

El fet és que volia assolir aquest sostre comarcal des de la mateixa comarca, cosa que no he vist en cap altra ruta. A més, l'he volguda iniciar tot visitant el llogarret de Llanera, força interessant tot i que malauradament abandonat. Aquest llogarret consta de l'església gòtica de Sant Martí (ss. XVI-XVIII), el ruïnós castell (ss. XVI-XVII però documentat l'any 1002) i el curiós cementiri (s. XIX), que forma un clos lleugerament elevat i al qual s'accedeix per unes escales. L'entorn d'aquest indret és del tot feréstec i solitari.

Per arribar a Llanera en cotxe es pot fer des de l'Hostal Nou, al nord, o bé des de la carretera de Torà a Ardèvol –la meva opció–, seguint la indicació que du al mas Soldevila, prop d'Ardèvol. La pista forestal arriba gairebé fins a Llanera amb poca dificultat, tot i que hi ha algun tram que seria millor fer-lo amb un bon 4x4. Jo hi he accedit amb un Opel Corsa, a poc a poc...