Llardecans; pous, piques, rentadors i sínies a la Vall dels Horts. Llardecans i Maials. El Segrià Sec

Tinc la sort de ser Manresà. Entre altres motius pel fet que Manresa és al centre geogràfic de Catalunya. Això ens permet triar qualsevol indret del país on anar a trepitjar camins i fer rutes, descobrir i conèixer realitats diverses i paisatges meravellosos sense el condicionament del plus de temps de desplaçament que suposaria partir d'un extrem.
Avui anem al Segrià sec. Ens ha picat la curiositat per conèixer de prop com s'ho feia el pagès d'abans per aprofitar un bé essencial com és l'aigua en un terreny tan gasiu.
Aprofitem -com han fet altres rutaires- l'itinerari existent anomenat "Vall dels Horts" Maials-Llardecans (naltros hem agafat com a referència una de les rutes de la Conxavima). No ens ha estat possible trobar documentació del mateix, a càrrec de qui el va crear (Maials i Llardecans). L'única manera és venir i trobar allò que hi ha; hi ha algunes banderoles, algunes fites de fusta clavades al terra, alguns panells...cremats pel Sol... Alguns d'aquests elements són caiguts al terra, altres gairebé il·legibles.
Però no tot és desgraciat. Hem creat l'itinerari a partir d'altres rutes penjades a wikiloc, que ressegueixen els elements de l'itinerari esmentat (ignorem si els hem vist tots), i hem introduït variants. Aquestes circumstàncies ens han permès "descobrir" altres elements, i doncs enriquir la ruta de la Vall dels Horts.
Preneu la ruta amb temps i calma.
Crec que no és bona idea venir en el temps de la calor, però això va a gust del consumidor.

Els elements no recollits en altres rutes ni en l'itinerari esmentat, els he agrupat com a CE (Conjunt d'Elements) i un número. Però aviso que pel vostre compte en podeu localitzar molts més. Endavant!

Descripció de l'itinerari

Eixim de la plaça de la Bassa Vella, davant les escoles. Al costat de la bàscula hi ha bon espai per aparcar. Baixem pel mateix vial per on hem entrat amb el cotxe. Passem pel costat de la Bassa Bona i anem a travessar la carretera per baixar per l'altre costat en la mateixa direcció.
Sobrepassem la depuradora i ja estem a la Vall dels Horts.
A la primera corba a la dreta deixem la pista i trenquem a l'esquerra per avançar entre els camps. Arribem a una pista just on aquesta travessa el curs de la riera de la Vall dels Horts (probablement no hi veureu aigua) i seguim per una pintoresca feixa fins que recuperem una pista. La seguim cap a la dreta uns cent metres en línia recta i trenquem a l'esquerra al davant d'una bassa artificial.
Avancem per aquest ramal entre conreus de fruiters, i quan el ramal tomba noranta graus a la dreta nosaltres seguim recte el nas pel terròs. Depassem una curta anada a la dreta amb un cobert de bombeig i seguim la pista que hi porta per recuperar la direcció que portàvem. Ens podem apropar a visitar vestigis d'antigues construccions ara abandonades (aquesta és una constant gairebé tot al llarg de la ruta, de manera que anirà a gust del rutaire aturar-s'hi o no). Lluquem el primer pou/dipòsit (WP pou pica i rentador 1) en el que li fa companyia -poc visible- una furgoneta doscavalls escalabrada.
Tornem a la pista i a la propera corba d'aquesta a la dreta la deixem per continuar en la direcció que anàvem per un antic pas entre horts.
A la propera pista agafem cap a l'esquerra. Lluquem la façana d'una casa propera i ens hi fiquem. Un moment abans hem trencat a la dreta; aquí comença un tram de la ruta que també farem de tornada (només són dos-cents cinquanta metres)
El maset presenta una llinda que resa AÑ 1887.
Seguim per entre camps d'ametllers florits i altres fruiters, i un camí amb marge de pedra seca. Arribem a una pista on hi ha una banderola de la ruta al terra i la seguim cap a l'esquerra. Molt sovint trobem estacions de bombeig amb el corresponent comptador, que són la rèplica moderna d'allò que naltros venim a admirar.
No hem fet ni cent metres que ja ens endinsem cap a la dreta on s'obre una bonica era i comencem a recórrer el terreny. Una cosa ens porta a l'altra i no acabaríem...He anomenat aquest sector CE 1 (conjunt d'elements 1)
Tornem al camí i a cinquanta metres ja tenim l'afamada sínia i pou de Maials a l'esquerra i el molí fariner a la dreta.
Continuem, fem dos-cents metres i ens entaforem novament fora del camí per anar a veure més elements. He anomenat aquest topant CE 2.
Recuperem el camí i fem mig quilòmetre gairebé sense aturar-nos, fins que a ma dreta veiem mig amagat per la vegetació un pontet de fusta. Aquest salva la rasa per on circula la riera quan porta aigua. Creuem el pont i trobem un nou conjunt (Conjunt d'elements 3) Aquest sí que està inclòs en l'itinerari de la Vall dels Horts. Naltros aprofitem per fer aquí l'esmorzar, ja que hi ha un parell de bancs, que hem de netejar de vegetació invasora.
Continuem uns dos-cents metres i arribem al Rentador de Maials. Com que n’havíem vist fotografies ens adelitàvem de veure'l. Quina decepció! El trobem envaït completament pel fonollar sec.
Fem cent-cinquanta metres i arribem al CE 4, que comprèn la zona de descans dels Oms (de l'itinerari de la Vall dels Horts) i el mas de Pedra, com és anomenat a l'itinerari. Visitem l'indret que comprèn un seguit d'elements interessants.
L'abandonem tot pujant el desgastat camí escalonat del mas de Moià (el mas de Pedra) i pugem per entre feixes d'oliveres a banda i banda fins el formós i espectacular pou escalonat (el panell de l'itinerari l'anomena simplement Bassa...). Està protegit per un cercle de tramat metàl·lic.
Seguim pujant. Deixem a l'esquerra un gran mas enrunat i arribem a una cruïlla que queda a sota d'un maset nou. Agafem cap a la dreta i seguim fins el trencall del tram comú.
Quan finalitzem el tram comú de la ruta i ja som en el punt d'inici trenquem a la dreta. El camí voreja uns camps, travessem la lleugera llera de la riera i ens enfilem uns tres-cents metres pel costat de migdia en direcció SE entre oliverars. En un moment donat deixem la pista i trenquem a l'esquerra i seguim per un bancal d'oliveres. Anem a sortir a una pista i trobem una de les banderoles de la ruta (que no seguim pas fil per randa). Continuem recte i marxem entre el bosc a l'esquerra i el camp. El camí se l'ha menjat el conreu.
Arribem a una cruïlla i trenquem de biaix a la dreta. Revoltem el gran camp que ens queda a l'esquerra. Al final trenquem a l'esquerra i revoltem el conreu de fruiters que ens queda a la dreta. Fem una esquerra-dreta i enfilem per una pistota que marxa en direcció est una mica més de tres-cents metres. Passat un solar amb terra remoguda a l'esquerra la deixem per ficar-nos per l'esquerra i baixar per entre matollar i bosc esclarissat. Arribem a una pista bona i la seguim. Fem la llarga recta. Tenim una gran conreu de fruiter a la dreta, amb una mas al mig. Al final no canviem de direcció i ens enfilem per un corriol que s'obre pas pel matollar. Trobem una altra pista i la seguim a la dreta. Arribats a una caseta agafem a l'esquerra (sense canviar gaire de direcció). Atansem una caseta de maons, al costat de la qual s'hi obre un amagatall de pedra sota unes roques. Seguim en direcció est travessant camps sense dificultat. Atansem una cabana moderna amb porxo i taules, i tot seguit una pista bona, que seguim en baixada. Fa una ampla corba de 90 graus a l'esquerra i segueix una llarga recta. Al final trenquem a l'esquerra i a uns 120 metres ho fem a la dreta per una pista menor. Seguim una llarga estona per aquesta desdibuixada pista en direcció est (un quilòmetre aproximadament) fins una caseta que segons l'ICGC és el mas del Metge. Allí girem a l'esquerra i segueix una altra recta pel camí de la Comantergue. Al final del conreu de fruiters (o oliveres, no ho recordo bé) agafem a la dreta fins que endevinem a l'esquerra la prominència de la cabana de volta. Baixem i visitem aquesta formosa i admirable cabana.
Pal camí de sota retornem a la pista i la seguim a la dreta. A la vora del camí veiem el pou dit de Llardecans, que en el plànol de l'ICGC figura com Pou dels Aubins.
Seguim per la pista. Passem entre les granges del Tonyeto i del Xavier Bonastre.
Poc després de la segona deixem la pista i ens fiquem entre camps i feixes d'oliveres i al final agafem direcció sud (esquerra).
Aquí se'ns presenta un be de Déu inesperat, car no figura en cap ruta de les que hem consultat prèviament. Tanmateix llucant el mapa en visió aèria (google earth o el visor de l'ICGC) s'hi reconeix la possibilitat que hi hagi elements, com així ha estat.
És el WP CE 5. A partir d'aquí iniciem una circular tot explorant el terreny i descobrint molts elements interessants. És una circular en sentit antihorari. Al nostre davant s'obre una plana erma que deuria ser rica d'aigua (i potser encara s'inunda) car és curulla de vestigis interessantíssims. Pel cap baix hi hem comptat una vintena d'elements associats a l'aprofitament de l'aigua pel reg dels horts, sèquies, piques i rentadors, a més d'un parell de pous amb sínia, un d'ells amb una interessant ferramenta. Evidentment no hem fet cap inventari, ja que no és la nostra comesa, però quedem sadollats de la quantitat de vestigis que hi ha aquí i allà, i més enllà. Sap greu que Llardecans no hagi posat fil a l'agulla per treure de l'oblit aquest patrimoni que té a tocar, dins el seu terme.
Si us hi voleu entretenir, endavant.
Acabem la circular tornant al punt de partida.
Seguim i arribem aviat a un nou punt de l'itinerari de la Vall dels Horts. Es tracta del molí fariner. Aquí el que és la bassa d'alimentació s'ha d'endevinar amb imaginació car està coberta per la vegetació. El passadís amb barana guia el contorn al voltant del cacau. Poca cosa més s'hi pot veure, a part les explicacions del panell amb prou feines llegible.
Ens posem novament a la pista. Aviat agafa sentit nord. A l'alçada d'una granja on tenim un grandiós dipòsit d'aigua al davant, trenquem a l'esquerra per una nova pista dita camí de Bovera.
La seguim fins arribar a la carretera. La creuem i entrem al nucli de Llardecans. Passem pel costat d'un pou de mina, amb premsa i bomba de pistons, elements ara convertits en monument al mig del vial.
Per l'interior del casc acabem de recórrer pel carrer de Sant Domènec i el del Raval el que ens falta fins arribar on tenim el cotxe car el temps se'ns tira al damunt.
Acabem cansats i satisfets, tanmateix amb la recança de veure com permetem que un llegat tan ric resti abandonat i en risc de perdre's.