Llavorsí-Montesclado-Tírvia

A la Plana de Lleida fa dies que estem patint la onada de calor i les previsions són que aquest dissabte els termòmetres es dispararan i l'ambient serà abrasador. Amb aquest panorama decidim buscar algun indret més fresquívol i anem cap al Pallars Sobirà, a Llavorsí. Situat al centre geogràfic del Pallars Sobirà, a la confluència de les valls d'Àneu, vall de Cardós i la vall de Ferrera.
Sortim de l’aparcament del restaurant on tenim reservat per dinar, Riberies. Caminem per els camins de bast tradicionals que unien els pobles. Seguim la ruta, el camí de l'últim càtar, que en aquest tram ressegueix la Noguera de Cardós. L’ultim perfecte occità Guillem Belibasta va ser capturat a Tírvia i traslladat a Occitània on el van executar. Pel camí veiem unes pintades on hi diu pessebre, quan arribem al lloc indicat veiem un pessebre i una parella que ens expliquen que aquest pessebre el van portar ells fa 4 anys.
Arribem a una cruïlla on hi h a un pal informatiu, nosaltres ens desviem a la dreta direcció Montesclado. Tota l’estona anem seguint les marques grogues, sembla que repintades recentment, el sender també està molt net. Aquest tram és el que té més desnivell. Passem pel costat de la borda d’Ausó i creuem els camps D’Ausó. Entrem al poble de Montesclado i passem per l'església parroquial que va substituir l'antiga església romànica en ruïnes, encara que aquesta també esta una mica deteriorada.
Des de Montesclado anem a Tírvia, en aquesta part el sender esta menys cuidat i és més perdedor. Quan arribem al camp de la Borda del Roc, no veiem cap senyal groga, l’anem vorejant i finalment trobem alguna senyal. Fins arribar al riu Glorieta, el camí està una mica més descuidat.
Al riu Glorieta el camí esta arranjat, hi ha passarel.les de fusta per creuar el riu i l'herba està tallada. Entrem a Tírvia per davant l’ermita de la Pietat on hi ha unes esteles discoïdals medievals decorades en una o en les dues cares de la pedra, fen al·lusió a la professió de la persona morta, i en algun cas inscripcions que ens indica el nom del difunt, l'autor de la peça o fan invocacions religioses. Aprofitem per passar per la pastisseria on fan unes coques de pastisser molt bones. Sortim del poble per la ruta de l'últim càtar que en aquest tram coincideix amb les rutes Lo Pallars Fer i Ramat de Camins, aquesta ultima inspirada en el viatge a peu que l’any 1956 van fer els escriptors Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs pel Pirineu.
Baixem per les Malloles fins a trobar el lloc on ens hem desviat a l’anada i seguint el curs del Noguera de Cardós cap al Riberies que ja tenim gana. Tota l’estona hem anat per l’ombra, el tram amb menys ombra ha estat les Malloles, però no hem passat calor, ja teníem ganes d’oblidar-nos una estona de les altes temperatures de la Plana !!