Arqueoruta; Coves del Castell de Santueri per ses Bateries de Costa E-14 i Sa Lleona de s'Horta.

Intersecció

Agafam el camí de l'esquerra que passa pel costat d'un xalet de lloguer vacacional fins el final on trobarem una paret baixa que separa les instal·lacions militars al darrere que podem botar sense dificultat.

Paret

Botam la paret i seguim per la dreta

Garita de guardia

Trobam una garita que vigilava l'accés a les instalacions

Barrera

Trobam una barrera baixa que pasam pel costat

Bateria de costa

Trobam aquí les restes de la darrera bateria, al costat d'un recinte tancat, també veiem una antiga bassa i un cassetó de pedra segurament anterior a les instal·lacions militars.

Caseta

Intersecció

Trobam una mena de rotonda, seguim dret

Intersecció

Continuam per l'esquerra

Sa Lleona de s'Horta

Trobam a l'entrada del camí que condueix a les instalacions militars sa Lleona que segons conten la varen fer soldats de les Bateries defensives E-14 de S'Horta.

Intersecció

Anar per l'esquerra

Intersecció

Giram a la dreta

Safareig de s'Hort de Sa Farinera

Intersecció

Trobam uns camís a la dreta que permeten fer una variant al recorregut d'avui, optam per seguir dret en direcció a s'Horta Vella

Intersecció

Agafam la dreta

Intersecció

Continuam dret

Intersecció

Agafam el camí de l'esquerra

Intersecció

Agafam el camí de la dreta

Intersecció

Continuam per l'esquerra

Barraques

Arribam a una zona on trobam restes de barraques i de tancats, estam a les faldes del Castell vessant nord-est on s'ubica segons cartografia antiga a l'anomenat Puig des Carritxó

Barraques

Trobam una zona de marges avui ja es pinar i restes de grans barraques que criden l'atenció per la seva mida i no sabem si tenien a veure amb el castell o no

Intersecció

Trobam la cruïlla dels camins que vénen de Sant Salvador, al nord, el que ve de darrere sa carretera que a la tornada vendrem per aquí i passa per darrere sa paret, i el de l'esquena del castell en direcció als penyals i les coves, al sud. Agafarem per anar a les coves el tirany de l'esquerra en direcció al castell

Portell natural

Trobam un portell natural que superam i continuam per la seva esquerra

Penyassegats

Arribam a la base de les grans parets naturals que damunt tenen el castell i que podem envoltar del tot, avui només agafarem la part de l'esquerra fins a l'entrada principal per visitar tres de les quatre coves que hi podem trobar.

Tancat

Trobam un petit tancat que envolta una balma, segurament aquell redol fou utilitzat com a refugi en algún moment

Cova des Confesionari des Moros

Trobam una petita cavitat de uns 5 metres quadrats i que en excavacions hi trobaren restes de ceràmica i d'animals. Segons l'escrit publicat a la Revista Endins , n 33 del 2009 anomenat " Les Coves de la cinglera del Castell de Santueri (Felanitx, Mallorca): Els materials del fons Colominas del Museu d'Arqueologia de Catalunya, per Jordi Hernández-Gasch" els materials revisats de la cova des Bous i la Cova des Confessionari des Moros, la major part inèdits, demostren que l'ús d'aquestes va continuar durant el bronze recent i final (període naviforme final) i durant la primera i segona edat del ferro (cultura talaiòtica i baleàrica ca), i probablement a l'inici del primer mil·lenni, cosa molt interessant perquè són d'ús molt anterior l'existència del castell.

Cova des Bou

Al libre "Llegendes de les Balears" per Andreu Ferrer i Ginar diu d'aquesta cova: L'altra se diu «sa cova des Bous». En ella, s'hi troba l'herba falguera (cast. helecho), que floreix i grana el dissabte de Sant Joan a punt de mitjanit i, per aplegar-la, s'hi ha d'anar amb un panyo de set dobles i el qui tengui sort d'aplegar-ne una, de llavor seua, seria ric per sa vida. La cançó de la falguera diu: La falguera n'és una herba qui té tal propietat que amb una dematinada ha florit i ha granat i ha escampada la llavor. Del bo triau-la, garrida, del bo triau lo millor. Consultad la publicació d'en Javier Aramburu-Zabala " Inventario arqueológico de Mallorca.Felanitx, 2020" trobam la seguent informació CÓDIGO:19-122 MUNICIPIO: Felanitx NOMBRE: COVA DELS BOUS COORDENADAS:X:516330 Y:4364860 Z:350 TIPO: cueva MEDIDAS: 60 m de diámetro NOTAS : Colominas, 1915-20. 557 “B. Darder efectuó aquí, en 1915, el primer hallazgo de cerámica incisa en Mallorca” (Encinas, 2014: 533) “Colominas se dedicó a practicar en ella varias capas, pudiendo comprobar la existencia de un yacimiento de cenizas de 1,60 metros de espesor: contenía cerámica de tipo argárico, con huesos de animal.” (Veny, 1968.351) BIBLIOGRAFIA: Veny, 1968. 351-353, cueva 43; IC: 19/84; Encinas,2014: 533 Código: B.01; Catàleg municipal, códigoV6-A-21

Caseta

Trobm una estructura que serveix en ocasions com a control per l'accés al Castell.

Interseció

Deixam sa carretera per la dreta per un tirany que segueix dret

Paret esbadregada

Te dornada la creuam per arribar al camí del darrera

Intersecció

Agafam per l'esquerra

Intersecció

Continuam per la carretera a mà esquerra

Intersecció

Enfilam el camí que va en direcció a Sa Talaia a mà dreta

Intersecció

Continuam dret

Intersecció

Continuam dret en direcció al camí de terra

Coll

Pou

Cova des Drac

Consultad la publicació d'en Javier Aramburu-Zabala " Inventario arqueológico de Mallorca.Felanitx, 2020" trobam la seguent informació: CÓDIGO:19-125 MUNICIPIO: Felanitx NOMBRE: COVA DES DRAC COORDENADAS:X:516370 Y:4365040 Z:380 TIPO: cueva MEDIDAS: 31,2 x 26,5 x 2,5 m. Desnivel -13 m NOTAS: “en la parte honda se aprecian restos de ánforas y de otras vasijas de época romana, vestigios de recipientes globulares de la edad del Bronce…y fragmentos de cerámicas barnizadas de tradición musulmana. Al llibre "Llegendes de les Balears" de n'Andreu Ferrer i Ginar diu: "..d'aquesta cova conte: Diuen que el castell de Santueri, del terme de Felanitx, té tres coves. Una s'anomena «sa cova des Drac». En ella, hi ha una font d'aigua molt fina, dins un cocó en forma de pastera. En ella, hi ha també un gran fondal i, si proven de tirar-hi una pedra, la senten redolar molt de temps." En el treball "Els materials del fons Colominas del Museu d'Arqueologia de Catalunya" d'en Jordi Hernndez-Guasch comenta: "..aquest sembla ser també el cas de la quarta cova existent a Santueri, la Cova des Drac.., va establir com a funció de les tres descrites un caràcter habitacional i en va fixar la cronologia a la “primera Edat del bronze” , que, tal i com la defineix a nivell de cultura material, correspondria al Naviforme, en termes de la darrera periodització de la prehistòria balear (LULL et al., 1999).""

Intersecció

Agafam el camí que puja a la dreta

Intersecció

Agafam el camí de la dreta

Casa

Passam pel costat de la casa en direcció a la dreta

Gir a la dreta

Anam directes per la dreta per arribar a una paret

Plataforma de cano

Plataforma de canó dels quatre e la Bateria de costa de S’Horta, dels 24 canons que arribaren a Mallorca al mes de juny de 1936, esperant el seu destí definitiu que amb l’inici de la Guerra Civil i restant Mallorca en mans dels militars sublevats, l’illa és objecte de la invasió republicana l’agost de 1936, comandada pel capità d’aviació Alberto Bayo, refusada gracies a la intervenció italiana finançada en bona part pel banquer i polític Joan March. Sembla ser que aquesta bateria de S’Horta no estava operativa en el moment del desembarcament del capità Bayo, però ben aviat es va posar en servei, constant com a operativa l’any 1937. Contava amb 4 dels canons Schneider Canet arribats al juny.

Plataforma de canó

Troban distintes plataformes, en total son quatre, i a cada una d'elles veiem al costat els búnquers i les entrades als mateixos i els suports de la munició.

Sala tàctica

Trobam al costat de la tercera bateria la sala tàctica on estava el telèmetre i control de tir, d'allà es donaven les ordres a les quatre bateries i era el punt de comanament.

Intersecció

Cotinuam per la dreta

Cases

Final de sa cinglera

Puja final de la cinglera i arribam a una estructura que serveix en ocasions com a control per l'accés al Castell.

Castell de Santueri

Trobam l'entrada al recinte A la pàgina oficial del Castell (Santueri.org) conta: La zona presenta nombroses coves amb restes arqueològiques molt més antigues que remarquen un ús continuat de l'espai des d'època prehistòrica -documentades des del Bronze antic (al voltant del 2200 aC) que es podria qualificar com un lloc sagrat de culte. D'altra banda, algunes prospeccions realitzades a l'interior del castell han trobat restes que indiquen una ocupació romana i bizantina.Es creu que el recinte ja es va usar com a refugi per la població existent a la zona durant la invasió islàmica (any 903), i que més tard va tornar a ser usat durant la reconquesta cristiana de Jaume I el 1229. És a partir d'aquest moment, després de la conquesta de Mallorca, quan comptem amb més informació del Castell de Santueri, que va passar a mans de Nunyo Sanç fins a la seva mort el 1241, en que fou heretat pel seu nebot Jaume I, Rei de Mallorca. El 1248, durant la conquesta de Mallorca pel rei d'Aragó Alfons III, la resistència del castell va ser escassa, rendint-se al cap de pocs dies de setge. Des d'aquesta data i fins a mitjan segle XIV va estar en funcionament davant els continus enfrontaments per la titularitat del Regne de Mallorca. Després, passà a actuar com a lloc de vigilància davant de possibles atacs marítims.A la fi del segle XV pràcticament es troba en desús, encara que fou un punt de resistència en el moviment de la Germanía, enfrontant-se a setges entre 1522 i 1524, sent l'únic dels tres castells roquers que va romandre lleial a la Corona i que resistí l'embat dels agermanats.Transcorreguda aquesta etapa, el castell es va mantenir més o menys actiu davant de possibles amenaces que arribaven des del mar, però la seva degradació i pèrdua d'importància anaren en augment. El 1811 fou venut per l'Estat espanyol a un propietari particular i abandonà totalment la seva funció de fortalesa.