Lleret - Coll de Jou - Pic de Miravall (1.866m) || Anar i Tornar

*** RESUM ***
Caminada que ens durà a gaudir d'unes vistes úniques i molt extenses de la Vall de Cardós.
En general és senzilla, excepte petites grimpades simples en la carena, i també excepte els últims 400m per arribar al Coll de Jou, que pugen directament pel dret.
El més dur de tot és la calor i el sol, ja que és una vessant soleia i amb molt poques ombres. Cal agafar força aigua.

*** DESCRIPCIÓ ***
Pugem amb cotxe fins al poble de Lleret, aparquem i comencem a caminar seguint l'asfalt amunt, tot vorejant el poble i dirigint-nos a la seva part superior. De seguida veiem un camí senyalitzat que ens pujaria cap als Cortals de Blasi, però seguim uns metres més per l'asfalt. El carrer acaba amb dues cases, i allà mateix comença la pista.

Comencem el camí ja pujant, però protegit per diverses ombres durant una estona. De seguida passa a dominar el sol, que apreta de valent en bons dies d'agost, i aprofitem petites ombres, ben distants entre elles, per descansar de la solana.

La pujada constant continua fins als 1.500m, i aquí la pista segueix aquesta corba de nivell i ens dóna un petit descans de cames, però no de la calor. Al cap d'una estona torna a pujar i segueix força recta, fins que puja encara més a través de diverses ziga-zagues que ens duen més enllà dels 1650m.

I seguim pujant, amb força pendent i constant, per una pista ara ben marcada per l'aigua amb un bon corriol, i quasi sense cap ombra. Fins que arribem a un punt on hi ha una petita bassa artificial, i allà el camí s'estreny, esdevé del tot sorrenc, i el més important de tot, puja encara amb més pendent tirant pel dret de la vessant. Tan sols ens resten uns 400m per arribar al Coll de Jou, però també 100m de desnivell positiu.

L'esforç ha valgut molt la pena, ho comencem a intuir un cop som al coll. Des d'allí baixa el GR que ens duria cap al refugi d'Estaon passant per les bordes de Nibrós. Mirant avall veiem aquesta vall marcada pel riu Peracalç.

Un cop recuperats, seguim l'excursió a través de la mateixa carena de la Serra Mitjana, tot gaudint de les vistes a la Vall de Cardós. En aquest tram podem seguir unes marques grogues que ens guien entre el garbuix de densa vegetació d'alguns trams, i les roques en altres. Així anem passant per diversos turonets formats per un conjunt de roques punxagudes, encaixades entre sí ben bé per l'atzar. Són turons ben menuts, d'uns 10 o 20m de desnivell, que a vegades demanen grimpar un xic, i al baixar, exigeixen atenció ja que la forma de les roques dificulta posar el peu pla.

Finalment el camí esdevé herbós de nou, i fem l'últim tram ben curt i dret fins arribar al Pic de Miravall (1.866m). Des d'allí dalt, ampliem les vistes a la Vall de Cardós, cap a la zona més meridional, i divisem ben a prop el Pui Tabaca, que domina a la part sud de la vall.

Mentre caranejàvem hem anat veient com es formaven nuvolades cap a l'oest, cada vegada més abundants, fosques i properes. Sembla que la predicció del temps es complirà i plourà en breu, així que posem punt i final a la ruta i deixem el Pui Tabaca per una altra ocasió.

Iniciem la tornada pel mateix camí, i quan encara estem a mitja carena, comença a ploure, així que toca pujar el ritme, protegir-se de la pluja i anar tirant. En fi, que la tornada acaba sent més fresca i agradable que la pujada.