Llessui: Cap de les Roques d'Altars (2454 m) i lo Tossal (2494 m)

Llessui: Cap de les Roques d'Altars (2454 m) i lo Tossal (2494 m)
David Soler, abril 2019

Setmana Santa 2019. Venim fins la vall d’Àssua amb la intenció molt optimista de pujar el Montsent de Pallars per la seva ruta normal des del coll del Triador, on s’hi arriba des de Llessui per una pista forestal apta per a 4x4. Però aviat hem de descartar-ho per diverses raons. Primer, perquè la pista és blocada per congestes de neu poc més amunt de l’antiga estació d’esquí de Llessui, cosa que implicaria afegir ben bé una hora d’anada i una de tornada a la ruta si hem de fer-ho a peu. Segon, perquè tot i que no queda gaire neu al voltant del coll, sí que se’n veu molta al capdamunt de la muntanya, i no ens fa gràcia superar una canal bastant dreta per on passa la via. Tercer, perquè a més, ens han confirmat que la neu està molt congelada a cotes altes (cosa que més tard comprovarem). Quart: el dia és ben ennuvolat i no es descarta que pugui nevar. I cinquè, perquè arribem una mica tard i a la tarda tenim altres plans “pedrusqueros” per la zona.

Així que deixem el cotxe al costat dels edificis ruïnosos (wp 01) i ens dirigim cap a la part alta de l’estació d’esquí. Simplement anem remuntant un llom herbós en direcció oest, en paral·lel a les restes d’un telecadira del qual encara en queden les torres i els cables, caiguts en molts trams. Poc abans d’arribar al capdamunt ens desviem una mica a l’esquerra per anar a buscar un collet, havent de travessar trams on, en efecte, la neu es manté glaçada. En arribar al collet virem a la dreta i fàcilment assolim el Cap de les Roques d’Altars, a 2454 m (wp 02). Hem trigat una hora i mitja, a ritme tranquil, salvant un desnivell de quasi 500 m. Fa un dia gèlid i bufa un vent fort, però no ens impedeix gaudir d’una espectacular panoràmica de totes les muntanyes que formen la capçalera de la Vall Fosca. Es veuen un munt de cims, tots ells bastant innivats encara en aquestes dates. Mirant al nord i girant cap a l’oest destaquen, entre molts altres, el Montsent de Pallars, el Peguera, el Subenuix, el Gran Tuc de Colomers, el Contraix, la Punta Alta, el Gran Pic del Pessó, el pic de Filià...

Per allargar un xic la sortida, tirem un tros per dalt la carena en direcció sud, passant per un primer promontori on hi ha una fita de pedres amb una petita creu metàl·lica (wp 03) i coronant el cim suau i arrodonit de lo Tossal, a 2494 m (wp 04), en apenes uns 20 min. Des d’aquí veiem el nucli de la Torre de Capdella a uns 1400 vertiginosos metres per sota els nostres peus. Ja no continuem en direcció al Tuc de la Cometa, més al sud, i per baixar reculem fins al collet sobre el remuntador, des d’on tallem camí travessant les grans clapes de neu i enllaçant amb la ruta de la pujada. Com a pla B, no ha estat gens malament.