Llinars del Vallès: Coll de Can Bordoi-La Torrassa-Sant Sebastià-Riera de Far-Poblat Ibèric del Turo del Vent-El Castell Vell

Avui anem a Llinars del Vallès, per fer una ruta molt variada, amb una part ja a dins del Parc del Montnegre i el Corredor. Visitarem indrets amb un alt interès arqueològic que fins avui no coneixíem.
Aparquem el cotxe al Coll de Can Bordoi, a la carretera B-510 que va de Llinars del Vallès a Dosrius.
Comencem a caminar, travessem la carretera i passem pel costat de la magnífica casa modernista de Can Bordoi.
Can Bordoi és un antic mas documentat des del segle XIII. En el fogatge de 1553 s'esmenta a "en Bordoy". A principis de segle XX, Josep Comas i Masferrer va adquirir la finca i va aixecar la nova casa i altres edificis annexos amb gust noucentista.
Fem la volta per la part del darrere de la casa i seguim per la pista que és el GR. Però ben aviat deixem la pista i seguim per un corriol que ens endinsa a una bonica pineda i que és molt més agradable de fer. Aquest corriol ens va fent entrar i sortir d'aquesta pista diverses vegades fins que finalment arribem a la Torrassa.
La Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica, que presenta una base d'època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, i un nivell superior possiblement medieval de carreus de granit però més petits i amb zones irregulars. Popularment, es diu que la Torrassa era un punt d'avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d'impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d'aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos.
Seguidament, ens dirigim cap a l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós, documentada des de l'any 1640 i en procés de reconstrucció des de l'any 2016.
Reculem uns metres per la pista d'arribada i tot seguit ens desviem a la dreta per un corriol que ens endinsa al bosc per un bonic camí ple de bruc a cada costat formant un túnel de vegetació molt agradable.
Abans d'arribar a la carretera B-510 hi ha un tram que baixa amb força i ens porta a la mateixa llera de la riera.
Passem per sota de la carretera B-510 i anem seguint per una pista paral.lela a la riera del Far.
Abans de començar a pujar de nou, ens desviem un moment a la dreta per anar fins a la riera del Far i fer un parell de fotografies, però baixa poca aigua. Reculem uns metres i seguim per un camí que ens fa deixar el curs de la riera i ens comença a enfilar, fent ziga-zagues, fins a arribar a la carretera que porta cap al Far i el Corredor.
Seguim uns 400 metres pel caminet del costat de la mateixa carretera fins al Poblat Ibèric del Turó del Vent.
El poblat ibèric del Far o del Turó del Vent va ser un assentament iber de la tribu dels laietans. Una part important d'aquest poblat es va destruir quan es va fer la carretera que hi passa pel mig. El jaciment ha patit molts saqueigs i va ser excavat per darrer cop l'any 1984, per l'arqueòleg Jordi Pardo, tot i que des del 2017 s'han reprès les excavacions. Va deixar de ser habitat amb la romanització i no es va tornar a fer servir fins a l'edat medieval, època de la qual estan datades les tombes trobades en les campanyes d'excavacions. L'assentament destaca per la importància de les activitats econòmiques, especialment els treballs tèxtils, d'emmagatzematge de cereal i fins i tot treballs metal·lúrgics. S'hi han descobert fins avui unes 300 sitges.
Travessem la carretera i enfilem per un corriol que ens fa passar pel cim del Turó del Vent, de 389 metres, però sense cap visibilitat a causa de la vegetació.
Baixem per l'altre costat, passem pel costat del precari camp de futbol que pertany a la casa de colònies de Castellvell i, seguint avall, arribem a la dita casa de colònies i al seu costat les restes del Castell Vell de Llinars.
El Castell Vell, antigament anomenat també Castell del Far, fou aixecat sobre possibles runes ibèriques i romanes, cap al segle IX o X. Consta com a propietat del magnat comtal Gombau de Bessora des del 1041. Al segle XII el castell pertany a un primer llinatge conegut, els Desfar, que tingueren males relacions amb l'Església. Rimbau Desfar, va casar la seva pubilla amb Romeu de Corbera, membre d'un llinatge ric i prestigiós. És així com la baronia de Llinars va passar al patrimoni dels Corbera. A conseqüència d'un terratrèmol (24 de maig de 1448) el castell es va enfondrar i aleshores els Corbera traslladaren la seva residència a Llinars.
I ja des d'aquí, en poca estona ens plantem a on tenim el cotxe, al Coll de Can Bordoi i donem per acabada la ruta circular d'avui.