Lliurona, pedró de Montosa, Mare de Déu del Mont i tornada a Lliurona

El lema de l'any 2022 del Santuari de la Mare de Déu del Mont és "Els oratoris del Mont: una aturada en el camí".

S'han preparat un total de quatre rutes per anar-los a visitar tots. En el recorregut d’avui visitarem dos pedrons de l’entorn de la muntanya del Mont.

Sortida i arribada: Lliurona. Per arribar-hi en cotxe tenim tres possibilitats.
1.- Des de la N-260, en el punt quilomètric 50’3, lloc conegut com “l’Hostal d’en Vilà”, prop d’una gasolinera i davant del trencant que porta a Banyoles passant per Crespià i Esponellà. Continuem com si anéssim a Cabanelles per la carretera GIP5238, però abans d’arribar-hi girem a l’esquerre en direcció cap al Santuari de la Mare de Déu del Mont tot agafant la carretera GIP-5237. Quan hem fet uns 8 quilòmetres som a can Serra, lloc on hi ha una cruïlla que indica a la dreta cap a Lliurona i Bassegoda. Hi arribarem després de 11 quilòmetres més de carretera emporlanada.
2.- Des de Besalú. A l’inici de l’autovia A26 agafem direcció Beuda per la carretera GIV-5234. Just en el revolt tancat a la dreta que hi ha sota el poble de Beuda, cal agafar la carretera que surt a l’esquerre i que no hi ha cap indicació. Es continua i en la propera bifurcació on hi ha una sèrie d’indicacions cal agafar a la dreta cap a Lliurona. A partir d’aquí la carretera és estreta i en alguns trams no hi ha prou amplada per passar dos vehicles a la vegada, tot i que hi ha espais per apartar-se. Hi ha trossos on la carretera és de terra, generalment en bon estat i apte per tota mena de vehicles, excepte en èpoques de fortes pluges. Des de la rotonda d’entrada a l’autovia a Besalú fins a Lliurona hi ha 14’5 quilòmetres.
3.- Des d’Albanyà, amb carretera emporlanada i després de recórrer uns 17 quilòmetres.

Iniciem la caminada al Pla de la Creu, junt al pedró de la creu coneguda popularment com la “Creu del Carig”. Anem seguint la carretera emporlanada en direcció cap a Cabanelles, amb grandiosos camps de pastura a la nostra esquerre. Arribem a la primera cruïlla, on veiem que surten dues carreteres de terra a la nostra dreta. Aquesta collada és coneguda com de les Canals del Carig. Continuem per la carretera emporlanada, en lleuger descens. Després del primer revolt a l’esquerre veiem una carretera de desemboscar que puja. En un arbre hi ha un rètol que ens indica que tenim 2 hores per arribar a la Mare de Déu del Mont. L’agafem. De seguida, a l’esquerre i a peu de carretera veiem un roure monumental. És el roure de la font del Bac. Anem pujant i al cap de poc ja estem davant l’abeurador de la font del Bac, ben abundosa fins i tot en època de sequera. Uns minuts més i la nostra vista se’n va cap a l’esquerre, a pocs metres de la carretera, on s’observa un arbre de dimensions extraordinàries. Es tracta del Roure dels Capellans, catalogat com el roure de més volt de canó de Catalunya.
Continuem per la carretera fins que aquesta s’acaba. Ara hem de pujar pel camí enmig de la fageda i en forta pujada.
Arribem així al Pla del Vi, on a la dreta hi podem veure l’avenc del mateix nom. En aquest sector hi abunden els arbres centenaris, principalment roures.
Ens pocs minuts ja estem a l’extraordinari mirador que hi ha al costat del pedró del Pla de Montosa, amb una creu i un rètol que diu:
“A la memòria dels pastors del Carig, Espinau, el Soler i Puigbalí. 12-X-1989. Antics veïns de Sous. Centre Excursionista d’Olot”.
Qui ho desitgi pot tornar cap a Lliurona seguint el mateix camí d’anada. Però us recomanem que us arribeu fins al Santuari de la Mare de Déu del Mont.
Per tal de fer el camí més circular, cal continuar en direcció oposada a la que s’ha arribat al pedró i després tombar cap a la dreta, fins enllaçar amb el camí que ve de l'Escaler del Soler. L'agafgem cap a la dreta. Estem caminant pel Pla de Montosa. Durant uns minuts aquest camí ens regala uns impressionants miradors, primer cap al Soler i a l’Empordà i més endavant cap a la Mare de Déu del Mont.
Arribem així al Pujant de Montosa, un tram de camí que ens fa perdre alçada ràpidament per terreny de pedres calcàries que fan de mal caminar. A la nostra dreta tenim el Puig Caçador.
Tornem a trobar un camí principal. És el que hem deixat abans al Pla del Vi i que baixa cap al coll de Joncanat. Hi ha un pal indicador. Nosaltres el seguirem cap a l’esquerre i en uns minuts ja som al coll de Joncanat, veritable cruïlla de camins. Des d’aquí es pot anar cap al Soler, cap a Falgars, pujar a El Mont o agafar el camí cap a la casa d’Espinau. Pocs minuts després trobem una altra cruïlla. Si anéssim a la dreta aniríem cap als Saiols. Més endavant el camí es torna a bifurcar. Un va cap al Pla de Solls i l’altre baixa cap a Can Tries de Beuda de manera més directe.
Però nosaltres continuem pujant durant uns 20 o 25 minuts i ja som a la Mare de Déu del Mont.
Una vegada contemplat l’extraordinari panorama que des d’aquí s’albira i després de veure el pedró que queda davant mateix de l’estàtua de Jacint Verdaguer, de visitar el Santuari i l’habitació de mossèn Cinto i de prendre quelcom a la terrassa de l’hostatgeria amb vistes a l’infinit, reprenem la marxa desfent el camí fins una mica més enllà del coll de Joncanat. A la cruïlla amb pal indicador que ja hem passat abans, continuem recte i en menys d’un minut tenim a la nostra esquerre un formidable mirador de tota la vall d’Espinau, amb la casa i la Tossa a darrera seu. També s’observen el Malveí i els Pirineus al darrera, ben nevats a l’hivern.
Ara toca pujar altre vegada fins al Pla del Vi. Una vegada a dalt, val la pena girar a la dreta uns metres fins un punt on hi ha un altre bon mirador de la Mare de Déu del Mont. Reculem els metres que hem fet per anar al mirador i tornem ésser a l'avenc del Pla del Vi on agafem el camí que hem fet fa unes hores i que tot baixant ens tornarà portar al lloc de sortida.
Hem sortit del costat de la Creu del Carig. Ara que ja hi hem arribat, si disposeu de temps, és recomanable fer una visita al poble de Lliurona, deshabitat a mitjans del segle passat i ara ben revifat, amb força habitants i el que és més important, molta canalla i fins i tot una escola rural, cosa impensable fa pocs anys.

RECORDEU: ens trobem en el medi natural on hi viuen tota mena d'animals, ocells i insectes. És casa seva. Respectem-los. També les plantes, arbres i flors són éssers vius. Gaudim-los sense fer-los malbé. No podem llençar les deixalles. Cal que tothom se les emporti cap a casa seva. La muntanya s'ha de deixar fins i tot més neta del que l'hem trobada. L'hem de preservar per nosaltres i per les generacions futures.
A la muntanya cal anar-hi ben equipat: roba d'abric, capelina o similar per si plou, gorra, crema pel sol i sobre tot ben calçats. Menjar, beure i una farmaciola no pot faltar a la motxilla. També màquina de fotografiar o mòbil per immortalitzar els bons moments.