Llobera per la Marató 2023 - Caminada històrica: Dolmen de la Vila i Torre de Peracamps
near Peracamps, Catalunya (España)
Viewed 48 times, downloaded 1 times
Trail photos
Itinerary description
Inici de la caminada des de davant de l'església parroquial Sant Pere Màrtir de Peracamps de Llobera, anem a l'esquerra per la carretera de Torà LV-3005 i ven aviat passem per davant la casa Armengol.
Més endavant Seguim a l'esquerra anant pel camí de l'Espelta, tot seguint les indicacions al Dolmen de Llobera. Tenim unes maques vistes a la Torre de Peracamps. Més endavant passem per la masia de Rocaforadada.
Continuem i més endavant anem a l'esquerra, aviat passem la masia el Planot i de Guerres.
En la pròxima intersecció anem a l'esquerra, passem pel costat d'una barrera per evitar el pas de cotxes, estem al camí que passa per La Vila de Gola de Bous.
La Vila de Gola de Bous està situada a prop del pic la Muntanyeta i Dolmen de la Vila, des d'aqui hi ha uns 500 metres, tot seguin el camí, arribem a un camp i anem a la dreta, caminem pel seu voral, veurem un corriol a la dreta que ens dura al Dolmen de La Vila.
El dolmen de Llanera, també anomenat Torre dels Moros, Dolmen de la Vila o Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous. Aquí ens fa una molt bona explicació de la història una persona que coneix molt bé el lloc, en JOAN VILADOMAT, de Casa de La Vila. El Dolmen de la Vila és el més gran de Catalunya. Segons J. Viladomat, el túmul fa 32 m de diàmetre; la galeria fa 10 x 1,90 x 2,30 m; les seves lloses fan 2,45 x 2,20 m i 0,45 m de gruix, i les laterals pesen unes 5 tn. Va ser descobert l'any 1916 per Mn. Serra Vilaró. L'any 1972 el professor Maluquer de Motes i l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona, amb l'ajuda de la família Viladomat, el van restaurar. La prova del carboni 14 el data a l'any 2550 aC; al fons hi enterraven cadàvers i a l'entrada hi dipositaven les ofrenes. Pel solstici d'hivern, quan surt el sol i durant uns segons, la seva llum toca el mig de la pedra del fons del dolmen i, alhora, les dues pedres dels costats.
Un cop amb fet la visita al Dolmen de La Vila, retornem o desfem el camí fins a passar la barrera del camí de La Vila. En aquest punt i una mica més endavant a l'esquerra fem un avituallament, és molt complet.
Tornem al camí, continuem, hi avens d'arribar a Rocaforadada, anem a l'esquerra, deixem l'asfalt i entrem en un camí de terra, anem passant pel Tros del Pal a la dreta i el Clot de la Guineu a l'esquerra més endavant, fins a passar per Cal Bertrans.
En la pròxima cruïlla, anem a l'esquerra per la carretera de Torà, ven a prop, anem a la dreta per un corriol i molt ben arreglat per l'ocasió, passarem per al costat de camps, tenim precaució de no trepitjar el tros, a mesura que ens apropem a la carretera C-451 de Solsona a Guissona hi ha un per sota la carretera, en el km 42.
Un cop a l'altra banda de carretera anem a l'esquerra pel camí de Cal Sastre i passant per la Plana de Sota Cal Ginc. En la pròxima intersecció anem a la dreta, a l'esquerra veiem Ca la Rafaela. Deixem Ca la Rafaela a l'esquerra i Cal Sastres a la dreta, i continuem rectes pel Camí de Peracamps.
Més endavant seguim a la dreta pel camí de Peracamps, en un moment del camí hem d'anar a la dreta tot passant pel mig del tros, es nota bé per a on continua el camí.
En la pròxima anem a la dreta pel Camí de Peracamps, a l'esquerra deixem el Camí dels Perers i la masia del mateix nom (els Perers), en la següent seguim a la dreta després de deixar endarrere al Tros de Dalloner.
Arribant al nucli de Peracamps, veiem la casa de Cal Peracamps i darrere les ruïnes de la Torre del mateix nom.
Torre de Peracamps, aquí ens dona una molt bona explicació, en MARC BARRERA sobre la història del Castell o Torre de Peracamps. La primera notícia és de l'any 1042. Bonfill, senyor de Peracamps deixava el castell a la seva muller Amaltruda. El 1067 Amaltruda el donava al seu fill Arnau. L'any 1084 Arnau cedí la meitat del castell i de l'església de Peracamps a la Canònica de Sta. Maria de la Seu d'Urgell. El 1122 n'eren senyors els germans Umbert i Ramon Currià. Durant uns anys depengué, doncs, dels canonges d'Urgell, fins que el 1447, el castell i la baronia de Peracamps foren comprats per la Confraria laical de la Mare de Déu dels Colls de la vila de Sant Llorenç de Morunys a Ramon Altarriba, senyor d'Oliana. Aquesta senyoria s'acabà cap al 1837. Aquest castell fou mig enrunat per encàrrec reial després de la guerra de Successió (1716).
En el nucli de població també es troba Cal Viladot i Casanova.
Deixem la zona i seguim a la dreta, tot veiem el Cementiri Vell a la nostra dreta i la Costa del Pedró a l'esquerra passant pel camí de Peracamps cap a l'Hostal Nou.
En la pròxima intersecció anem a la dreta, aviat passem pel costat de Cal Soler Desposada, arribem al pont que va per sobre de la carretera Solsona Guissona i acabem ja d'arribar al punt de partida.
Una caminada histórica!!
-----------------------------------------------
Waypoints
Inici de la caminada
Inici de la caminada des de davant de l'església parroquial Sant Pere Màrtir de Peracamps de Llobera. HISTÒRIA: El 1896 el bisbe Ramon Riu i Cabanes creà una nova parròquia al voltant de Sant Pere Màrtir de Peracamps (antigament Santa Maria). Aquesta nova parròquia va tenir pocs anys de vida, primerament per causa de la guerra del 1936 i després perquè l'entorn de Peracamps, vers als anys 40, no tenia gaires masies. El bisbe doctor Valentí Comellas i els propietaris, després d'algunes discussions, acordaren fer una nova església prop de la carretera de Solsona a Torà, on s'hi edificà alguna casa nova prop del Vell Hostal Nou. Era rector Mn. Àngel Viladrich. La raó del canvi, doncs, fou la destrucció de l'antiga església, les millors condicions d'accés per a la majoria de feligresos i la comoditat del rector, el fet d'estar al costat de l'Escola Nacional. Els plànols de la nova església i la casa rectoral són de l'arquitecte diocesà Isidre Puig i Boada. Es va presentar a Madrid a la "Junta Nacional de Reconstrucción de templos Parroquiales" per tal d'obtenir una subvenció, que acabà sent de 80.000 ptes. El terreny fou cedit gratuïtament per Domènec Roure i Riu, de la casa Palet. També el propietari de davant l'església es comprometé a no edificar-hi al davant. Les obres, iniciades l'octubre de 1943, s'acabaren el mateix mes de 1945. L'any 1973 s'hi instal·là el retaule de Sant Martí.
Anem a l'esquerra
Seguim a l'esquerra anant pel Camí de l'Espelta, tot seguint les indicacions al Dolmen de Llobera. Tenim unes vistes a la Torre de Peracamps.
Dolmen de Llanera o de la Vila
El dolmen de Llanera, també anomenat Torre dels Moros, Dolmen de la Vila o Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous. El dolmen de la Vila és una construcció edificada per l'home prehistòric fa uns 5.000 anys amb lloses de grans dimensions, que tenia per funció l'enterrament col·lectiu de persones i correspon a la tipologia dels sepulcres de corredor evolucionats, anomenats “galeria catalana”, que es caracteritzen per tenir una gran cambra funerària rectangular, a la qual s'hi accedeix per un ample passadís o corredor. La data de construcció d'aquest megàlit se situa en el neolític final (3.500 anys aC), però serà reutilitzat durant tota l'època calcolítica, període d'apogeu del megalitisme català que finalitza cap al 1500 aC. S'ha datat, mitjançant el carboni-14, el 2550 aC.[6] Per tant, el sepulcre s'hauria reutilitzat de forma continuada per l'home prehistòric durant dos mil·lennis, per practicar-hi rituals funeraris i enterrar-hi els seus morts. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Llanera
Dolmen de Llanera o de la Vila
Dolmen de Llanera o de la Vila. L'estudi antropològic de les restes inhumades indiquen per a aquests humans una esperança de vida de 26,4 anys. Vivien en petites comunitats practicant una agricultura de cereals, tot i que la base de la seva economia era la ramaderia, concretament el pastoreig de vaques, ovelles i cabres. S'ha comprovat que la cultura megalítica s'estenia des dels Pirineus cap a l'interior de Catalunya a través de les rutes de transhumància, per això bona part dels dòlmens es localitzen en punts claus d'aquestes rutes. Desgraciadament, aquests sepulcres difícilment passen desapercebuts i començaren a ser violats pels primers buscadors de tresors en època ibèrica i romana, seqüència destructora que amb poques variants ha perdurat fins als nostres dies, i que ha malmès bona part del nostre patrimoni dolmènic i n'ha dificultat la seva interpretació per part dels arqueòlegs. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Llanera
Anem a l'esquerra
Anem a l'esquerra, aquí trobem que està tot preparat per fer un avituallament.
Anem a l'esquerra.
Seguim a l'esquerra, anem passant per el Tros del Pal a la dreta i el Clot de la Guineu a l'esquerra més endavant.
Anem a la dreta pel corriol
Anem a la dreta pel corriol molt ben arreglat per la ocasió. Passarem per al costat de camps, tenin precaució de no trepitjar el tros.
Seguim a l'esquerra
Anem una mica a l'esquerra per passà per sota la carretera de Solsona a Guissona C-451, en el km 42.
Anem a l'esquerra
Anem a l'esquerra pel camí de Cal Sastre i passant per la Plana de Sota Cal Ginc.
Seguim rectes a l'esquerra
Deixem Ca la Rafaela a la dreta i seguim rectes pel Camí de Peracamps.
Seguim a la dreta
Seguim a la dreta pel Camí de Peracamps, a l'esquerra deixem el Camí dels Perers i la masia del mateix nom (els Perers).
Anem a la dreta
Seguim a la dreta després de deixar andarrere al Tros de Dalloner.
Torre de Peracamps
Notícies històriques. La primera notícia és de l'any 1042. Bonfill, senyor de Peracamps deixava el castell a la seva muller Amaltruda. El 1067 Amaltruda el donava al seu fill Arnau. L'any 1084 Arnau cedí la meitat del castell i de l'església de Perecamps a la Canònica de Sta. Maria de la Seu d'Urgell. El 1122 n'eren senyors els germans Umbert i Ramon Currià. Durant uns anys depengué, doncs, dels canonges d'Urgell, fins que el 1447, el castell i la baronia de Peracamps foren comprats per la Confraria laical de la Mare de Déu dels Colls de la vil·la de Sant Llorenç de Morenys a Ramon Altarriba, senyor d'Oliana. Aquesta senyoria s'acabà cap al 1837. Aquest castell fou mig enrunat per encàrrec reial després de la Guerra de Successió (1716). Quan s'ensorrà hi hagué aprofitaments posteriors. REFERÈNCIES: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1094
Torre de Peracamps i Cementiri vell de Peracamps
Descripció. Les restes del castell de Perecamps es troben a 831 m d'altitud sobre un turonet que domina una amplia plana. El conjunt el formen la torre i estructures annexes dins un clos emmurallat. Es conserva bé només la part de ponent. És de planta rectangular. Els murs són molt gruixuts, entre 2,10 m. i 2,30 m. a la part baixa. L'espai interior de la torre a la part baixa és de 2,35 m. Les parets s'aprimen conforme pugem: 10 cm. al primer pis a 8 m. d'alçada, uns 30 cm. al segon pis a 13 m. d'alçada. La porta es trobava al primer pis al cantó meridional. L'única paret que resta sencera és la de ponent. De les altres només en resten trossos. Les cantoneres són de pedres grosses (30cm.x40cms i 30x 80 cm.) i ben treballades. El parament de les parets és més petit (15x25 cm), de pedres només lleugerament escalabornades. Hi ha restes també d'opus spicatum matusser. El morter és de calç. Hi ha indicis que l'edifici devia estar arrebossat. Hi ha nombrosos forats als murs, segurament per alçar les bastides. Hi ha vestigis al voltant de la torre d'altres construccions. A l'angle nord-oest hi ha un dipòsit cavat a la roca (2,3x1,3x100cm). REFERÈNCIES: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1094
Seguim a la dreta
Seguim a la dreta, tot veiem el Cementiri Vell a la nostra dreta i la Costa del Pedró a l'esquerra.
Anem a la dreta pel sobre el pont
Anem a la dreta per sobre el pont, des de aquí hi ha unes boniques vistes de l'Hostal Nou.
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Muy buena información, me quedo con ella. Gracias
Gràcies dofepe pel comentari.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Perfecta caminada, només ha faltat les explicacions sobre el dolmen i la torre, però també les tens molt ben possades als Waypoints.
Gràcies!
Content que t'hagi agradat!
Salut i cames!