Llocalou-ermites de Santa Margarida de Bianya, Sant Miquel del Mont, Sant Andreu del Coll

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh.
Nota: Ruta que hem hagut de modificar a causa del terreny tant humit i relliscós que hem trobat en tot el camí, sobretot la baixada de Sant Miquel del Mont on hem patit algunes relliscades, quasi totes sense conseqüències importants. La ruta marxava de Llocalou, on feta la sortida dinaríem. El trajecte fins a l’Hostalnou de Bianya, ens serveix per escalfar les cames abans de la llarga ascensió a Sant Miquel. Feta la pujada i passar per Sant Andreu i Castell del Coll, havíem de seguir cap al mas Ventolà, Turó de Sant Valentí i, pel Clot del Fontals acostar-nos a Sant Andreu de Socarrats. Aquí havíem de travessar la carretera arribant en un tres i no res a la fi de la ruta.
De la ruta: Com he fet esment, aparquem a Llocalou i seguim la via verda fins a l’Hostalnou de Bianya, on a la alçada del semàfor travessem la carretera C-26 i ens dirigim cap a l’ermita de Santa Margarida de Bianya, seguint la estreta carretera que pels plans del Colomer i del Pujalts ens acosta a aquesta capella.
L’església, malgrat va quedar força malmesa en uns terratrèmols que van tenir lloc durant el segle XV, conserva bona part de la seva arquitectura original. D’una sola nau i un sol absis, a banda i banda s’hi van obrir dues capelletes o absidioles que funcionaven estructuralment com a creuer. Conté una imatge de santa Margarida (segles XVI-XVII), una bona col·lecció d'objectes d'orfebreria i una interessant ara d'altar romànica (segle X). Al costat de l’església de Santa Margarida hi ha un petit cementiri. I al costat d’aquest cementiri hi ha una petita torre. Pels trets que presenta, podria ser una antiga torre de defensa.
Seguim camí i ara ens guien les marques de pintura grogues de la Xarxa Itinerannia. Al cap de poca estona arribem a l’espectacular roureda de la Torre de Sant Pere, un dels pocs boscos de roure pènol de la Garrotxa, que conserva uns magnífics arbres monumentals. Una cruïlla amb pal indicador ens assenyala que hem de continuar recte seguint les indicacions que van a Sant Miquel del Mont.
Passem per la font de la Torre, un indret adient per fer una aturada i agafar forces abans de fer la pujada cap a Sant Miquel. Al cap de uns 50 metres d’haver passat la font, trobem un camí a l’esquerra de la pista (rètol indicador clavat a la soca d’un arbre) que puja cap al Coll de Bastons. Aquí comença la llarga i dreta pujada pel Bac de la Torre.
Anem molt a l´obaga de la serra de Sant Miquel del Mont, a la nostra dreta, tenim un torrent. El camí es bastant pedregós i brut per la vegetació a més, el terreny es torna relliscós a causa de les recents pluges i la persistent boira. La pujada es va intensificant i anem en compte de trobar el desviament per anar a visitar la font de Can Xec, de la qual brollava un rajolí d’aigua.
Un cop fetes les fotos de rigor reprenem la marxa, de seguida trobem una pista de desembosc. Girem a la dreta i, ràpidament, la deixem per girar a l’esquerra i agafar un camí que puja decidit cap amunt. Anem passant per un bosc de roure i faig i envoltats per una boira no molt densa, el camí és molt solitari i de tant en tant anem trobant marques de pintura grogues.
Pugem amunt fins arribar al Coll de Bastons, on trobem una pista forestal que va cap a l’església de Sant Miquel del Mont. Aquí girem cap a l’esquerra i a uns 40 metres agafem el corriol a la dreta que puja cap a l’ermita, (rètol indicador clamat a la soca d’arbre) . El seguim fins arribar a la casa abandonada de Cal Menut. Aquí tornem a enllaçar amb la pista que havíem deixat abans, en un revolt tornem a veure un senyal groc al peu d´una torre elèctrica, i seguim el camí que hi ha al costat i en pujada, que ens portarà de dret fins el cim.
A dalt ens rep l’ermita, un panell informatiu, el vèrtex geodèsic, un gran estel lluminós (és temps de Nadal!..) i uns metres per sota l’antena de telecomunicacions, tant visible des de tot arreu. Estem sobre la boira i malgrat que ens fa un xic la guitza, l’espectacle és impressionant. Hem trobat el millor lloc per fer paradeta per reposar i esmorzar...fotografies a dojo i reprenem camí avall.
Agafem el sender que passa per l’esquerra d’una terme que indica la partió entre els municipis de la Vall de Bianya, Olot i Riudaura. El camí inicialment fa una baixada molt decidida, cosa que la converteix en molt perillosa perquè el terra està bastant moll i esdevé perillós fins el punt de patir varies relliscades. Anem carenejant la serra de Sant Miquel. En un moment determinat, passem per un tram molt extret on trobem un rètol que ens indica que es tracta de un mirador, (cosa que avui no hem pogut gaudir per la boira), una zona en que les persones amb molta aversió a les alçades, poder agafar certa prevenció, ja que hi ha sensació de caiguda en una banda del camí, tot i que no hi ha perill, ja que la vegetació ens dona una certa protecció.
Perdem alçada ràpidament, el terreny comença a estar mes complicat, ja que a part dels sots anem trepitjant una catifa de fulles que no et deixa veure el que trepitges, fent que la baixada es faci lenta i cansada. Just a la vora del camí trobem l´antiga pedrera de Sant Andreu (rètol), però no hi te cap atractiu. Mes endavant arribem a una cruïlla de camins, i anem pel centre en lleugera baixada per arribar de seguida a la Font dels Saiols (que avui no rajava ), envoltada d´uns grans plataners i al costat d’una taula de pedra, la aparença és d’un lloc força descuidat. Seguim pel camí en baixada, per un terreny molt mes agradable, fins que arribem a Sant Andreu del Coll.
El temple està assentat en un terreny, no gaire estable en estar format per guixos. Això va provocar l'aparició d'inquietants esquerdes, que van posar en seriós perill l'estabilitat de l'edifici. Aquestes esquerdes són especialment visibles en el campanar i en l'absis. Just al davant de la porta de l'ermita, neix un corriol que baixa suaument en direcció al Castell del Coll. L’agafem fins a arribar a una pista de desembosc, on girem cap a l’esquerra. Continuem per aquest camí. A la bifurcació, ens mantenim a la dreta i, al cap de pocs metres arribem al Castell del Coll, una fortificació medieval datada del segle X.
Seguim pel camí uns centenars de metres fins arribar a una cruïlla amb pal indicador de la xarxa Itinerannia. Aquest és el punt on modifiquem la ruta degut al relliscós terreny. Deixem el camí que duu al mas Ventolà i al Turó de Sant Valentí (dreta) i seguim les indicacions i senyals grogues de Itinerannia que ens indiquen el camí de l’Hostalnou de Bianya (esquerra).
El camí fa baixada decidida i en 40 minuts ens plantem rere la important masia del Colomer, seguim per camí asfaltat i al costat de la gran casa s’ubica l’antic molí fariner que funcionava amb l’aigua recollida dins la propietat de la casa i que anava a parar a la bassa. Al costat, en un lloc verd i bonic hi ha la Font del Colomer amb uns seients en cada costat i una antiga taula de pedra.
Seguim l’asfalt avall fins arribar a l’Hostalnou de Bianya i d’aquí pel mateix camí d’anada, a Llocalou on donem per finalitzada aquesta magnífica sortida amb un bon dinar al restaurant Ca l’Adela.
Salut i bones caminades!!