Llofriu - Mines d'en Torrent - Font de la Teula - Dolmen de la Vinya Gran.

Una vegada més cap a Les Gavarres.
Aquesta vegada sortirem de Llofriu. Aparquem el cotxe a la plaça al costat de l'església de Sant Fruitós. Baixem cap a la Riera, la creuem i enfilem camps amunt passant pel costat d'unes centenàries oliveres fins a Can Catalanet. A prop seu la Font de Can Jofra, totalment seca.
Anem seguint un camí que passa per sota d'una línia elèctrica fins als grans massos de Can Trill i Can Llausàs. És curiós el Molí de Vent de Can Trill.
Seguim una estona al costat dels camps de Can Trill fins a una sureda a on girem a l'esquerra. La pista s'enfila suaument fins a una cruïlla de camins a on girem a la dreta. No hi ha cap indicador enlloc, aneu seguint el track que hem marcat.
Passem pel devant de dues boques de les Mines d'en Torrent, tancades amb una porta de ferro. Les Mines d'aquesta zona eran l'aprofitament dels recursos minerals de les Gavarres, conegut ja des de l’època medieval. Eren d’extracció de baritina i galenes argentíferes, molt riques en plom.
Després de les Mines seguim un camí en pujada fins arribar al peu d´una línia elèctrica. Fem la baixada, fins enllaçar amb una pista cap a la dreta.
Anem avançant fins que trobem un corriol a la nostra dreta, que anirà voltant el que queda d´alguns pous de ventilació de les mines de Torrent. Es un corriol estret, planer, molt agradable, plé de bruc florit en aquesta època, fins que sortim a una pista. Anem seguint i en un racó hi ha una marca blava en un arbre que ens fa adonar d'un estret corriol que ens baixarà directament a la Font de la Teula.
Hi ha una taula i seients de pedra. Es troba en un lloc força ombrívol. La font, d’aigües ferruginoses, fou realitzada a finals del segle XIX. La propietat era de la família Barris, surers de Palafrugell. Fou restaurada als anys 40 per Joaquim Trill i, de nou malmesa i abandonada, tornada a restaurar el 1991.
Continuem per un camí molt bonic, amb densa vegetació, fins que comença a pujar i es torna més pedregós. Finalment arribem a un punt amb una fita i el dibuix d'un dolmen que ens indica un trencant cap a l'esquerra i que ens porta al Dolmen de La Vinya Gran.
Es tracta d’una galeria catalana en forma d’U. Fou excavat per Lluís Esteva i col·laboradors l’any 1966, i s’hi van trobar fragments de ceràmica, un penjoll de pissarra i un fragment de sílex.
Tornem de nou a la cruïlla anterior, i seguim pel camí, que continua fent pujada fins que arribem a una cruïlla de pista que seguirem a la dreta, i en baixada clara fins a Llofriu. En algun moment, podrem entreveure les Illes Medes, si tenim un dia clar.
Ja arribant a Llofriu anem seguint la Riera Grossa, passem pel devant de Mas Pi, una bonica masia i més endevant pel Mas Roma, espectacular.
I tot seguit el cotxe.