Llofriu-Torrent-Llentiscle monumental-Ermita de Sant Llop-Cova del Mas Estela

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Hem voltat molt per la zona de Sant Llop de Torrent, tant en la meva època de “biker”, com també caminant, però mai havíem visitat la seva ermita, l’ermita de Sant Llop.
Així per avui he preparat una ruta per anar a visitar-la...hem deixat els cotxes al aparcament del restaurant Cal Fray de Llofriu on en acabar la ruta, esmorzarem. Un cop travessat la carretera de Palamós (C-66), ens dirigim cap a Torrent per la plana, amb vistes del Montgrí i del bonic poble de Pals. El camí fineix just al mas de Can Sixto i la cruïlla de Torrent a la carretera GI-652 que duu a Pals o Begur. Travessem la carretera i ens acostem fins Torrent, entrant just a on es troba el curiós museu de la confitura.
El Museu de la Confitura és un museu gastronòmic inaugurat l'any 2004. La seva creadora és Georgina Regàs, també autora del llibre 70 confitures. En el seu obrador, s'hi elaboren confitures, melmelades i gelees de més de tres cents sabors
Seguim i passem pel Castell de Torrent que resten dempeus alguns vestigis del seu recinte mural. El portal, a llevant, és de mig punt i de gran dovellatge, al seu damunt hi havia restes d'un gran matacà, que ha finals de 1980 va ser reconstruït amb molt poca traça. A l'angle nord-est del recinte hi ha una torre circular que no conserva la part superior. Algunes cases del poble tenen llindes amb inscripcions del segle XVIII; alguns ràfecs de teulada decorats són de la mateixa centúria.
Seguim i ara toca visitar l’església de Sant Vicenç, l’edifici es una d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal de cinc cares. A la façana occidental hi ha la portada, rectangular, amb frontó i fornícula sense imatge; la decoració hi és de relleus geomètrics i esferes, amb un rosetó senzill. Té un campanar de torre, de planta quadrada, a migdia; amb arcades de mig punt.
Prosseguim vagarejant pels carrerons de Torrent fins arribar a un portal de ferro amb un cartell que indicava “mas Rostoll, camí privat”...(aquesta vegada no fem cas dels indicadors i traspassem el portal per seguir dins un curt camí envoltat de camps de conreu, fins el Mas Rostoll, en camí ens fa passar per fora la propietat i fineix a la pista, ara asfaltada, que va de la carretera GI-652 fins el Mas de Can Dalmai.
La ruta, a aquesta cruïlla gira a l’esquerra i de seguida passem sobre la riera de Torrent i just aquest punt, es troba l’edifici del dipòsit d'aigua, les restes del pont i un tram de l'antic pas del Tren Petit, i un xic més avall, abans de arribar a la carretera, l’estació d aquell entranyable tren...fem un xic d’història:
La línia Palamós-Girona-Banyoles era una línia de ferrocarril que unia les localitats de Palamós, Girona i Banyoles. La línia, inaugurada el 1887, va ser construïda i explotada per la companyia Sociedad Anónima del Tranvía del Bajo Ampurdán. El ferrocarril va canviar de propietaris al llarg del temps fins que el 1956 l'Estat el clausurà. Segons el tram era conegut com el Tramvia del Baix Empordà, el Tren Petit o el Tren Pinxo de Banyoles.
Tot i la comoditat que representava el fet de poder anar amb tren i no amb tartana, la qualitat del servei era dubtosa i així ho demostren les cançons populars sobre el tren Pinxo, tal com es coneixia a Banyoles, que més d'un cop s'havia d'aturar quan venien pujades:
"El tren pinxo de Banyoles
és el més petit que hi ha,
fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà.
Quan en troba una pujada
ja s'atura a mig camí,
dóna temps al maquinista
d'anar a beure un got de vi.
Etc,etc...
L’estació del tren Petit de Torrent es troba, evidentment en un molt mal estat de conservació i la vegetació l’envaït totalment.
Seguim caminant passant a ran de les plantació de vinyes de Ca l’Oller fins arribar a l’antiga carretera de Palamós, anomenada “de les corbes de Torrent”, just on es troba el Llentiscle de Torrent.
El llentiscle o mata és un arbret mediterrani força ramós que, en general, sol tenir aspecte arbustiu, té unes característiques fulles paripinnades i olor resinosa.
El Llentiscle de Torrent, és un arbret molt vell i ja fa temps que va entrar en fase de senescència. Té la capçada mig seca i amb poca vitalitat, tot i que en anys de bona pluja revifa una mica. Des de 1993 se poda gradualment per compensar la capçada, reduint-la i afavorir així el procés natural de l’arbre i s'han instal·lat suports a les branques principals per evitar-ne el trencament.
Seguim la marxa i ara travessem la carretera general (C-66) per la rotonda que empalma amb la carretera de Torrent/Pals i agafem una pista amb pujada que ens porta fins l’ermita de Sant Llop...per fi!!
L'ermita de Sant Llop és emplaçada en un replà de les Gavarres, a 2 km a ponent del poble, en una clariana del bosc. Des del segle XVIII la seva planta és de creu grega amb capçalera quadrada i cúpula. A la llinda de la porta una inscripció ens informa que fou construïda entre els anys 1749 i 1757. anteriorment ja existia una ermita al mateix lloc de la qual hi ha notícies el 1539. malgrat conservar la dedicació a sant Llop –patró dels pastors-- l'aplec més popular s'hi celebra per Santa Llúcia, la patrona. Aquesta festa fou recuperada l'últim terç del segle XX.
Continuem la ruta per la pista que ens ha portat fins l’ermita i que deixem un xic més amunt per agafar un corriol (esquerra), que lentament ens acosta fins les torres de telecomunicacions existents a dalt de la pujada d’en Serra, sobre els camps del mas Sureda. A la explanada d’aquest camps girem a l’esquerra per un camí amb molt desnivell i que dona accés a varis petits xalets.
Hem entrat a les Muntanyes Poues i aquest tram és un xic caòtic i força brut, seguim un camí que devia ser part del projecte d’urbanització i que actualment està força aperduat.
Poc a poc ens acostem, a estones seguint per alguna clariana a modus de brut corriol, a estones seguits per la intuïció, al cim del Puig del Xalet d’en Fontanella. Baixem per la vessant contraria fins el xalet d’en Fontanella. On tenim una altra sorpresa...Tot el perímetre del xalet està encercat amb tanca metàl·lica que ens impedeix el pas. Hem de seguir a ran de la tanca fins el final, on agafem el camí d’accés al xalet.
Ara caminem plàcidament seguint la pista una estona, per deixar-la, agafant un corriol (esquerra), força dret al principi que ens permet acostar-nos a visitar una zona que podrien ser restes megalítics com son el Menhir i la cova del Mas Estela.
La Cova del Mas Estela és un agrupament de blocs de pissarra que formen una cavitat o abric sota una gran pedra de coberta. Probablement es tracta d'un element del tot natural. Aquesta coberta de 1, 50 m de llarg, 1,35 m d'ample i 0,65 m de gruix descansa sobre dos voluminosos blocs de pedra verticals. No hi ha una pedra que formi la capçalera de la possible cambra. A uns 20 m a ponent de la cova hi ha el Menhir de la Cova del Mas Estela, un monòlit de poc més de 1 m d'alçada. És dubtós si es tracta d'un petit menhir prehistòric o d'una antiga fita termenera.
Visitat l’indret seguim avall fins atansar una pista força ampla i ben arranjada (dreta) que fineix al barri de la Barceloneta, barri del qual vàrem començar aquesta ruta d’avui. No més ens resta esmorzar al restaurant de Cal Fray, donant per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!