LLORÀ. Cova Bora Tuna. Creu d'en Llong, Velers, Carrerica, Escaleta, Volcà, Ermita de St Joan, Medir

Ruta circular des de LLORÀ (Sant Martí de Llémena), comarca del Gironès, per la Serra de Boratuna, la muntanya de Velers, envoltats per l'entorn volcànic de la Vall de Llémena, els cingles de Rocafesa i els cingles de Sant Roc.

RESUM: Passarem per l' Església romànica de Sant Pere de Llorà, la Bora Tuna o Boratuna (cavitat de 403m de recorregut), el cim de Velers, el Coll de Palomeres, el castell de Carrerica (no hi ha castell dempeus, només vestigis de l'antiga construcció), Collet de l'Escaleta, Roques Altes, Coll de la Creu d'en Llong (sense creu). Retorn per Bosquerós, Volcà del Puig de la Banya del Boc (cràter), Graderes, l'Ermita de Sant Joan Baptista, Camí de Can Mengol, la Gorga del Diable, Volcà del Clot de l’Omera (gran cràter), l'Ermita de Sant Medir i el Molí d'en Medir.

~~~~~~

▪︎INICI: Aparcament municipal de Llorà (esplanada) en un marge de la carretera, amb rètols de la Vall de Llémena.

▪︎RECORREGUT: Entrem al nucli de Llorà, passant per el Safareig i la magnífica Església romànica de Sant Pere de Llorà.

Travessera de la Boratuna (asfalt).

Trencall a sender. Bifurcació, on seguim a l'esquerra, en pujada. Deixem carrer. Pugem per grans lloses de pedra pel fil de la carena, amb vistes a Llorà i a la Vall de Llémena.

BORATUNA o Cova de la Bora Tuna. Cavitat de 403m de recorregut, d'on surt aire fresc. Fins la cova són aprox. 1,4 Km i 25 minuts caminant. La cova s'obre al NE de la població, per sota de la carena de l'anomenada Serra de Boratuna. "Cal destacar l’anomalia del topònim ( segons el “Coromines”: Bora=Cova, Tuna=Cova) és a dir Bora Tuna voldria dir cova-cova. Per complicar-ho encara més en el nomenclàtor oficial i en la cartografia de l’ICC apareix Serra de Boratuna, com un sol mot. Probablement caldria anomenar-la com a Bora de Llorà – tot relacionant-la amb la població propera-, però per aquesta o d’altra denominació caldria fonamentar-la amb un estudi etimològic, de manera que de moment, mantindrem la denominació amb la que se la coneix en els medis espeleològics. (...)
Els materials són gresos calcaris i margues. Es tracta d’un conjunt de galeries rectilínies en el seu traçat general, superposades sobre el mateix eix de fracturació" (Extret d'ESPELEOBLOC).

Visitada cova continuem per les lloses de pedra, pujant a la carena de la SERRA DE BORATUNA fins una bandera blanca, on un corriol amb força ombra segueix en direcció al Coll de Palomeres.

Cim de VELERS (545m), petit promontori. Seguim carenant per la Serra de Boratuna, amb trams en baixada i planers. Vistes a la Barroca i Llorà.

COLL DE PALOMERES (cruïlla on trobarem petits rètols de fusta). Seguim recte, en direcció al Collet de l'Escaleta [esquerra: a Llorà, obviar / dreta: veïnera-Canet d'Adri, obviar].

CASTELL D'EN CARRERICA.
Molta pedra i vestigis castell. No queda res dempeus. Bones vistes.

COLLET DE L'ESCALETA (cruïlla): Seguim a la dreta "a Canet i Creu d'en Llong" [esquerra a Llorà, retorn opcional]. Fins aquí són 4,7km [1h 50']. Alt 494m. Desnivell 476mD+Ac

Cruïlla: continuem en direcció a la Creu d'en Llong (recte). [Obviem dreta "Rocacorba pel Camí de Replans"].

Més endavant veurem un rètol de "Coll Saserra" a l'esquerra: opcional, mena al mateix lloc. Ara toca pujarrrr (a la dreta sense vistes, corriol de sorra fina, amb ombra / a l'esquerra faríem una mica més de volta).

Enllaç amb el trencall anterior "a Coll Sasserra".

Cim amb vistes. Punt més alt de la ruta.
Ara fem un tram de baixada.

ROQUES ALTES (cruïlla): Seguim a la dreta, amunt, en direcció a la Creu d'en Llong [a l'esquerra indica "Bosquerós" i a la dreta, "REPLANS" segon el rètol].

Carenem mantenint alçada i amb vistes guapes a la vall i muntanyes verdes volcàniques. Antenes a l'altra banda de la vall. Sento bocs (cabres) cridant.

COLL DE LA CREU D'EN LLONG (662ma): (cruïlla). No hi ha cap creu en aquesta petita clariana i cruïlla de camins. Aquí iniciem la davallada, girant a l'esquerra per BOSQUERÓS, segons resa el rètol, en baixada. [Des de la cruïlla de la Creu d'en Llong si continuéssim recte aniríem al Portell d' en Salica ; a la dreta, aniríem en direcció a Canet per Replans o Rocacorba --> sender poc marcat. El Camí de la Banya del Boc a Rocacorba és per on volia continuar, però ho he vist espès i esta a punt de fer-se fosc, no tindre vistes....ho reservo per tornar i fer cim del Turó Rodó].

Sender transversal: dreta.

Sender ample, rètol Llorà.

Pista transversal: esquerra.

Més endavant trobarem 2 passos canadencs (precaució).

Cràter del VOLCÀ DEL PUIG DE LA BANYA DEL BOC, envoltat per una tanca. Tornada opcional més directa a Llorà. El gran cràter són actualment camps de conreu.

Graderes volcàniques.

ERMITA DE ST JOAN Baptista.

CAMÍ DE CAN MENGOL. Camps de conreu i cases.

El Pla de Sant Joan.

Rètols ruta "Guita el Llémena!"

GORGA DEL DIABLE.
Baixem al riu per corriol. Precaució! Rètol de l'Ajuntament de Sant Martí de Llémena exonerant responsabilitat: "Prohibit el Bany. Accés molt perillós".

De retorn al Camí de Can Mengol, passem pel costat del VOLCÀ DEL CLOT DE L'OMERA, gran cràter, a l'esquerra del camí, actualment camps de conreu.

ERMITA DE SANT MEDIR, a la dreta del camí.

Camí emportlanat.

Cal Sastre (ruïnes).

Creuem un petit pont i continuem pel Camí de Can Medir, a la dreta.

MOLÍ D'EN MEDIR casa i antic molí. La pista cimentada creua el riu.

Veïnat de Sant Medir.
Petita torrentera.

Pkg Llorà


~~~~~~~

Extret d'Espeleoindex:

■ BORA TUNA: "Coneguda cova de 403 m. de recorregut a Llorà (Gironès).
Tipus: Cova
Desnivell: 17 (m.)
Recorregut: 403 (m.)
Litologia: Gresos
Comarca: Gironès
Municipi: Sant Martí de Llémena
Gran Unitat: Serralada Transversal
Unitat: Rocacorba
Altitud: 408m

Descripció: "Una entrada de 2,5 per 1,5 metres aproximadament a la que segueix una curta galeria i un petit ressalt que permeten l'accés a una àmplia galeria de 33 metres de longitud orientada S-N, amb una secció clarament triangular. A partir d'aquí la galeria canvia lleugerament de direcció amb la paret occidental vertical i la base plana, essent el sostre inclinat qui tanca el triangle. Per la paret occidental es desenvolupa una galeria superior, que té algunes finestres de contacte amb l'abans descrita. D'aquest pis superior encara surt una nova galeria, desenvolupada justament per sobre la inferior, lleugerament inclinada i de poc més de 50 metres de recorregut"

Coneguda des de temps remots per la gent de la contrada. La primera notícia que tenim coneixement és la provinent de les excavacions arqueològiques portades a terme l'any 1922 per Maties Pallarès. Els treballs arqueològics van seguir puntualment per diferents autors al llarg dels anys, trobant-se restes de l'eneolític. La cavitat havia estat feta servir com habitació, encara que per un nombre reduït d'habitants, i també s'han trobat restes com a cova sepulcral.
Espeleològicament poques notícies tenim fins a una primera visita de la SIE-CEA l'any 1971. En els darrers anys s'ha fet molt popular entre gent de la comarca i voltants, cosa que ha fet degradar notablement el seu aspecte, especialment pels graffitis.
La primera topografia de la cavitat és la realitzada per membres de la SIE – CEA l'any 1973, on van estimar un recorregut de 235 metres. Més recentment, el març del 2011, membres del GE de Badalona fan un nou aixecament que, de manera molt meticulosa, li calculen un recorregut total de 403 metres."