Llorà, cova de Boratuna, muntanya de Velers, castell d'en Carrerica, collet Escaleta, volcà Banya del Boc, pla St. Joan, Llorà

Comencem la ruta des de l’aparcament que hi ha a peu de carretera, a l’altura de l’església de Sant Pere de Llorà, a la vall de Llémana. Travessem la carretera, passem pel costat d’una font i ens dirigim cap a l’església, d’estil romànic i en bon estat de conservació. Travessem el nucli antic, molt ben arreglat i amb un encant especial. Continuem i entrem en una zona de construccions noves que acaben en una àrea sense acabar d’urbanitzar, amb les vorades col·locades però sense asfaltar on, afortunadament, l’especulació urbanística no ha acabat de reeixir.
Ben aviat deixem el carrer per agafar un corriol a mà dreta que s’enfila decididament cap a la muntanya. A mesura que anem guanyant alçada comencem a tenir algunes vistes de Sant Roc de la Barroca i de Llorà. Continuem pujant i poc abans d’arribar a la carena trobem la cova de Boratuna, que té un accés fàcil a l’interior. Si bé és recomanable portar un frontal elèctric, amb la llanterna del mòbil també fareu el fet, però una entrada val molt la pena, mirant sempre molt bé on poseu els peus. Fins on arribeu ja és cosa vostra, penseu que hi ha 400 metres de galeries. Nosaltres no vàrem passar del 30 metres i ens va quedar molt per explorar; potser una altra vegada que anem més preparats.
Seguim pujant i pocs metres després de la cova arribem dalt la carena i admirem les vistes que ens ofereix. Com que des d’aquí ja veiem tot el que queda als dos vessants, el camp de visió és espectacular, des de la serra de Rodes fins a les Guilleries. És el lloc de la ruta on es té una vista més àmplia, que abasta l’Empordà, el Gironès i bona part de la Selva. Tot i no ser un dia amb una visibilitat especialment bona, es veia vagament Roses, el Montgrí i les Medes, les Gavarres, el massís de Cadiretes i el Montseny.
Continuem la ruta per corriol carenejant la serra de Boratuna en ascensió més moderada que la pujada a la cova, fins a la muntanya de Velers, el cim més alt de la ruta. Malgrat ser el punt més alt, i la possibilitat de tenir vistes a 360º, el bosc que corona el cim n’impedeix la visió. No obstant això, entremig dels arbres s’arriba a tenir alguna vista del vessant de la vall de Llémana (sant Roc de la Barroca i Rocafesa) i en un punt molt concret del corriol, just quan comença la baixada, de Rocacorba.
Continuem corriol de baixada fins al coll de Palomeres, on cal seguir recte per començar la pujada, en alguns punts forta i relliscosa, cap al Castell d’en Carrerica o Pic d’en Carrerica. Aquest cim és més rocós i és l’enclavament d’un poblat ibèric tipus oppidum, d’entre els segles III i I aC, que conserva restes de cabanes, un tram de muralla i una torre de planta ovalada (informació extreta de: © Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat) ). Actualment pràcticament no en queden restes, almenys per als profans en la matèria. El més destacable d’aquest cim és la vista que té cap als dos vessants. Pel costat de Canet d’Adri (al fons de la vall de la riera de Rocacorba) tornem a veure, ara des de més altura, tot l’Empordà fins a la muntanya del Àngels, a les Gavarres. I per l’altre, veiem la vall de Llémana, el pla de Sant Joan, la muntanya de sant Grau i la serra de Tudela, els cingles de Sant Roc i de Rocafesa, el volcà de la Banya del Boc, i, al fons, les Guilleries, el Far i fins i tot s’albiren els cingles de Tavertet. No podem veure la zona del Gironès, ja que s’hi interposa la muntanya de Velers, més alta, que n’impedeix la visió. Però això queda compensat per la vista cap al costat oposat, que ofereix unes vistes impressionants de Rocafesa.
Continuem ruta de baixada per la carena fins al collet de les Escaletes, des d’on ja ens encarem corriol avall, novament cap a la vall de Llémana. És un corriol fàcil i gens perdedor que acaba en una pista en bon estat, prop de cal Bolet.
A partir d’aquí comencem l’ascensió, sempre per pista, cap al cràter de la Banya del Boc. Aquest volcà està constituït per un con volcànic obert sobre la vall de Llémena i una àmplia colada de lava basàltica que va donar lloc a la plana de Sant Joan. El cràter mesura 1.300 per 860 metres i té una fondària de 100 metres. Actualment el cràter és un camp, on hi ha un camí que el travessa, que és per on passem per continuar la ruta. Un cop travessat el cràter, continuem camí de baixada, on cap al final del camí trobem una gredera on, si ens hi fixem, trobem petites restes d’olivina incrustades a la roca volcànica.
Continuem la ruta cap al Pla de St. Joan, i visitem l’ermita de St. Joan, en bon estat de conservació. Nosaltres vàrem trobar obert i vàrem poder fer fotos de l’interior, molt cuidat.
Seguim pel Pla de St. Joan, i, després de travessar la carretera, continuem pel camí ral de Llorà, tot passant pel costat del volcà del Clot de l’Omera, i visitant també l’ermita de St. Medir, que, si bé se'n manté la construcció, el seu estat és d’abandonament.
Finalment, continuem pel camí ral tot passant pel molí d’en Medir, i arribant finalment al punt de sortida, acabant així aquesta ruta circular.


Llorà, cova de Boratuna, muntanya de Velers, castell d'en Carrerica, collet Escaleta, volcà Banya del Boc, pla St. Joan, Llorà