Llorà - Cova de Boratuna - Serra de Boratuna, Velers i Carrerica - Coll de l'Escaleta - Volcà de la Banya del Boc

Una altra ruta per la vall del Llémena amb motiu del confinament comarcal. Aquest cop una mica més al sud que les anteriors, concretament de Llorà per la serra de Boratuna i acabar al pla de Sant Joan per tornar a Llorà pel camí ral. Una ruta sota de Rocacorba i amb Sant Roc sempre present. El punt de partida és el poble de Llorà, concretament a l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble.

El primer que cal fer és dirigir-se cap a l'església i gaudir-la, per després discórrer pels carrers de la zona d'urbanització del poble, amb algun corriol per estalviar-se tros. Quan ja s'han deixat enrere les cases, el camí és un carrer sense asfaltar i després d'una corba amb pujada, es deixa per prendre un corriol que surt a la dreta i que està balisat.

A partir d'aquí, un corriol força estret i molt costerut, va guanyant alçada. Unes marques de color de rosa guien el recorregut, en alguns trams molt dret i amb molta penya, fins que després d'una corba del corriol i ja gairebé quan es corona, es troba la cova de Boratuna. Hi ha tot d'inscripcions a la roca i sembla molt profunda. S'hi pot entrar en una primera sala molt gran.

Es deixa la cova enrere i s'enfila un últim tram per arribar a la carena de la serra de Boratuna, aquí ja es veu la muntanya de Sant Roc que serà una constant de la jornada. Es va seguint el corriol que discorre per la carena, la pujada és suau, es troben fites del canvi de municipi i un trencall que ve de l'esquerra i que va fins a Canet. En aquest tram de serra, hi ha uns rètols de fusta que ajuden moltíssim.

S'arriba al cim de Velers, el punt culminant de la sortida amb 545 metres, però mancat de vistes ja que el bosc arriba fins a dalt de tot. Es comença la baixada per un corriol molt dret i relliscós que ben aviat porta a unes bones vistes cap al nord. Es baixa fins al coll de Palomeres. Aquí, es continua recte i caldrà pujar, primer en un bosc ombrívol i ple d'afloracions rocoses, mentre que al capdamunt és més sec i pedregós. S'arriba al cim del Castell d'en Carrerica, amb 524 metres, però molt més interessant que l'anterior. Bones vistees i un munt d'enderrocs que indiquen l'origen del topònim.

D'aquí es baixa cap al coll de l'Escaleta, el camí es amable, però a l'últim moment torna a pujar bastant. Primer es troba el trencall que baixa a Llorà, que caldrà prendre, i una mica més endavant hi ha el coll pròpiament dit amb una certa panoràmica que val la pena l'anar i tornar. El camí que baixa és també de molt bon fer i s'acaba convertint en una pista que arriba a un camí asfaltat.

Aquí es gira a la dreta i de seguida hi ha el mas del Bolet, a partir d'aquí comença una bona pujadeta fins al volcà de la Banya del Boc. Tot i ser pista, el desnivell per arribar-hi és considerable. Un cop a dins del cràter, l'ambient és molt agradable, amb vistes i paisatge agrícola. La baixada, pel costat oposat, també és considerable, però es fa per pista i amb unes bones llaçades.

Al final de la pista, es planeja una mica fins al trencall de l'església de Sant Joan, que val molt la pena fer l'anar i tornar per visitar-la. Està oberta i és d'allò més bonica. Aquí el track ha fet una cosa estranya, però simplement cal seguir el camí.

S'arriba a la carretera, que cal travessar i es gira a l'esquerra pel camí ral de la vall del Llémena. Està molt ben indicada i adaptada, a mig camí hi ha el trencall per anar a veure l'ermita de Sant Medir, que queda a un centenar de metres, però que també val la pena visitar, tot i que no està com l'anterior.

Es continua cap a Llorà, aviat es veuen les cases. Abans d'arribar-hi es passa per un pont molt interessant del segle XVIII i uns molins. Caldrà seguir el carrer de la Font fins que es deixa l'asfalt i pujar per un camí que porta a la deixalleria i al pàrquing d'inici de l'excursió.

Qualifico la ruta com a moderada per les pujades que té a l'inici i també la del Castell d'en Carrerica, alhora hi ha baixades molt desfetes on cal anar amb compte, com després de Velers. Pel que fa a l'orientació, hi ha força senyals i sobretot són en els llocs crítics, però recomano portar el GPS i un bon track perquè quan es va per corriols pot ser complicat. La zona del volcà i del camí ral sempre sol estar molt transitat.