Llorà-Muntanya de Velers-Coll de les Palomeres-Castell de Carrerica-Collet de l'Escaleta-Volcà del Puig de la Banya del Boc-E

Llorà-Muntanya de Velers-Coll de les Palomeres-Castell de Carrerica-Collet de l'Escaleta-Volcà del Puig de la Banya del Boc-Ermita de S.Joan del Pla-Volcà Clot de l'Omera-Sant Medir-Llorà

Caminants: Toni Bach, Lluís Busquets, Josep Rius i Xevi Vergés.

Últim divendres del mes d'abril. En un dia que promet ser assolellat, ens disposem a recórrer un indret poc conegut per nosaltres com és la Vall del Llémena. Així que puntuals (a aquesta patuleia no se´ls enganxen mai els llençols) sortim d'Olot per la C63 en direcció a les Planes per agafar la Gi-531 en direcció a les Encies i seguir, primer, cap a S.Esteve de Llémena, després a S.Martí de Llémena i finalment a Llorà, on iniciem la circular d'avui. La nostra referència serà l'església de S.Pere de Llorà, per on iniciarem l'ascens a la muntanya de Velers. És curiós veure com el veïnatge es protegeix dels robatoris i malfactors, perquè en totes les cases hi ha un o diversos gossos guardians, de manera que, quan hi hem arribat nosaltres, els crits d'avís del primer ha despertat l'afany de cridar de la resta, i s'ha aixecat una cridòria monumental, de manera que fins i tot una veïna ha sortit a comprovar què passava. Ens hem quasi disculpat per haver trencat el silenci d'un lloc tan reposat i així hem anat fent camí , ara per un carrer sense asfaltar i amb les voreres marcades pel que sembla que havia de ser una urbanització integrada a muntanya , com tantes altres que es van iniciar en la dècada dels vuitanta , però que finalment el legislador va acabar per cancel•larne les llicències urbanístiques i protegir el paisatge ,amb bon criteri segons la meva opinió. Hem d'estar amatents, però, (sort del GPS que ens ha avisat) de trencar a la dreta, que tot i estar senyalitzat l'inici del corriol amb quatre fites i indicador ens el vam passar per la intensa conversa que devíem tenir en aquelles hores del matí. Aquest primer tram del camí és molt dret i cada cop més a mesura que va agafant altitud. A sobre qui feia de cap d'expedició hi va posar un molt bon ritme i la veritat és que aviat ens vam despertar, si anàvem un pèl adormits, així que en un no res vam arribar a la cova de Bora Tuna (el topònim de Bora= Cova i de Tuna =Cova ; és a dir Cova Cova). A partir dels últims estudis realitzats pels espeleòlegs i dels plànols que han aixecat resulta que té una profunditat de 403 metres amb disset metres de desnivell i orientació sud-nord. L'entrada és prou ampla per entrar-hi a tafanejar una mica , però la veritat és que només ens hem quedat al "hall" i hem continuat el nostre camí amb diligència fins arribar al mirador de la muntanya de Velers. Diria que és el punt amb les vistes més boniques de l'itinerari d'avui. Amb orientació a llevant tenim als nostres peus Canet d'Adri i més enllà, a l´horitzó, les Illes Medes i un mar resplendent que dona vida a tota una extensió enorme de territori, amb Girona al fons ,Sant Gregori al davant i l´ esglesiola de Santa Afra que destaca al bell mig d'aquella boscúria com a punt més proper. L'espectacle és un obsequi més que generós a l'esforç que hem hagut de fer per arribar-hi.
Seguim ara el nostre camí en direcció al Coll de les Palomeres. La veritat és que ens endinsem per un bosc típicament mediterrani, on l'alzina és mestressa i senyora d'aquestes muntanyes .El sotabosc és molt brut : el romaní, el boix marí, l'aladern i sobretot el bruc conformen les espècies vegetals més comunes . El camí, ben dibuixat i de baixada, és molt pedregós i aviat ens portarà al Coll de Palomeres, on trobem una cruïlla de camins per anar al veïnal de Canet per una banda o a Llorà per l'altra, sense cap més interès . No tot pot ser extraordinari .També el que és corrent forma part de la nostra existència. Seguim ,sense desviar-nos , en direcció al Collet de l'Escaleta i deduïm que el seu nom es deu a les zigues-zagues que fa el camí. Arribem primer al pic o Castell d'en Carrerica. Aquí tornem a tenir bones vistes , especialment de la vall del Llémena , una zona tranquil•la, poc industrialitzada, on la vida i el temps sembla que vagin a un altre ritme. Aquest emplaçament sembla que és un jaciment ibèric del segle III a.C., però el seu mal estat de conservació no permet veure les restes de cabanes i muralla que conformen aquest jaciment. Seguim i molt aviat arribem al Coll de l'Escaleta, sense gaire res a comentar llevat que en aquest punt comencem el camí de baixada i ens decantem cap a un nou territori d'origen volcànic totalment diferent al que hem vist fins ara. Una lloc de molt interès geològic, perquè sens dubte forma part de la zona eruptiva del NE de Catalunya.
Aviat ens trobem al cràter del Volcà de la Banya de Boc , tot i que costa identificar-lo com a tal , després de veure el que tenim a la zona volcànica de la Garrotxa. A peu de camí i sota l'ombra d'un gran lledoner hi ha un plafó informatiu ,molt interessant , sobre les seqüències eruptives del volcà que mereixen la nostra atenció i lectura. I en aquest mateix punt ,també hi trobem informació horària dels cultes aurals (parla del matines d'auralitat, de l´àngelus d'interferència, dels vespres d'escolta emplaçada,..). He de revelar la ignorància que tinc en aquests temes i emplaço a qui ho sàpiga que faci els comentaris oportuns que es poden afegir al bloc per a l'aprenentatge de tots.
Sense deixar mai aquest camí ample, ens trobarem més endavant les grederes del volcà , també explotades comercialment com ho van ser les del volcà Croscat i Montsacopa i paralitzades posteriorment per a la seva protecció. Els extensos camps de colza florida , amb el seu groc tan intens en aquesta època de l'any, ressalta de forma molt notable amb la terra negra que va emergir de la profunditat del planeta fa milions d'anys.
Seguim camí i aviat capta el nostre interès la petita esglesiola romànica de Sant Joan del Pla del s.XI .Es tracta d'un edifici de una sola nau, coberta amb volta de canó amb absis de punt rodó. Façana principal amb espitlleres i campanar d'espadanya de dos arcs. Tot i que sembla que no hi ha documentació històrica ,no s'hi han fet grans reformes i la seva visita és d'interès. Ja propers a Llorà, ens trobem primer el volcà del Clot de l'Omera on, al seu cràter (de mal identificar), hi ha treballadors realitzant activitats agrícoles que els que no som de l'ofici no sabem concretar. A poca distància ens desviem un pèl del nostre camí per visitar el que havia estat l'ermita de Sant Medir, actualment abandonada i en pèssim estat de conservació, entenent que la població de S.Medir ,molt a prop de Canet d'Adri, i la seva església és qui ha pres el relleu i favors del Sant. Recuperem novament el camí fins arribar al punt de sortida, encuriosits pel fet que Llorà ,demogràficament més important, depengui administrativament d'un municipi molt més petit com és Sant Martí de Llémana. "Doctores tiene la Iglesia" , com deien abans, i fins a la propera amics.