Llorà: Pic d'en Carrerica, Muntanya de Velers i Boratuna

Llorà: Pic d'en Carrerica, Muntanya de Velers i Boratuna
David Soler, desembre 2016

Recorregut pel capdamunt de la feréstega serra de Boratuna o de Velers, al nord de Llorà, terme municipal de Sant Martí de Llémena. Malgrat les modestes alçàries dels seus cims, es pot gaudir d’unes vistes panoràmiques magnífiques de les muntanyes que formen el Sistema Transversal, des de Rocacorba fins al Puigsacalm i el Montseny, i de nombroses planes i valls de les terres gironines, arribant fins al mar Mediterrani si el dia és prou clar. També passem per la cova de Boratuna. Malgrat que tècnicament la ruta no revesteix grans dificultats, només alguns passos senzills per terreny rocós i/o relliscós, el fet de transitar majoritàriament per corriols mal definits en el bosc requereix estar atent a l’orientació. Els desnivells, tant de pujada com de baixada, també són respectables. No es passa per cap font, encara que a Llorà és possible trobar algun bar-restaurant obert, a peu de carretera. Els temps que s’indiquen a continuació són de caminada efectiva, sense tenir en compte parades.

Punt d’inici i final al km 12,5 de la carretera GI-531 entre Girona i les Planes d’Hostoles, concretament a l’aparcament que es troba a l’entrada de Llorà. A la mateixa esplanada (waypoint 01) hi ha diversos plafons informatius sobre rutes i patrimoni de la vall de Llémena (comproveu l’autor de les fotos sobre el volcà de la Banya del Boc, he he...). Comencem a caminar per la vorera de la carretera sentit les Planes. En cinc minuts la deixem i comencem a pujar pel carrer dels Termes, en direcció nord. Anem guanyant alçada una bona estona per aquest veïnat de cases aïllades, sempre pel vial pavimentat principal, fins que arriba un punt que planeja, fa una mica de baixada, passa un petit torrent i veiem una casa amb hort a la dreta, damunt nostre (waypoint 02: 35’ km 2,3). Just passat l’accés a aquesta casa hi ha una petita pista forestal a la dreta, amb molta vegetació, que prenem. Va pujant fort, fent ziga-zagues, fins que es converteix en un corriol estret per on trobarem alguns números escrits amb pintura a les roques del terra. Arribem al collet de l’Escaleta (waypoint 03: 55’ km 3,1), pas ancestral cap a la vall de la riera de Rocacorba.

Del coll mateix, immers en el bosc, un altre corriol a la dreta comença a remuntar la carena en direcció est, passant per una cota de 470 m d’altitud (waypoint 04: 1h km 3,3). En pocs minuts es baixa fins a un collet. A partir d’aquí (waypoint 05) el nostre camí abandona la carena i es decanta a l’esquerra, per la vessant nord, tot pujant decididament enmig del bosc. Tram fangós que pot relliscar si és humit, cosa habitual en aquesta zona obaga. No sense esforç, acabem sortint al Pic d’en Carrerica, on hi ha un gran munt de pedres que serien les restes d’una antiga fortificació. Ens topem amb un parell de xicots equipats amb un detector de metalls, que han trobat per aquesta zona algunes bales de la guerra civil i de les guerres carlines. El punt més alt (524 m) és una mica més enllà (waypoint 06: 1h30’ km 4), sobre un sortint rocós per damunt de de dos pins aïllats. Vistes excepcionals en 360º a la rodona: els espessos boscos de Rocacorba, el volcà de la Banya del Boc, cingles de Rocafesa i Sant Roc de la Barroca, i més enllà el Montseny, Guilleries, el Far, Puigsacalm... La calitja deixa entreveure les Gavarres i les planes de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.

Deixem el cim baixant fàcil per les roques, en direcció est, decantant-nos una mica per la vessant nord. Aquí compte, perquè el sender deixa el que semblaria el sentit natural per la carena, fa un gir a l’esquerra i baixa pel bosc tot fent un gir de nou cap a la dreta, per anar a buscar el següent coll. Ocasionals marques de pintura als arbres ens aniran guiant. S’arriba al coll de les Palomeres (waypoint 07: 1h45’ km 4,5), cruïlla de camins, antiga plaça carbonera. Nosaltres seguim recte, remuntant de nou la carena, per un sender primer poc evident però que de seguida es fa més clar. Anem pujant esglaonadament, tot superant plaques rocoses en alguns punts que, en cas d’humitat poden ser molt relliscoses. Finalment arribem al capdamunt de la Muntanya de Velers, a 545 m (waypoint 08: 2h15’ km 5,3). Ho sabrem bàsicament perquè és el punt més alt i hi ha una petita fita de terme. El bosc tapa qualsevol vista de paisatge, cosa que el fa un cim un xic decebedor.

Prosseguint pel mateix camí, fàcil de seguir, anem perdent alçada per dalt la carena boscosa en direcció sud, fins sortir a un promontori rocós que cal desgrimpar sense dificultat (waypoint 09). Tot seguit es fa un gir a la dreta i en pocs metres, sota el sortint rocós, trobem l’entrada de la cova de Boratuna (waypoint 10: 2h40’ km 6,1). Curiosament, el nom és més aviat redundant: tant els termes “bora” com “tuna” signifiquen cova, o sigui que es tractaria de la cova de cova-cova. Aquesta cavitat natural afaiçonada en gresos de l’Eocè, té 403 m de recorregut per una fondària màxima de 17 m, i s’hi ha fet troballes de ceràmica neolítica. Dins seu hi ha grans blocs despresos del sostre, malgrat que no es considera massa perillós entrar-hi, però és important anar ben equipat si hom s’hi vol endinsar. El més deplorable són les nombroses pintades que hi ha al voltant de l’entrada, així com els espeleotemes trencats que s’observen al seu interior. Si voleu veure un excel·lent reportatge fotogràfic de la cova, recomanem: http://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/12/la-bora-tuna.html

Deixem la Boratuna i continuem baixant per la carena que se’n desprèn vers el sud-oest, en direcció a Llorà. Hi ha marques de pintura que indiquen el camí. En aquest tram anem resseguint per dalt els estrats de gres, tot havent de fer petits salts i equilibris, perdent alçada molt ràpidament. Ja quasi a baix (waypoint 11: 3h km 6,6) hem d’estar atents que el corriol gira a la dreta, per anar a sortir a un carrer sense pavimentar. Si ens ho passem, arribarem al fons d’una torrentera seca (cosa que ens va succeir a nosaltres) i haurem de recular uns metres. Ara ja pels carrers de la urbanització, baixem fins a la carretera per completar la ruta (3h20’ i 7,8 km).