Llorà - Pic d'en Carrerica - Volcà de la Banya del Boc - el Pla de Sant Joan [27/06/2020]

Ruta. Llorà, església de Sant Pere, Cova de Boratuna, Muntanya de Velers, les Palomeres, Pic d'en Carrerica, Font de Mont, Cal Bolet, Volcà de la Banya del Boc, ermita de Sant Joan, el Pla de Sant Joan, Sant Medir.

Accés. Accés fàcil per carretera, concretament la GI-531, que ressegueix la Vall de Llémena. Un cop al poble de Llorà, hi ha aparcaments diversos.

Senyalització. Marques taronges des que s'abandona el nucli habitat de Llorà i fins a la Cova de Boratuna (marques a vegades una mica despintades, però abundants i difícils de perdre). A partir de la Cova de Boratuna, cal estar atents i abandonar les marques taronges; per continuar no hi ha marques específiques, sinó només algunes fites de pedra i el sentit comú, és a dir, resseguint la carena de la Serra de Boratuna i sempre amunt. El camí és força clar i prou fressat, i també s'hi troben algunes fites termals que separen els termes de Sant Martí de Llémena i de Canet d'Adri. Un cop a la Muntanya de Velers, el camí continua sense marques fins a les Palomeres; en aquest cas també és fàcil de seguir i també va resseguint la carena, però baixant. Un cop a les Palomeres, cal fer cas al cartell que indica la direcció del Collet de l'Escaleta, i seguir uns tímids punts vermells que arriben més o menys fins al Pic d'en Carrerica (en tot cas, en aquest últim tram cal anar seguint el camí que s'enfila fins a dalt). Des del cim, el camí que s'ha seguit fins arribar a Can Camps, la primera casa habitada, és molt emboscat i perdedor, i topa amb una tanca en arribar a aquesta propietat. Un cop recuperada la pista més endavant, cal seguir uns pals de fusta amb fletxes que indiquen el camí fins al Volcà de la Banya del Boc, a partir d'on ja es disposa de cartells indicatius que assenyalen la direcció de Llorà.

Tipus de terreny. La primera tercera part del recorregut per corriols (al principi una mica tancats, però després més fressats i fàcils de seguir), i la resta per pista (alguns trams asfaltats prop dels nuclis habitats). El tram que passa per corriols és força rocós en general, especialment a l'inici (fins a la Cova de Boratuna) i al final (baixant del Pic d'en Carrerica), amb algunes roques grans per on cal fer alguna grimpada.

Trams complicats. Els únics trams complicats corresponen a la part de muntanya. Des de Llorà fins al Pic d'en Carrerica, els corriols són fàcilment identificables, però en algun cas cal fer alguna grimpada o desgrimpada, ajudant-se de les mans per superar alguna roca. Baixant de la Muntanya de Velers, algun tram és força vertical i esllavissadís, i cal anar amb compte per no relliscar. De totes maneres, el tram decididament més complicat és el camí que baixa del Pic d'en Carrerica fins a Can Camps. COMPTE: un cop al Pic d'en Carrerica, la recomanació és recular fins a les Palomeres i seguir el corriol que baixa fins a Can Camps. El corriol que s'ha seguit en aquesta ruta es troba molt embardissat, i és molt perdedor. A part d'això, un cop s'arriba a les cases, es troba una tanca que impedeix el pas i cal vorejar-la fins a trobar el camí, embardissant-se encara més. Tot i que es recomana molt seriosament no agafar aquest corriol, si s'agafa és millor portar pantalons llargs per estalviar-se múltiples esgarrinxades. A més a més, sembla un indret força freqüentat per senglars. Aquest és el motiu pel qual aquesta ruta es considera difícil i no moderada.

Ombra. Es tracta d'una ruta ombrívola quan es passa per corriols, però molt més exposada quan es recorren les pistes. Globalment, doncs, més assolellada que no pas ombrívola.

Aigua. Hi ha diversos racons durant tota la ruta on brolla l'aigua, sent potser el més important la Font de Mont, on es pot parar per refrescar-se i beure. A part d'això, es creuen recs i torrents, i es ressegueix en algun tram la Riera de Llémena.

General. Es tracta d'una ruta que ressegueix corriols molt bonics i agradables, sobretot el tram de carena de la Serra de Boratuna, i que després passa per pistes tranquil·les que permeten gaudir del paisatge de la Vall de Llémena. La major part de la pujada es fa al principi, incloent algunes grimpades per les roques, de manera que aquest tram pot ser una mica esgotador. Potser per això quan la pujada se suavitza i el camí passa per corriols ombrívols l'agraïment és més intens. Pel que fa a indrets interessants, hi ha l'opció d'entrar a la Cova de Boratuna (amb frontal, això sí), o de contemplar les espectaculars vistes de la Vall de Llémena des d'algun mirador baixant de la Muntanya de Velers, o des del Pic d'en Carrerica. Especialment imponents són els Cingles de Sant Roc, coronats per l'ermita i sempre visibles, i amb la Cinglera del Far de fons, com si tots els voltants fossin cingles. També es fa un tast del paisatge volcànic de la zona, amb el bonic indret on se situa el Volcà de la Banya del Boc, i de la diversitat de fauna prop de la Riera de Llémena. Deixant de banda el corriol embardissat, és una ruta amb bons contrastos: corriols i vistes des de la muntanya, i plans, camps i ermites des de la vall.