Llorenç del Penedès, Coll de la Sitja, Camí de Cal Prosset, El Papiolet, Torregassa, L'Hostal, Sant Jaume dels Domenys.

Circular per les terres altes del Baix Penedès, molt planera i amb molt bones vistes de la comarca. L'hem fet amb els bons amics Goretti, Mercè, Joan i Pep.

Llorenç del Penedès:
Població d'uns 2.400 habitants.
El nom del poble no prové del seu patronímic, encara que l'església el porti. Prové del terme botànic llor (llorer). Hi ha escrits antics com el Cartulari de Sant Cugat del Vallès on es pot llegir Laurentio. Així el nom llorers, per deformació dialectal de pronunciació hauria passat a llorens i darrerament Llorenç per identificació amb el sant patró de la parròquia.

Seguim pel camí de Cal Prosset per arribar a la Casa Murada, travessem la riera de l'Albornar que ens porta directament al Papiolet.

El Papiolet: diminutiu de Papiol, pot venir d'un antropònim medieval juntament amb "El Papiol" de L'Arboç i "La Papiola" d'Albinyana. Potser designa propietat o domini de Bernat de Papiol que, en el mes de març de 1182, féu un conveni amb l'abat de Sant Cugat, per a defensar el senyoriu d'aquest "in loco qui vocatus Venrel".

Seguim el nostre camí fins
La Torregassa: La població és situada a ponent del municipi i els tres nuclis de població s'estenen al llarg de la carretera.
Al fogatjament de 1553 la parròquia de la Torregassa tenia deu focs. El Cens del Comte de Floridablanca, el 1787, esmenta el "pueblo de Torregassa i Giminells con 113 habitantes y tienen como párroco al de San Jaime".
El 1831 Torregassa i Giminells tenen "276 almas".
Can Palau i la Capella de Sant Antoni.
La masia de Cal Pau, del segle XVIII, presenta un bonic portal adovellat, datat del 1771. Adossada a la part exterior del baluard es troba la capella de Sant Antoni Abat. La capella fou construïda el 1813 pel propietari de Cal Palau.
Anem fent camí i arribem a

L'Hostal: és un poble típicament penedesenc i antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys. Situat a la plana conreada als peus de les Bessones, unes muntanyes que pertanyen a la serra del Montmell, entre els torrents de Sant Marc i de Llobets.
L'antiga quadra de Giminells és per alguns autors identificada amb els llocs de L'Hostal Nou (masia situada actualment al ara anomenat l'Hostal de Baix) i L'Hostal de Dalt. Els primers documents que parlen de Giminells, «les rendes de Giminells», daten del segle xiv. El fogatjament de 1365-1370, parla de la «quadra de Giminells» amb 15 focs, i diu que pertanyia a Bertran de Gallifa. Evidentment, es refereixen a l'antic castell i les seves terres, que formaven la Baronia de Giminells i Torregassa. El 1632 se cita Giminells explicant que la part civil depenia del baró i la criminal del rei.
Els senyors de la Baronia de Giminells i Torregassa eren els Busquets, que en la segona meitat del segle xviii varen entroncar amb els Vayreda, família olotina. L'últim baró de Giminells i Torregassa va ser Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894), gran pintor català, fundador de l'Escola d'Olot i ponent de les Bases de Manresa. La seva vídua va vendre la propietat el 1904 a causa d'un deute de 45.000 ptes. que tenia Vayreda en morir, causat per un fallit negoci d'electricitat.
La masia del Castellnou de Giminells o Gimenelles, del segle xviii, està situada al damunt d'un petit turó a prop de l'Hostal de Dalt. Hom diu que es va edificar amb els enderrocs del castell vell (Castellvell de Giminells), i que finalment avui coneixem com a masia Castell de Gimenelles. La data de construcció és de 1733, data que es troba en diverses rajoles de la masia signades pel rajoler Duran.

Passem per la Font de la Bassa Gran, tot anant cap a

Sant Jaume dels Domenys.
Població d'uns 2.700 habitants.
El lloc és documentat el 938 en la forma Vila Domenio, que fa pensar en l'existència d'una antiga vila rural o nucli de poblament que potser hauria pogut tenir l'origen en època romana. És possible que, tot i que no és documentada, en aquests primers temps històrics del repoblament cristià hi existís una església, la de Sant Jaume, erigida vora el camí, dintre el terme de Castellví de la Marca, que apareix esmentada en les Rationes decimarum Hispaniae del 1279. La dedicació a sant Jaume s'ha de relacionar amb la devoció medieval a sant Jaume de Galícia. Segons el fogatjament de l'any 1385, hi havia 6 focs de l'Església a la parròquia de “Sant Jacme de Castellviy de Penedès”. Tota la parròquia de Sant Jaume dels Domenys tenia 16 focs, segons el fogatjament del 1553. El progrés demogràfic és mínim, ja que el 1718 només es compten 96 h. Després dels decrets de Nova Planta, Sant Jaume tingué terme propi i separat de Castellví.

Com deia abans, bonica i fácil caminada, apta per totes les edats, fins i tot, per gent que no estigui acostumada a caminar.