Wikiloc | LLORENÇ DEL PENEDÈS - EL PAPIOLET - TORREGASSA - RUTA DEL PI SOL - L'HOSTAL - SANT JAUME DELS DOMENYS

PUNT DE SORTIDA I ARRIBADA

MASIA L'ESTRELLA

Masia del segle XVIII, situada al sud del terme. Està formada per diversos edificis, d'entre els quals sobresurt una torratxa de planta quadrada rematada amb merlets. Van ser construïts en diverses etapes. La part més antiga és del 1700 i correspon a l'actual casa dels masovers, amb portal adovellat de punt rodó. En aquella època havia estatjat un molí. La resta de construccions daten del 1800, del 1930 i del 1970.

EL COLL DE LA SITJA - CELLER L'APICAL

Celler l´Apical, un projecte valent emprès per Sergi Sevillano, Martí Giralt i Josep Badía al terme de Llorenç del Penedès. El vi estrella del celler és el Coll de la Sitja. Aquest blanc és un macabeu 100% procedent de vinyes de més de 35 anys de cultiu ecològic. Fermentat en bóta de roure i criat posteriorment sobre les seves mares durant quatre mesos apareix com un vi subtil i delicat que equilibra a la perfecció fruita i fusta. La frescor li augura una bona evolució en ampolla

BARRACA I MARGES DE PEDRA SECA

OLIVERES

FONT I SAFAREIGS DEL PAPIOLET

La font del Papiolet nodreix d'aigua els safareigs a l'aire lliure que hi ha adjunts i al mateix temps s'aprofita per regar. Fins fa relativament pocs anys, les dones anaven amunt i avall, per rentar la roba. Mentre feien la bugada, aprofitaven aquests moments de trobada per fer petar la xerrada i fer repassada de les darreres novetats del poble. D'aquest xerrar de tot i de no res ha sorgit l'expressió "fer safareig". La font està presidida per una capelleta amb una imatge moderna de la Mare de Déu del Carme.

EL PAPIOLET

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS DEL PAPIOLET

CAP A LA TORREGASSA

BARRACA I MARGES DE PEDRA SECA

TORREGASSA

CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT A LA TORREGASSA

La Capella de Sant Antoni Abat, adossada a la masia de Cal Palau, fou edificada l'any 1813 per la família, i encara que és una capella de propietat particular, s’utilitza dos dissabtes al mes per a fer-hi missa. Es tracta d’un edifici d’una sola nau, de petites dimensions, sense absis diferenciat. La coberta és de volta d'arc rebaixat. Als peus de l'església hi ha el cor. L'edifici presenta una porta d'arc rebaixat, una rosassa i un remat d'espadanya de ferro que conté la campana. La imatge de l’altar major és la de Sant Antoni. Al cos d’edifici que hi ha al lateral esquerra de l’ermita podem veure un rellotge de sol pintat de tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Presenta línies horàries de 6 a 17 hores, amb xifres romanes i senyals per a les mitges hores. Tenint en compte que a l’interior de la casa n’hi un altre data de 1804 podem pensar que ambdós serien contemporanis, i van ser repintats a finals dels anys 70 del segle XX.

CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT A LA TORREGASSA

La Capella de Sant Antoni Abat, adossada a la masia de Cal Palau, fou edificada l'any 1813 per la família, i encara que és una capella de propietat particular, s’utilitza dos dissabtes al mes per a fer-hi missa. Es tracta d’un edifici d’una sola nau, de petites dimensions, sense absis diferenciat. La coberta és de volta d'arc rebaixat. Als peus de l'església hi ha el cor. L'edifici presenta una porta d'arc rebaixat, una rosassa i un remat d'espadanya de ferro que conté la campana. La imatge de l’altar major és la de Sant Antoni. Al cos d’edifici que hi ha al lateral esquerra de l’ermita podem veure un rellotge de sol pintat de tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Presenta línies horàries de 6 a 17 hores, amb xifres romanes i senyals per a les mitges hores. Tenint en compte que a l’interior de la casa n’hi un altre data de 1804 podem pensar que ambdós serien contemporanis, i van ser repintats a finals dels anys 70 del segle XX.

RUTA PI SOL

L'HOSTAL

MAS CASTELL DE GIMENELLES

El Mas Castell de Gimenelles és una masia típica del Penedès, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), aïllada i envoltada de vinyes, però molt ben comunicada. Està situada sobre un petit turó amb unes vistes excel·lents de tota la comarca fins al mar.

MAS CASTELL DE GIMENELLES

Masia o casal amb teulada a quatre vessants, tancada dins un baluard fortificat, recentment restaurada. Situat damunt un petit turonet, el castell nou de Gemanelles és una masia amb aspecte de fortalesa. L'edifici és precedit per un baluard d'arc escarser. La façana reflecteix la disposició de l'edifici en tres plantes. Els baixos presenten una porta principal amb arc de mig punt i a la dreta la porta del celler, d'arc rebaixat. A l'interior del celler es poden observar una sèrie de cups a cada banda. L'últim pis correspon a les golfes i consta d'unes finestres amb llinda. La part del darrera de la casa presenta uns potents contraforts. Les cobertes són de quatre vessants. Notícies històriques Hom diu que aquesta masia substituí un antic castell. La casa va ser abandonada pel propietari, resident a Barcelona, que va vendre les propietats excepte la casa. Recentment ha estat restaurada i funciona com allotjament rural. La tradició oral de la zona menciona fins i tot l'existència d'una presó. La casa va ser restaurada el 1985 per una gent del Vendrell. A la porta hi van instal·lar la següent inscripció: "Manso del Castell de Gemenelles, 1773-1985".

PAL INDICADOR

BARRACA DE PEDRA SECA

CASETES DE LLOBETS

EL PI GROS

Photo ofFONT I SAFAREIGS DE LA BASSA GRAN

FONT I SAFAREIGS DE LA BASSA GRAN

A mig quilòmetre al nord-oest del nucli urbà de Sant Jaume dels Domenys, prop del torrent de Llobets o de Cal Porroig trobem la Font de la Bassa Gran. El seu accés és senzill, ja que està adaptat per fer-hi pícnic. Es tracta d’una font i una bassa artificial que antigament els veïns del poble feien servir per rentar la roba. La Bassa Gran fou recuperada com a punt de cria d’amfibis i forma part de la xarxa de seguiment de rèptils i amfibis que porten a terme els Agents Rurals. Durant molts anys hi havien criat fins a cinc espècies d’amfibis, algunes d’especial interès, com el gripau corredor (Epidalea calamita), el tòtil (Alytes obstetricans) o el gripauet (Pelodytes punctatus), i també serps com la serp d’aigua (Natrix maura). Les basses d’origen artificial que retenen l’aigua durant tot l’any són especialment importants, ja que són hàbitats estables que permeten mantenir poblacions constants. La conservació i la recuperació de zones humides i punts d’aigua són clau pe a la protecció d’aquestes espècies i evitar que desapareguin. D’aquesta bassa se n’han retirat les espècies exòtiques invasores i s’hi han instal·lat refugis per a amfibis, així com rampes per facilitar la sortida a petits animals que puguin caure-hi.

ARRIBANT A SANT JAUME DELS DOMENYS

SANT JAUME DELS DOMENYS

ARRIBANT A LLORENÇ DEL PENEDÈS

CASTELL DE LLORENÇ DEL PENEDÈS

El castell de Llorenç és un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Fou restaurat i gairebé del tot renovat el 1792, el 1848 i recentment. Ara és un edifici fantasiós, que conserva una antiga torre rodona adossada. El castell presenta un baluard amb porta d'arc de mig punt dovellat, damunt del qual hi ha la data 1848 i una pedra que té relleus amb castells de tres torres dins d'uns arcs gòtics. Tant al costat dret com a l'esquerra del baluard hi ha unes torres cilíndriques. A l'interior hi ha un gran pati de forma quadrada. Les dues ales de l'edifici presenten una sèrie de portalades que són rematades per una barana de pedra que descriu motius gòtics, exceptuant la de l'esquerra que té, a més, un porxo d'arcs en forma de flama. Els cos central de l'edifici presenta dues portalades d'arc de mig punt. Damunt, i tapant parcialment les dovelles dels arcs hi ha: a la dreta un balcó de ferro forjat amb una porta balconera i trencaaigües, i a l'esquerra un balcó amb dues portes balconeres. A l'interior es poden observar una sèrie d'arcs de mig punt de caràcter molt antic. També hi ha al pati del darrere una gran torre cilíndrica emmerletada. Història: El lloc de Llorenç era situat dins el terme de Castellví de la Marca. Hi ha qui afirma que pels anys 1027-1037 Mir Llop Sanç que tenia el Castell de Banyeres, es titulava senyor del castell i de les terres de Llorenç. Al segle XII hi ha certes persones que es diuen Llorenç (Ramón de Llorenç), però el castell no tindrà notícies documentals concretes fins al segle XIV El 1371 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció dels castells de Llorenç i Lleger a Bernat Tous. Els Tous van tenir el castell fins que Beatriu de Tous fou la darrera possessora per manca de successió masculina directa. Després el castell passà a mans de la vídua de Llàtzer Desbosc i de Vilagaia fins a l'any 1671 en el qual moria Frederic Desbosc i de Sant Vicenç. Al segle XVIII fou propietat dels Foixà i després dels barons de Maldà. Posteriorment fou restaurat i encara que té la data de 1848, hom pensa que la restauració és posterior.

ESGLÉSIA DE LLORENÇ DEL PENEDÈS

L'església de Sant Llorenç és un temple del municipi de Llorenç del Penedès (Baix Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Llorenç del Penedès es menciona per primera vegada l'any 1309 en una visita pastoral feta a la parròquia. Aquesta primitiva església quedà petita davant les necessitats del poble, i es decidí, ja en època moderna, construir-ne una de nova. L'església actual també és dedicada a Sant Llorenç. La seva façana és d'estil neoromànic de factura relativament moderna. Una inscripció a la façana lateral esquerra que dona a la Plaça del Castell cita: «Aquí fou lo cementiri fins lo any 1777», i corrobora l'existència d'una restauració que segurament no fou la darrera. L'església pertany a l'arxiprestat del Vendrell. La pica baptismal data del segle VIII, segons el Dr. Trenchs, antic director del Museu Diocesà de Barcelona. L'any 1952, en l'última pàgina de la «hoja dioscesana» del 23 de març, Mossén Lluís i Brossa, aleshores rector de Llorenç, va escriure: en el nostre temple parroquial han començat les obres de construcció del nou Baptisteri, que, si Déu vol, serà emplaçat en el costat esquerre del nostre temple, a prop de la porta principal. Fou en aquest moment quan, al fer caure la paret per construir el nou Baptisteri -paret que separava l'església de l'antic cementiri fins a l'any 1777-, es trobà incrustada la pica dins el mur. Aquesta fou enviada a Barcelona per restaurar-la i una vegada fou acabat el Baptisteri es col·locà al mig. El 19 de juny del 1953, dia de la visita pastoral feta pel Bisbe Dr. Gregorio Modrego Casaus, la pica fou beneïda.