Lloret de Mar - Cales Canyelles, Morisca, Llorell i Moltó - Tossa de Mar

Bonic recorregut, en el que resseguim la franja litoral entre Lloret de Mar i Tossa de Mar, i on a la primera part del trajecte hi ha trams, en que no es pot passar arran de mar, ja que hi ha propietats que en barren el pas i per tant s’ha de fer la volta per les urbanitzacions, la qual cosa fa que ben sovint s’hagi de caminar per carrers asfaltats.

En aquesta primera part, es segueix el GR-92, que és el camí de ronda, i per tant, no presenta cap dificultat, però a partir de cala Morisca, es segueix un corriol senyalitzat amb marques triangulars i rodones de color blanc, que ressegueix tot el contorn de penya-segats, fet que obliga a pujar i baixar contínuament per anar a les diferents cales.

Durant tota aquesta caminada, les vistes són excepcionals i és un autèntic goig contemplar aquests paisatges, en aquesta època en que pràcticament les cales estan desertes i no hi ha el brogit de l’estiu, i un es pot parar a gaudir de l’anar i venir de les onades, les gavines, la brisa marina, etc., sense que res en destorbi el plaer.

Tossa de Mar.-

La vila de Tossa, s’alça davant la badia del mateix nom, en part enfilada al promontori del cap de Tossa (60 m), amb dues parts ben diferenciades, la Vila Vella, emmurallada, i la Vila Nova, zona d’expansió. Un barri de pescadors, a banda dels dos nuclis, resta actualment integrat en la urbanització moderna.

La Vila Vella és un magnífic recinte emmurallat del segle XII, i un dels perfils més coneguts i característics de la Costa Brava. Al promontori hi havia hagut ja un poblat ibèric i hom suposa que dins el clos fortificat n'hi hagué un altre, també fortificat, però més reduït, en època romana. El recinte actual (segles XII-XIV) conserva tres grans torres cilíndriques acabades en corseres formades per mènsules escalonades que sostenen petits arcs de punt rodó.

La Vila Nova té encara a la part més antiga alguns edificis i cases fortificades del segle XVI, la nova parròquia de Sant Vicenç, que fou bastida entre els anys 1775 i 1776, i és un ample edifici amb una torre campanar quadrada i l’església del Socors (esmentada ja el 1625).