Lloret de Mar : La Cala Morisca i la Vil.la Romana de Mas Carbotí (Tossa) des de l'entrada de l'urbanització Martossa.

Aparquem a l'entrada de l'Urbanització Martossa i prenem el GR-92 direcció a Tossa.
Aproximadament a mig km del cotxe ens endinsem al bosc per trobar les restes de la Vil.la Romana de Mas Carbotí.
No hi ha cap indicació i el bosc és força brut però arribem a veure les restes d'alguns murs.
Aquesta vil.la va ser excavada ja el 1984 i anys posteriors. El director de l'Institut del Patrimoni Cultural de la UdG, Josep Maria Nolla, l'any 2001 deia que, aquesta vil.la fa uns 700 m2 i que «Aquí ja feien vi a mitjans segle I a.C.". La cronologia del Mas Carbotí, ha quedat establerta entre el segle I a.C. i mitjans del segle I de la nostra era. Segurament es va establir sobre un assentament iber (han trobat restes de ceràmica tardorepublicana). Durant un temps es va dedicar a la producció de vi (s'hi distingeixen la sala on es premsava i les estances per emmagatzemar-lo) i, posteriorment, va servir d'habitatge (s'hi veuen unes habitacions). Hi devien viure una quinzena de persones, equivalents possiblement a tres famílies. Durant les excavacions s'hi van trobar un nombre important d'àmfores per al transport del vi cap als vaixells que devien amarrar a les cales de la vora.
Avui però, costa veure-hi res fora d'alguns murs.
Tornem enrere fins el cotxe i seguim pel camí de l'altre costat de la carretera. Es tracta d'un camí força agradable, de terra, fins arribar a un carrer de l'urbanització Platja Brava, que anem seguint fins a recuperar el camí de terra acabada l'urbanització.
Llavors comencem a baixar, fent ziga-zagues primer i amb esglaons la part final fins arribar a la Cala Morisca.
La cala separa Tossa i Lloret i és un indret bellíssim i solitari. Aquest petit indret, encara verge, va saltar a les primeres pàgines dels diaris el juliol del 1988 quan la policia hi va descobrir més de 15 tones d'haixix en un sofisticat amagatall de droga que el cors Jacques Antoine Canavaggio tenia al subsòl del paratge. Va ser considerat el comís més important d'Europa fins llavors.
L'amagatall, segons relaten les cròniques de l'època, era extremadament sofisticat. Constava de dos túnels, un de cinquanta metres i un altre de quaranta, que comunicaven el magatzem clandestí amb la platja. L'haixix arribava a la costa amb un iot procedent del nord d'Àfrica (Líban), es transportava des de la platja fins el magatzem i allà es traslladava amb una vagoneta sobre rails i amb una cinta mecànica fins la zona on es conservava. Des d'allà, la droga sortia per una trampeta que hi havia a l'exterior, camuflada amb sorra, on es carregaven els camions que portarien el material fins al destí final, que era majoritàriament Holanda, però també Alemanya, Anglaterra o França, segons els diaris del moment. El cau, a més, disposava d'un grup electrogen que subministrava l'energia necessària per fer funcionar un equip d'aire condicionat, tot el sistema d'enllumenat interior i el motor de la vagoneta. La construcció de l'amagatall es va valorar en més de 100 milions de pessetes i segons les declaracions dels implicats en el judici s'havia començat a construir el 1986. L' Ajuntament de Lloret, poc temps després del descobriment va enderrocar amb excavadores els túnels i el magatzem clandestí.
Gaudit del paisatge, hem tornat cap el cotxe pel mateix camí.