LLoret Salvatge - Castell d'Estela

Deixem el cotxe a l’encreuament de carretera abans d’arribar a Lloret Salvatge, agafem la pista de mà esquerra i als pocs metres decantem altra vegada a mà esquerra per poder visitar l’ermita de Sant Agustí de LLoret Salvatge o de la Muntanya.
A l'any 979 el lloc apareix citat com Lauretum, que vol dir bosc de llorers. A aquest topònim se li va afegir Salvatge, per trobar-se en un indret conegut com Silva o Selva.
El 1427 va patir els efectes d'un terratrèmol, no podent ser reparada fins a mitjans del següent segle, degut a la decadència que patia el monestir d'Amer.
L'edifici és de petites dimensions. Va ser construït en el segle XI en l’estil llombard.
La nau està coberta amb una volta de canó reforçada per un arc toral.
L'església està abandonada, tot i que encara es troba en bastant bon estat.
La porta d'accés es troba en el mur nord, formada per un senzill arc de mig punt.
Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls.
Tornem a la pista i als pocs metres comença un corriol o caminet molt fresat a mà esquerra, senyalitzat amb marques vermelles, que es va enfilant sense parar fins el collet del Serrat de les Sorres (sembla un caminet molt adient per poder baixar amb BTT. A un costat del camí ens trobem amb una mina, l’explorem i resulta que només té uns 30 o 35 m. de fondària o recorregut.
Al Collet del Serrat de les Sorres hi trobem un encreuament de camins, el de l’esquerra s’enfila cap a Sant Martí Sacalm, el de davant baixa a Amer, i a la dreta, i amb marques grogues, cap el Puig Estela que és on ens dirigirem. Seguint pel cim de la carena el camí va pujant i baixant sent molt agradable de fer, per un costat la vall d’Amer i Sant Roc i per l’altre Lloret Salvatge, La presa i la central de Susqueda. Un cop arribat al Castell o Puig Estela ens trobem als nostres peus tota la vall dels Àngels, La Cellera, Anglès etc.
Continuant, ara seguint les marques liles, fins un collet i, a mà esquerra ens dirigiríem al Pasteral o Amer, però nosaltres seguim a mà dreta les marques vermelles per un camí molt planer i agradable de fer fins una pista, que cal seguir sempre en baixada i que ens porta fins el punt d’inici.
Salut i bona caminada!