Lluçà - Ermita de Sant Vicenç del Castell de Lluçà - Castell de Lluçà (100 Cims FEEC) - Santa María de Lluçà

Camp del Pedró - Dirección Castell de Lluçà

Castell de Lluçà (100 Cims FEEC)

https://turisme.llucanes.cat/visiteu/castell-de-lluca/ El Castell de Lluçà es troba encimbellat dalt d’un turó prop del nucli de Lluçà, a 896 m d’altura. El castell medieval es troba actualment en ruïnes i les restes actuals consisteixen en un pany de mur al costat de tramuntana del conjunt, d’una alçada de dos pisos, en la qual s’obre una finestra bífora que ha perdut la columneta, i dues estances rectangulars al cantó de migdia. L’estança de majors dimensions, situada a llevant, era coberta amb volta de canó, avui esfondrada, en la qual s’obren dues portes, cobertes amb arc de mig punt perfectament adovellat. L’altra sala és una petita dependència gairebé quadrada coberta amb volta de canó a la qual s’accedeix pel sostre, sense cap altra obertura, la qual cosa fa pensar que es tractava d’una cisterna, hipòtesi que reafirmen els seus murs arrebossats i lliscats. A la part nord del Castell es conserva una petita joia del romànic català: la capella de Sant Vicenç del Castell, una de les poques esglésies ben conservades de planta circular de tota Catalunya.

Claustro de la Iglesia de Santa María de Lluçà

Cuerda de ayuda

Izquierda - Dejamos la roca cuadrada a nuestra derecha

Ermita de Sant Vicenç del Castell de Lluçà

https://turisme.llucanes.cat/visiteu/sant-vicenc-castell/ És una petita joia del romànic del Lluçanès, situada dalt del turó del castell de Lluçà, vers la seva banda nord-est, a pocs metres del que fou la fortalesa. Es tracta de l’antiga capella del Castell de Lluçà, una església del segle XI, de planta circular, una tipologia de les quals n’hi molt poques a Catalunya. L’església té un petit portal cap a ponent, i un absis a llevant. La nau és coberta amb una cúpula totalment circular i l’absis amb volta de quart d’esfera. La porta, oberta amb arc de mig punt, se situa a ponent; al cantó de migdia, prop de l’obertura de l’absis i al fons d’aquest a llevant s’obren dues finestres de doble esqueixada. Es tracta d’un dels millors i escassos models d’església romànica rotonda de Catalunya. Se’n conserven sis de senceres i tres de mutilades.

Fin de ruta

Fuente

Hoy está seca

Masía el Castell - Izquierda

Mirador

Paneles informativo de Lluçà

Parking - Lluçà

Seguimos por pista

Iglesia de Santa María de Lluça (Exterior e interior)

https://www.lluca.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/monestir-romanic-de-santa-maria-de-lluca.html Monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà La consagració de Santa Maria de Lluçà, fou duta a terme pel bisbe de Vic, Idelguer, el 22 de maig de l'any 905. Aquesta església es trobava ad radices castri de Luzano, al peu del castell de Lluçà- és a dir, al lloc actual-. Fou erigida pel prevere Vininza i dotada pels parroquians. Estava formada per una nau amb un petit creuer, en el qual hi havia un absis central i una absidiola a cada extrem. Diu l'acta de consagració que el bisbe va subjectar a aquesta església els vilars o centres d'explotació rural que es repartiren el terme del castell de Lluçà, i moltes esglesioles que ja funcionaven. Santa Maria va ser la cap de les esglésies sufragànies de Sant Pere de Torroella o del Grau, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Climent de la Riba i de Sant Cristòfol de Borrassers. Així doncs, al segle X, ens trobem que les terres lluçaneses estaven organitzades, i el centre era Santa Maria de Lluçà. Cap al 1170 i 1190 ja es va fer una reedificació. La nova església es va construïr sota un mòdul romànic. Hi havia tres altars de l'absis principal, i dues absidioles laterals dedicades a Santa Maria a Sant Joan i Sant Miquel. Els de Santa Maria Magdalena i Sant Agustí serien més tardans, encara que anteriors a 1270. A l'altar e Santa Magdalena, se li va afegir l'advocació de Sant Vicenç, en abandonar-se la capella del Castell. Es va convertir en un temple més gran que, amb moltes modificacions, és el que ens ha arribat als nostres dies. Es pot assegurar que que abans del 1150 a Lluçà no hi havia cap comunitat, i que la seva església estava regida per un o més sacerdots. Es veu sobretot a través dels testaments dels senyors de Lluçà, que consideren Lluçà com una parròquia més, i per tant les seves preferències són pel monestir de Ripoll. A partir de 1154, ja es fan enterrar a Lluçà. Això ho coneixem gràcies al testament de Bernat Guillem de Lluçà. És a partir de 1168 que trobem la primera comunitat de canonges, amb el primer prior, Pere de Sagàs. És llavors quan s'assegura la subsitència de la comunitat gràcies a donacions. Per suposat, les més importants eren les dels senyors de Lluçà. El segle XIII, va ser el moment de major esplendor de la canònica ja que va rebre importants donacions dels propietaris de la zona. Ens fem una idea de la importància de la influència religiosa de Santa Maria en l'època quan veiem que la majoria de canonges que van excercir de canonges eren fills dels masos veïns. La canònica agustiniana estava sota la protecció de la de l'Estany i es beneficiava dels seus béns i càrrecs, que s'intercanviaven. Deuria ser en aquest s. XIII, tan pròsper, quan es va pintar el revestiment d'altar pintat sobre fusta, avui conservat al Museu Episcopal de Vic, i obra de l'anomenat Mestre de Lluçà. És una obra d'un viu cromatisme i una de les pintures més belles del romànic català. Cap a l'any 1330 comença la decadència espiritual i econòmica, fins a tal punt que al 1357, al monestir, hi havia només el prior, tres canonges i un deodonat.D'altra banda, els terratrèmols que van assolar Catalunya entre 1428 i 1448, van castigar Lluçà que va veure com s'esfondrava la nau de l'església, el campanar i algunes dependències monàstiques. L'any 1592, el papa sumprimeix les canòniques agustinianes a Catalunya, i la de Lluçà s'uneix a la Casa de Caritat de Barcelona que es queda amb tots els seus béns. Al segle XVII es converteix en santuari marià i es porten a terme transformacions a l'església, com l'aixacament del campanar, remodelamanet de la façana, una nova sagristia, un portal pel campanar.... Més tard, al segle XVIII es decora l'església seguint l'estil barroc i s'afegeix un pis amb porxades amb claustre. Ens trobem que de la primera església, no en queda res, excepte unes tombes antropomorfes que hi podrien correspondre. En unes reformes que hi feu la Diputació de Barcelona l'any 1967 es retorna a l'església la seva fesomia original del segle XII. Avui en dia conserva la majoria de frescos i pintures, així com alguna escultura de gran valor. Les seves obres formen un conjunt importantíssim del Romànic Català.

Seguimos el GR1

Sendero

Sendero de bajada

Tumbas antropomorfas

Vistas desde el Castell de Lluçà