Lluçanès, Olost, ermita Sant Adjutori, Pantà gavarresa, Santa Creu de Joglars

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Osona) Ruta el mes de juny de 2015; 14 km; +234 -234; 4 hores.
Excursió organitzada amb el següent itinerari: Olost, ermita Sant Adjutori, La Gavarresa, Santa Creu de Joglars, Olost. Participants: Alfred, Carles, Camp, Josep Maria, Lluís i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

Comencem l’excursió a la plaça de l’Església d’Olost. Com tants altres pobles de Catalunya la seva història documentada s’endinsa als inicis del segle X, en aquest cas concretament del 908, en un document d’una venda de terres de l’església de Santa Maria d’Olost. Fa referència a “Santa Maria Olostensis” i els experts pensen que l’origen etimològic d’Olost és preromà. La parroquial és d’estil neoclàssic amb dos grans campanars. La llegenda diu que un matrimoni que no podien tenir fills van prometre un campanar nou si la dona quedava embarassada. Resulta que van tenir bessonada i el resultat són els dos alts campanars que ara llueix. Un dia, el bisbe Torres i Bages va dir que era tant magnífica com podia ser-ho una catedral del Lluçanès.

Passem pel davant de l’ajuntament. Cal comentar que Olost va ser una de les poblacions més representatives del Lluçanès durant l’edat mitjana i ja amb la construcció del castell, el segle XI, va començar el llinatge dels senyors d’Olost que, 200 anys després, es van unir a la família dels Peguera i dominaren la major part de la comarca (o subcomarca).

Després de fer unes voltes arribem a l’ermita de Sant Adjutori. Aquesta ermita ja no ho sembla, tal com ha quedat desapareguda entre la gran estructura del mas, que hauria estat inicialment la rectoria. Es va acabar de construir el 1717, poc després que Catalunya perdés les seves constitucions i llibertats pel Decret... ...

Go to the blog
Ir al blog
Ves al blog