LLUÇANÈS: Puigpelat, Castell de Voltregà i Sant Martí Xic

LLUÇANÈS: Puigpelat, Castell de Voltregà, Sant Martí Xic, Santa Llúcia de Sobremunt
Excursió circular entre el Lluçanès i el Voltregà que surt de la Masia de Puigpelat puja fins a Sant Marí Xic i el Castell de Voltregà, recorre la Serra de Sobremunt fins a Santa Llúcia i baixa. Per la Conjunta i el Torrent de l’Infern fins a Pujolís i la Masia de Puigpelat on hem deixat el cotxe.

Té com a principals atractius:
- El Cingle de Puigpelat
- Sant Martí Xic i les ruïnes del Castell de Voltregà
- El Mal Pas amb les seves construccions de pedra
- Santa Llúcia de Sobremunt
- El Barranc de l’Infern

GUIA
Des de Santa Cecília de Voltregà surt una pista que ens porta cap als allotjaments rurals de Pujolís. Podem deixar el cotxe en una aparcament habilitat. Al costat hi ha la masia de Puigpelat amb picadero i cria de cavalls.

08:52.- Sortim de l’aparcament de Pujolís i agafem la pista en direcció a la masia de Puigpelat. Passem pel costat de les quadres de cavalls de la masia.
09:01 – Font de Puigpelat. No raja. Sender de Puigpelat PRC49. ‘Sota els Cingles del Gorg Negre es veuen dansar, aigües a la font de Puig-pelat, bruixes al cel emboirat’.
Passem més quadres amb magnífics cavalls i passem per davant de la porta de la masia.
Una mica més enllà, agafem un trencall a mà esquerra que es va enfilant pel bosc fins arribar
09:39 – Peu del Cingle de Puigpelat. Sobre nostra la excepcional paret del Cingle. El camí passa al peu resseguint tot el Cingle.
Tornem a entrar el bosc i el camí s’enfila dalt del cingle.
10:29 – Cruïlla amb indicador. Ruïnes de Casanova de Dalt. Pista. Anem cap a la dreta
10:36 - Font de la Casa Nova. No raja. Hi ha una magnífica alsina travessada a la font sobre un petit estany de la mateixa font i una taula de pícnic. Ens creuem amb dos senyors del poble que tenen cura de la seva restauració. Són de l’associació d’amics de Sant Martí Xic. Una colla que té cura de tots aquests indrets i que han fet moltes coses, com anirem veien amb les fotos. Una aplaudiment per a ells, des d’aquí.
Seguim el camí cap a Sant Martí. Trobem una porta. Segui amunt pel PRC49 fins a una mena de coll amb vistes i un pal indicador. El camí ara tomba 180 graus per pujar al grau pel lloc més accessible.

11:32 – Arribem a les rodalies del castell on hi trobem unes graelles amb una taula de pícnic. I ara comencem a trobar unes plaques que han instal·lat l’associació d’amics de Sant Martí Xic.

La primera és de Fages de Climent:
ORACIÓ AL CRIST DE LA TRAMUNTANA
‘Braços en creu davant la pia fusta. Senyor empareu la closa i el sembrat. Doneu el verd exacte al nostra prat i mesureu la tramuntana justa, que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.’

La segona, de Joan Vinyolí:
EL PRIMER ESTEL
‘Al fons de tot es dreça una muntanya, prometedora, el dia ja finit. És bo no tenir sempre el que volem i bastir una cabana d’esperances: així, per l’entrellum, el primer estel, fulgura net, silenciós incita, sense fer mal, a un goig que no turmenta, que sigui breu; sabem que en esvanir-se, serà tot il·luminaria el firmament.’

La tercera de Segimon Serrallonga:
CAMINA
‘No hi ha pedrissos de cap mena bella, per qui, endut. Pel pensament, ha de fer via, per la garriga de la nit amb peus de foc. Que et brilli la raó per dins com una pedra. Quan alcis cap al llarg camí auroral i et parin una xarxa de lluors malignes i s’alcin vents de gebre i rius de glaços folls, que et brilli la raó per dins com una pedra.’

I la quarta, en aquest mateix indret, dedicada a Josep Maria de Segarra:
EL POEMA DE NADAL
‘’Camins, serps d’encantària, que feu amable el feix, del qui es vol lliurar d’ell mateix, de la pròpia tristesa solitària, i vol cercar un altre somriure, una altra sang o un altre crit, i fins un altre món més ennegrit, per poder viure!’

És que es tan maca la nostra llengua. I, a més, trobar-la escrita en forma de poesia a la mateixa muntanya !

11:54 – Ermita romànica de Sant Martí Xic. Restaurada el 1985. La trobem a l final d’un gran replà des d’on hi ha vistes, en primer terme, al Cingle de Puigpelat, i darrera, al fons, al Cadí i al Pedraforca. Encara amb una mica de neu.
A l’altra banda, la Plana de Vic, limitada pel Montseny i els Cingles d’Aiats, al fons.
A l’altre cantó del replà hi ha les escales que pugen al Castell de Voltregà, dalt d’un turó.
Al peu d’aquest turó hom ha construït una mena de refugi
12:05 – Per les escales de l’altra banda del replà on hi ha la ermita, pugem el turó on dalt hi ha les ruïnes del Castell. El paisatge que des veia des de l’ermita, aquí es veu ampliat.

12:26 – Baixem del castell i anem cap a la part de darrera de la ermita, on el camí segueix i on anem veient que hom ha vestit unes taules de pícnic i un indret molt acollidor on hi ha una taula d’orientació Amb el següent poema:
CAMINANT
‘Caminant que t’atures a llegir, i em fas do de la teva companyia, benvingut a la llum d’aquesta plana, que ens acull a tots dos i ens agermana. Per breu que sigui el temps que compartim, tindrà la ressonància i el misteri, d’una llarga conversa i el misteri, d’una llarga conversa si en sabem, preservar la memòria i fer-ne, reductes de claror i de llibertat, que ens ajudi a créixer i a comprendre. Tot està dit, però per tu i per mi, sempre hi haurà un espai de privilegi, que ens permetrà, potser secretament, de retrobar l’escalf de les paraules, i l’encís del silenci, el dels instants, en que la intimitat i el sentiment, ens ha unit en un mateix paisatge.’

I una dedicatòria: Taula d’orientació dedicada a la memòria de la gent que amb la seva il·lusió esforç i tenacitat han omplert de vida i d’història els aires d’aquest entorn del Castell de Voltregà.

Més enllà trobem una pedra amb un Poema de Jacint Verdaguer:
PLANA DE VIC
‘Niuada de Calàndries, poetes de ma terra, jo enyoro vostres càntics d’amor, dintre el mar; avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra, ai!, qui us sentís a l’hora de l’alba refilar!
Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes, que veuen les suades de l’aspre Pirineu, i vora els banys de cisnes d’aqueixes pollancredes, descabdellar lo somni que és vida del cor meu!
Per eixos camps que fiten los lledoners i saules, lo fenc ja trau espiga, les pomeredes flor? Les coromines mostren a regadius taules, fajols que es tornen plata, forments que es tornen or?
Vermellegen per eixos restobles les roselles? La clavellina enrama finestres i balcons? La barretina encara floreix al costat d’elles, com flor de Catalunya que esclata sobre els fronts?
Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre, perquè a jugar-hi a estones davallin los infants, i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre, Perquè el bram de l’abisme no esglaï els caminants.
Les sorres, que es coronen de núvols i d’estrelles, de neu sa vesta a esqueixos ja donaren al Ter...
Niuada de calàndries, poetes...’

12:40 – I més enllà, un marc de paisatge un altra taula de pícnic i una porta que marca el final del recinte de Sant Martí Xic.
12:52 – Coll de Sant Martí amb bones vistes del Castell, la ermita i tot el seu Cingle. La plana de Vic als nostres peus.
Seguim la pista que va per la dreta del cingle.


13:07 – Pel camí anem trobant objectes i arranjaments en el que es pot dir Circuit Lúdic dels Amics de Sant Martí Xic.
Aquí han instal·lat una mena de petit refugi de fusta amb una taula plegable i un cartellet amb un altre poema de Associació d’Amics de Sant Martí Xic.

EL PI DE LA CARENA
(El pi del Torrent em diu en Rabi)
‘ A poc a poc desarreles la imatge, que has aixecat vora el camí, quan el camí tomba i revolta, la carena i planejant, rere teu, trescant cap a Sant Martí Xic, el paisatge mostra la Plana, amb el rerefons del Montseny, muntanya d’ametistes. Has perdut l’escorça i la reïna, l’ombra, i la verdor de les agulles, se l’ha endut el vent, se’t corsequen, les branques, el tronc s’emblanqueix, i el goig de veure’t, quedarà com un record latent, a la memòria, quan ja no enmarquis res mes que el teu perfil perdut, i aquell esvelt reflex sigui només, el groc de la fotografia.’


13:14 – El Pi de les Tres Branques. Amb una taula de pícnic. També dels Amics de Sant Martí.
13:15 – Collet de la Casanova. Vistes panoràmiques sobre el Pirineu nevat i sobre Vic i la seva Plana.
13:20 – Font i Bassot de Baulenes. Agafar el camí de la dreta.
13:25 – Coll i bassa de Baulenes. Prats amb vaques. Una bassa i una casa. Un paisatge idil·lic amb vistes al Pirineu.
Seguim el camí i anem pujant per la carena.
Mirador de Baulenes marcat per una gran fita. Seguint pujant.
12:23 – El Mal Pas. Construccions artístiques amb pedres superposades. Un bon paisatge.
Serra de Sobremunt. Seguim pujant per la pista que ressegueix la carena.
13:51 – Una altra gran Fita ens indica un senderó a mà dreta. Es pot seguir per la pista, però aquest sender es més maco i potser més curt. Després tornem a sortir a la carretera, fem un tros i més endavant podem fer un altre petit desvio per un sender fins que quan arriba la corba a la dreta ens hem d’incorporar altra cop a a la pista.
Per arribar a Santa Llúcia podem agafar una petita drecera.

14:15 – Santa Llúcia. Bella ermita amb un bonic porxo, que triem per a fer un mos, i una esplanada-mirador amb cartells indicadors del que es pot albirar des d’aquí.
Per un cantó: el Castell de Lluçà, Sobremunt i Perafita en primer pla. Al fons, la Serra d’Ensija, El Pedraforca i la Serra del Cadí i las Tossa d’Alp.
Per l’altre: Santa Maria de Besora i el seu castell, el de Milany i el d’Orís. I mig terme, Bellmunt i el Puigsacalm i al fons, el Costa Pubilla, el Puigmal, el Torreneules i el Taga.
Sembla que hom ha disposat una pedra a modo d’altar per a fer missa a l’aire lliure.
Després de dinar i fer unes fotos, seguim el camí.

15:11 – Cruïlla amb un banc. Agafem el camí de l’esquerra.
15:47- Sobre la pista es pot veure les ruïnes de la Pallissa de Conjunta. Seguim avall.
16:18 – Cases de Guspineda. Reculem una mica per anar a buscar la cruïlla i agafar l’altre camí a la dreta. Creuem riera. El camí va baixant cap a la Foranca de Guspineda. I es va endinsant cap al barranc de l’Infern o de Guspineda. Anem seguint per la pista amb les vists excepcionals dels cingles que davallen pels barrancs.
16:55 – El camí davalla cap dins del barranc i va a sortir a una altra pista
17:15 – Enllacem en una altra pista que ens porta altra cop a Pujolís i l’aparcament on hem deixat el cotxe.

Fi de la excursió.

No cal dir, que els temps posats en aquesta guia són orientatius, doncs cada ú te el seu pas i les seves parades.

Aquesta excursió esta agafada de la ruta: Puigpelat-Castell de Voltregà-Sant Martí Xic-Santa Llúcia de Sobremunt del company de wikiloc: mparaira

També podeu seguir aquesta excursió pel seu track on té una ressenya molt ben explicada.

Gràcies per compartir, company.

Salut i República !

Magí