Lo Corronco 100 cims essencial-desde el coll de la Llobarçana

Bonica ruta d'anada i tornada a un dels millors miradors de l'Alt Pirineu. comencem la ruta al Coll de Llobarçana, on s'hi arriba per una pista forestal en bon estat que surt de la darrera corba prèvia a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. Allà trobem un generós aparcament. Passem ja caminant una tanca i resseguim una pista forestal, que serpenteja amb lleus pendents majoritàriament de baixada fins el barranc dels Ginebrells, fàcilment reconeixible pel clos de vaques i la caseta de pastors. Aquí abandonem la pista tot passant el torrent i sortegem el clos per l'esquerra, tot augmentant progressivament de cota per flanquejar l'Obaga del Ginebrell, on aprofitem algun dels infinits corriolets ramaders mentre resseguim la falda de la muntanya entre una densa capa de nabius. Un cop superada la clapa de nabius, girem a sud per anar guanyant cota, tot buscant un portitxol que ens postarà per un corriol estret i fressat fins el barranc de l'estany. Des d'allà tenim una pujada curta i de fort pendent, que ens porta fins l'estany de Durro. Aquest es pot recórrer perimetralment, però nosaltres preferim flanquejar-lo pel vessant nord per estalviar temps, aprofitant que el torrent no duu aigua. A partir d'aquí fem una pujada forta per anar a buscar una tartera de pissarra amb una certa exposició, la qual passarem provant de mantenir la cota, fins a arribar als herbats Clots d'Estaixinti, una pala de fort pendent que superem en 6 zigues-zagues fins el Coll de Comaportell (2364m). A partir d'aquí la pujada és més moderada, i consisteix en resseguir la carena direcció, el cim, que ens durà en 3 trams, separats per dos replans, fins el cim del Corronco (2543m). A la llunyania es pot intuir les dues barres metàl·liques que el coronen). UN cop al cim, gaudim d'unes vistes impressionants en 360º, en que destaquen pel vessant nord el massís de la Maladeta i els Bessiberris. Per la tornada, desfem el camí, amb algunes variants, com per exemple baixar directes al barranc de l'Estany per la llarga i empinada pala dels Clots d'Estaixinti sense passar pel llac. També fem una petita desviació a poc del final per fer el Pilaret del Pla, petita prominència però molt ben ubicada per copsar una idíl·liques vistes a l'Alta Ribagorça, tornem a baixar i passem per un tancall de vaques, tornem a la pista i anem direcció cotxe, no tenim prou que decidint passar d'anar al cotxe, i ens enfilem a un altra petita prominencia que hi han dos mastils amb une tires llargues de roba de color blanc, (crec que es per valorar el vent) fem foto i ara si toca acabar la ruta fins al cotxe. Salut i desitjo que disfruteu con nosaltres ho hem fet, companys de ruta, el Nando i el Xurri😉🙏🏔🚶‍♀️🚶‍♂️🚶‍♂️🏔🙏