Lo Corronco (100 cims essencial FEEC)(IBP=118)

Bonica ruta d'anada i tornada a un dels millors miradors de l'Alt Pirineu. Comencem la ruta al Coll de Llobarçana, on s'hi arriba per una pista forestal en bon estat que surt de la darrera corba prèvia a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. Allà trobem un generós aparcament. Passem ja caminant una tanca i resseguim una pista forestal vers SW, que serpenteja amb lleus pendents majoritàriament de baixada fins el barranc dels Ginebrells, fàcilment reconeixible pel clos de vaques i la caseta de pastors. Aquí abandonem la pista tot passant el torrent i sortegem el clos per l'esquerra, tot augmentant progressivament de cota per flanquejar l'Obaga del Ginebrell, on aprofitem algun dels infinits corriolets ramaders mentre resseguim la falda de la muntanya entre una densa capa de nabius (n'hem arreplegat alguns mentre caminàvem...boníssims!). Un cop superada la clapa de nabius, girem a sud per anar guanyant cota, tot buscant un portitxol que ens portarà per un corriol estret i fressat fins el barranc de l'estany. Des d'allà tenim una pujada curta i de fort pendent, que ens porta fins l'estany de Durro. Aquest es pot recórrer perimetralment, però nosaltres preferim flanquejar-lo pel vessant nord per estalviar temps, aprofitant que el torrent no duu aigua. A partir d'aquí fem una pujada forta per anar a buscar una tartera de pissarra amb una certa exposició, la qual passarem provant de mantenir la cota, fins a arribar als herbats Clots d'Estaixinti, una pala de fort pendent que superem en 6 zigues-zagues fins el Coll de Comaportell (2364m). A partir d'aquí la pujada és més moderada, i consisteix en resseguir la carena en direcció NW que ens durà en 3 trams, separats per dos replans, fins el cim del Corronco (2543m). Val a dir que per un efecte de perspectiva, des del Coll sembla que el Corronco sigui la segona de les 3 prominències, ja que té aparentment molta més alçada que la tercera, que és el veritable cim (el qual és evident per que a la llunyania es pot intuir les dues barres metàl·liques que el coronen). UN cop al cim, gaudim d'unes vistes impressionants en 360º, en que destaquen pel vessant nord el massís de la Maladeta i els Bessiberris. Per la tornada, desfem el camí, amb algunes variants, com per exemple baixar directes al barranc de l'Estany per la llarga i empinada pala dels Clots d'Estaixinti sense passar pel llac. També fem una petita desviació a poc del final per fer el dinar des del Pilaret del Pla, petita prominència però molt ben ubicada per copsar una idíl·liques vistes a l'Alta Ribargorça.