Lo Faro (ICGC, 2109 m), Isil

Aquesta ruta puja fins al punt que l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya anomena lo Faro, entre el serrat des Plans i el serrat de Sant Joan, que no destaca per res ni té cap interès especial. Sospitem que és una espifiada de l’ICGC, atès que hi ha efectivament un Faro, on els fallaires d’Isil encenen les falles que baixaran al poble la nit de Sant Joan, i un Faro Vell, on devien encendre les falles en temps més reculats. [Per a aquests dos Faros, vg. l’itinerari “El Faro (1510 m) i el Faro Vell (1795 m)”.]
Val a dir que lo Faro és una ascensió tan sols apta per a col•leccionistes i per a ascetes: una bona part de la pujada és costosa i ingrata, i la recompensa és minsa.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortim de la plaça de l’Església, travessem la Noguera pel pont nou i enfilem pel carrer de l’Escaleta; girem a l’esquerra pel carrer d’Order i, arribant a la penúltima casa del poble, tombem a la dreta pel camí del Faro (05), que ressegueix la paret mateixa de l’esmentada casa. Des d’aquí fins al wp 11 (quan emprendrem el darrer tram de l’ascensió), trobarem marques de pintura groga.
Aviat el camí es bifurca (07); deixem el ramal que gira a l’esquerra i continuem recte.
Més amunt se’ns incorpora per la dreta el camí d’Alós després de travessar el riuet d’Airoto per un pont (08) que ens queda mig tapat pels arbres.
Arribant a l’alçada de les bordes d’Airoto (que són a l’altra banda del riu i que no ve-iem), deixem una primera palanca a la dreta (09), antiga i malmesa, i de seguida una de més nova (10). En tots dos casos continuem recte pel nostre camí.
Just abans que el camí davalli cap a un barranc tributari del riuet d’Airoto, hi ha una fita a l’esquerra del camí (11); en aquest punt, abandonem el camí i girem a l’esquerra. Pugem pel mig del bosc (12), que inicialment és transitable (13). Més amunt, però, el bosc es va tancant cada cop més i és ben possible que n’hàgim de sortir; en aquest cas, s’afegiran al pendent –notablement rost– nerets i escobes. Per tot plegat, aquesta part de l’excursió es fa ben incòmoda (14). (Fem notar que, a la baixada, vam assajar un camí més cap a llevant que no era tan penós.)
Arribem finalment a lo Faro (d’acord, com hem dit adés, amb la localització de l’ICGC), un punt a la carena sense pràcticament cap vista. Tan sols el pic de Qüenca s’arriba a imposar (16).
Per tornar a Isil, desfarem el camí.