Lo Morral (100 cim)

El sender de petit recorregut PR C-53, conegut com a ruta dels maquis del Priorat i també de les ermites de Falset, transita per camins i senders que ens ajuden a conèixer una sèrie d’indrets carregats d’història, com poden ser les ermites de Sant Gregori i Sant Cristòfol, les curioses formacions rocoses dels Racons, casetes de volta de pedra seca, coves, trinxeres de la Guerra Civil, etc., passant per miradors i a més a més, ens porta a coronar tres elevacions de les serres que envolten la capital del Priorat, la punta de les Soleies, les Torres d’Altafalla i l’objectiu principal de la jornada, lo Morral. Prenent com a base el traçat del PR i gairebé al final també el del GR 174, seguirem un recorregut circular, del que ens anirem desviant en funció de la nostra curiositat, per a gaudir dels elements de la geografia i l’etnografia pròpia d’aquesta zona, sempre propers i marcats tots ells amb uns antics rètols blancs.

Deixem el cotxe a l’antic camp de futbol de Falset, avui reconvertit en aparcament, des d’on marxem pel carrer Miquel Barceló i el de la Font Vella que, passant pel costat de les noves instal·lacions esportives, ens fan creuar la carretera N-420 per un doble túnel (agafem el de la dreta), fins trobar la pista del camí de les Muntanyes i la seva creu de terme, on hi ha un rètol del Sender de les Ermites, que a la dreta indica la direcció vers el coll de l’Eudalda (de l’Eulàlia segons el mapa de l’ICGC), per on marxem. Aviat trobem l’antic camí ral de Falset a la Torre de Fontaubella, que conserva trams empedrats i marges de pedra seca. El deixem un cop arribats a la collada i, per l’esquerra, ens enfilem a la punta de les Soleies (551 metres), que amaga a la seva base un antic refugi militar, en el que s’hi ha instal·lat un pessebre. Més endavant, trobarem prop del camí una caseta de volta, que també visitem. Passem pel coll de les Soleies, on hi queden restes de trinxeres, fent després el camí un tomb brusc a l’esquerra, trobant-nos de cara amb l’alzina del Magí i després amb un antic forn de calç.

Anem caminant per la riba esquerra orogràfica del barranc de Vila, que travessem en un encreuament a la dreta, i ja veiem per primer cop el conjunt de roca rogenca anomenat els Racons, on l’erosió ha creat un munt de formacions ben capricioses i curioses de visitar. La primera d’elles és la cova dels Pastors, a la que s’hi arriba per un senzillíssim pas equipat.
Tornem al camí principal, però el deixem ben aviat per enfilar-nos a la dreta de les roques (ens caldrà fer una curta grimpadeta) i passejar per una mena de lleixa que les recorre per la seva base, permetent-nos entrar en algunes de les escletxes que s’hi han format. És una zona ben curiosa de veure. Més endavant, entronquem amb el PR a l’alçada d’una balma en la que hi ha un pessebre. Abans de pujar les escales de Sant Gregori, visitem l’ermita de Sant Antoni i la gairebé centenària creu dels Tres Tombs (aquí vam anar sense motxilla i vam oblidar el GPS, per això aquest breu tram no surt al track).

Com hem dit, per unes escales ens enfilem a l’ermita de Sant Gregori, passant primer per la font de Sant Antoni. Ens trobem davant d’una construcció troglodítica, dins d’una àmplia balma, formada pel propi temple i la casa de l'ermità, construït tot el conjunt amb la pròpia pedra rogenca que ens envolta. La presència de l’home al lloc es remunta al paleolític inferior, mentre que les primeres notícies sobre l'existència de l’ermita són de finals del segle XVII, datant-se la darrera restauració, gairebé integral, el 1928. Una balconada a la que s’hi accedeix per uns desgastats graons excavats a la roca, li donen a tot plegat un caire ben interessant. Uns metres més amunt, seguint el camí, trobem un mirador amb una creu i una esvelta roca coronada per una estelada.

Feta la visita, seguim el PR, que poc a poc es va enfilant en direcció al grau de les Torres, dividit en dos sectors, el primer, costerut, però de bon fer, traçant el camí unes curtes giragonses, fins a un tram més planer, on hi ha una caseta de volta, mentre que el segon és més acanalat i dret, però abans de pujar-lo, ens desviarem de la ruta, per visitar, en un recorregut d’anada i tornada, l’ermita i la cova de Sant Cristòfol. Un rètol en una cruïlla ens indica cap a on hem d’anar. Les restes d’aquest temple es troben en estat molt precari i han estat parcialment rehabilitades per evitar-ne la seva caiguda definitiva, aixecant-se en una mena d’esperó, a la base del qual hi trobem la més que curiosa cova de Sant Cristòfol, petita cavitat d’uns 12 metres de recorregut que acaba en una saleta on es troba la imatge del sant. Un interruptor situat a la dreta de l’entrada, permet il·luminar l’interior parcialment. És un lloc amb forta devoció a la contrada i es nota.

Tornem a l’encreuament que ens ha dut fins aquí i remuntem la paret superior del grau de les Torres, per una canal de roca, que es va encaixonant i on ens caldrà l’ús puntual de les mans, per a superar les petites grimpades que anem trobant. Tot plegat costerut, però senzill.
Al capdamunt sortim a una pista formigonada als peus de les antenes, on unes escales ens porten a un petitíssim balcó que fa de mirador. Un rètol i unes marques verdes i blanques de SL, ens indiquen l’existència d’un poblat iber. No hem sabut trobar-hi les restes, però ens ha permès enfilar-nos a l’esperó de les Torres d’Altafalla (634 metres), excel·lent punt de guaita, en un recorregut pel crestall de roca, fàcil, però un xic aeri, passant per l’interior d’un caos de roca que hi ha costat d’un avenc. Reculem de nou fins a la pista i, després de visitar un forn de calç, arribem a un encreuament, on per l’esquerra prové el PR C-53 des de Sant Cristòfol. Aquí podem visitar una petita cavitat anomenada cova del Sentinella.

En franca baixada, seguim en direcció al Morral (l’hem vist escrit majoritàriament com el Morral, malgrat al mapa consti com lo Morral), travessant (amb molt de compte!!!) la N-420 a l’alçada del coll de Guix, seguint uns metres l’antic traçat d’aquesta carretera fins que un trencall a la dreta ens fa guanyar alçada. Passem pel costat d’una antiga cabana de pedra situada en un revolt i encarem l’anomenat Camí de les Quimeres, que passa per sota una línia elèctrica, fins arribar a una cruïlla, on farem un tram d’anada i tornada per visitar la cova dels Quatre Gats, parant compte a unes marques de pintura al terra i unes estaques de color vermell que ens indicaran per on s’hi va, tractant-se d’una petita cavitat amb un sostre força baix, situada sota d'un petit cingle. Retornem al PR i, en un recorregut similar a l’anterior, visitem la cova dels Maquis, que és en realitat una caseta de pedra seca, construcció que tornem a veure uns metres més endavant, però a l’altra banda del camí. En aquest recorregut ple de variants, visitem també un refugi militar sota una balma, proper al mirador del Cocó, al que també hi anem. Metres més enllà, altre cop sobre el camí principal, veiem una cruïlla pintada en blanc en una roca, que ens indica el camí fins al proper mirador de les Sentius.

El PR passa per la base d’un petit cingle, anomenat lo Grauet, i arriba a una bifurcació amb un pal indicador. A l’esquerra i avall aniríem a parar a Falset per la font Famolenca, però en el nostre cas marxem cara amunt per enfilar-nos a lo Morral, en un recorregut d’anada i tornada, en el que d’inici trobem un senzill pas equipat amb una cadena, que es pot evitar per l’esquerra. Un cop situats al cordal carener, anem primer a la dreta per visitar la punta est (al rètol posa mirador) i després a l’esquerra per coronar la punta central (682 metres), on hi ha un altre rètol i una petita estació meteorològica. Ens trobem en un indret inclòs als Espais de la Batalla de l’Ebre, doncs al Priorat es van viure cruents enfrontaments bèl·lics. Per això, s’han recuperat al llarg del cingle de lo Morral una sèrie de fortificacions construïdes per les forces republicanes, bàsicament trinxeres i nius de metralladores, degut a la vista a vol d’ocell que es té sobre la plana de Falset i el pas de la carretera que connectava Tarragona amb Alcolea (actual N-420). Un rètol diu que del cim al cingle hi ha 200 metres, però si es vol anar fins al darrer punt de guaita s’hi ha d’invertir el doble de distància.

Baixem de nou a la cruïlla i encarem cap a l’esquerra el darrer tram de la ruta, on ja no ens desviarem més del seu traçat principal. El corriol pel que perdem alçada enllaça amb una pista, el camí de les Sentius, a l’alçada del coll dels Rosegalls, on es troba a la dreta la pedra de Santa Càndia, amb una poc vistosa creu metàl·lica sobre un pal. Seguim a l’esquerra fins trobar la creu de terme de Santa Càndia, en un encreuament en el que també hi ha un pal indicador i un plafó que fa referència a la ruta dels Maquis, on ens incorporem al GR 174, que seguirem avall, per una mena d’ampla barrancada, fins a situar-nos sobre una pista formigonada que ens deixarà a Falset, passant primer pel costat de la petita capella dedicada a Santa Càndia, patrona del poble, a l’entrada mateix d’aquest nucli, que travessem per la plaça de la Quartera, a la que s’hi troba l’ajuntament, fins a l’antic camp de futbol, on tenim aparcat el cotxe.

Dificultat tècnica: En tot el recorregut no trobarem pràcticament cap dificultat tècnica, més enllà, potser, de la pujada al sector superior del grau de les Torres, on ens caldrà salvar curtes i senzilles grimpades. La resta del recorregut (malgrat la pujada als Racons, per on l'hem feta, sigui fora de sender) va per camins fressats i ben senyalitzats.

Dificultat física: Mitjana-alta, per la distància a recórrer, el perfil sinuós de l’itinerari i el munt d'anades i tornades que es fan sobre l'eix central del PR, que, segons com, arriben a cansar una mica.