Lo Morral de Falset. 100 cims.

26 de juliol de 2023

Als contraforts del nord de la Serra de Llaberia, s'aixequen les Muntanyes, les Soleies i la Serra de les Quimeres, suaus turons coronats per les puntes de les Torres d'Altafalla i el Morral. Un preciós escenari que emmarca aquesta sortida, esquitxat de coves, fonts, ermites i miradors que ens faran gaudir de les panoràmiques del Priorat.

Aproximació: des de Falset, i des de l'avinguda de Reus, prenem el traçat de l'antiga N- 420, passant per sota el viaducte de la nova. En un revolt, i a la dreta trobem l'entrador i el pàrquing de l'ermita de Sant Gregori, que per si sola ja mereix una visita acurada de l'entorn, entre màgiques formacions de gres roig.

Itinerari: Des del pàrquing prenem la pista que per sota i cap a l'esquerra ens porta cap a l'ermita de Sant Gregori. Abans passem per davant de les restes de l'ermita de Sant Antoni. El sender ens puja per l'esquerra cap a l'ermita, però de moment l'obviem i seguim recte per visitar el "màgic" entorn dels Racons. Increïbles formacions esculpides pel vent sobre el gres roig, amb curioses formacions de Taffoni, originen entre d'altres la Foradada, la Cova dels Pastors, i preciosos paratges d'una estètica única, escales tallades al gres, forats... Racons preciosos, com anuncia el propi topònim.
Tornem cap a l'ermita per un enrevessat corriol que recorre aquests Racons, fins a retrobar el sender d'accés. La Font de Sant Antoni dóna la benvinguda a l'ermita de Sant Gregori ( que curiosament alberga una talla de Sant Antoni, quin embolic de sants!). Construïda amb el mateix gres de la zona, s'amaga ben camuflada sota una gran balma, que ens ofereix també un preciós mirador del proper Falset, els Racons i els propers turons de les Soleies. Un "racó" únic que diuen que s'ha de visitar amb la darrera llum del capvespre, i que accentua la bellesa del gres.
A la part superior de l'ermita s'aixeca una gran creu en un bonic mirador de la pròpia ermita i l'entorn. D'aquí prenem el PR 53 que en direcció nord-est guanya terreny cap a l'ermita de Sant Cristòfol. Recte, un sender va directe remuntant un petit grau. Prefereixo fer una gran ziga-zaga que me l'estalvia i seguir en la mateixa direcció fins al Grau de la Torre, que puja empinat per un corriol a la dreta del sender principal.
Un cop situat al capdamunt del Grau, trobo el que sembla una estació meteorològica i el camí d'accés a les antenes de les Torres. Al davant em sorprén l'espectacular panoràmica de Llaberia i la Mola de Colldejou. Es pot pujar tranquil·lament pel camí però prefereixo carenejar el crestall que porta per damunt de grans cingleres fins a les antenes, des d'on hi ha també una bona panoràmica del proper Marçà.
Segueixo carenejant fins a les puntes de les Torres. Grans blocs de roca configuren l'indret on en altres temps hi havia el Castell d'Al Tafalla, un caballer andalusí que conta la llegenda que encerclat al castell, i a punt de ser conquerit per les ordes cristianes, va preferir precipitar-se al buit del cingle, en braços de la seva estimada "cristiana". Una bonica llegenda d'amor... del castell no queda absolutament res, en ser destruït completament pels francesos el 1808, en revenja de l'encarnissada defensa dels falsetans. Un indicador parla també de restes d'un poblament iber, però no he trobat cap referència.
Des de la punta més septentrional tenim un preciós mirador de la propera serra de les Quimeres i del següent objectiu: el Morral.

Desfaig el sender carener fins al camí d'accés a les antenes i començo a davallar. Per la dreta visito les restes d'un vell forn de calç, i a la propera cruïlla trenco per l'esquerra, remuntant un corriolet per visitar la Cova del Sentinella, una petita cavitat entre grans blocs de roca.
Segueixo baixant pel Camí del Repetidor fins a retrobar la N-420, a l'alçada del proper Coll del Guix. La creuo i segueixo uns metres pel traçat de la vella carretera fins a una cruïlla on prenc el camí de la dreta que remunta pel barranc de les Quimeres, fins al coll. De camí deixo a la dreta una vella caseta de camp.
Un cop al coll l'indicador ja ens mostra que per l'esquerra remuntem cap al Morral, però segueixo recte i trenco pel corriol de la dreta per anar a visitar la propera Cova dels Quatre Gats. Una altra petita cavitat completament fòsil, sense cap tipus de concrecions, ubicada sota un cinglet que mira cap a les Sentius.
Un altre cop a la cruïlla i en suau puja vaig remuntant cap al Pla dels Cucons. Per la dreta un altre corriol em porta a visitar la Caseta dels Maquis, una preciosa barraca de pedra en sec, integrada a un marge del barranc, amb llinda d'arc apuntat.
Un altre cop al sender segueixo remuntant i visitant les petites "perles" que em surten al pas i que fan divertit i entretingut l'itinerari. Aquesta vegada, per l'esquerra, deixo el sender per anar a visitar una bonica barraca de pedra en sec. De gruixudes parets i llinda plana, tot i que sembla que en principi la llinda era d'arc, l'interior ampli llueix una impecable cúpula molt ben treballada, en perfecte estat de conservació.
La propera visita, també deixant el sender principal per l'esquerra, és per anara a visitar el Mirador dels Cucons. Una gran balconada sobre els escarpats cingles que miren a Falset. Bones vistes de la recent visitada punta de les Torres i del proper Morral, mirant al nord. Porper al mirador, una allargassada balma tancada per un mur de pedra en sec devia fer les funcions de corralissa.
El sender creua el Pla dels Cucons de cara al nord, i ara per la dreta deixo momentàniament el PR per visitar el Mirador de les Sentius, cap a llevant. Ja s'entreveu el cim del Morral a l'esquerra i destaca novament per la dreta la imponent Mola de Colldejou.
El sender baixa uns metres per trobar el Grauet, el coll de ens separa del Morral. Un petit pas equipat em remunta fins al cim del Morral, que amb 681m. és el sostre d'aquest allargassat turó, que des de l'any passat també forma part del repte dels 100 cims de la FEEC. Per la dreta es pot accedir a la punta més septentrional, i per l'esquerra del propi cim es pot recorrer la carena fins a la punta tancada per una potent cinglera. A la mateixa punta hi podem veure diverses trinxeres, des d'on tenien un punt privilegiat de control del contorns de la serra i de Falset.
Un altre cop al Grauet, ara cal baixar pel sender de la dreta en direcció a la Font Fumalenca, que trobarem al mig de la baixada dels Fontanals, resseguint un corriolet brut i perdut, que remunta des del sender fins a la font, completament seca.
El sender segueix baixant, cada cop més planer fins a l'alçada de la bonica Cova de Maria Ganxa. Un forat "literal" en un gran bloc rogenc de gres.
Començo a baixar entre conreus de secà fins a trobar el Camí dels Fontanals, que per l'esquerra em porta a creuar el barranc de la Fuïna, entre les vinyes del Mas del Coll, i passant a tocar d'unes curioses tines de vi cilíndriques.
Ara el camí remunta cap a la carretera, i per l'esquena deixo una preciosa panoràmica del Mas del Coll i de l'escarpada cinglera del Morral.
Surto a un gran apartador de la carretera on hi tenim un bon mirador de Falset i més cap a ponent les cingleres de la Serra dels Llangossets i la Serra Major del Montsant.
Creuo la carretera i remunto un corriol. Prenc un ramal de sender a la dreta que em deixa en poca estoba al Coll de Sant Cristòfol, i per la drta també remunto dalt del turó on hi trobo les restes de l'ermita de Sant Cristòfol, un vell temple medieval del que tant sols queda en peu una gran arcada de mig punt.
A la punta oest de l'indret i sota un bonic mirador hi ha la Cova de Sant Cristòfol, que en altres temps devia ser l'habitacle de l'ermità. A l'interior, amb un sistema d'il·luminació es pot veure la imatge del sant, amb força ofrenes florals i una curiosa placa on consta, "sóc aquí per no tenir sostre”, entenent que el sant reivindica una restauració com “Déu mana” de l’ermita.
Un altre cop al collet només resta baixa per la pista d'accés que ens conduirà fins al pàrquing de Sant Gregori. Baixant em crida l'atenció una curiosa escala volada a un marge, de grans i gruixuts graons en pedra en sec.
Com he comentat anteriorment, un itinerari força distret per la gran varietat de racons a visitar i per les precioses mirandes d'aquest bocí de Priorat. No es pot marxar sense fer una visita a Falset… val la pena.

Salut i muntanya!