Lo Racó del Teix, cova de la Moneda, els Motllats, la Punta Barrina, la Foradada. Mont-ral, Alt Camp

El teix mil.lenari, el racó del teix als avens de Feliu, la cova dels tions i la cova de la Moneda, l'avenc de la Pipa, els boscos encantats, els camins gemosos, les balmes i les cingleres ferotges, els Motllats, les esquerdes, la punta Barrina, el portell de l'Abellera, la Coroneta, les Foradades, les panoràmiques...
Intensa ruta que ens permetrà descobrir la part oriental de la Serra dels Motllats.
I el vent.
Aquest fenòmen certament ha imprimit un caràcter determinant a l'excursió. Ens ha imbuit un cert estat de "pressing". A més a més hem ensopegat un dia en que entrava el mestral; a les 9 teníem 4 graus, i a les 4 de la tarda 3! Tret de les contrates amagades, el vent ens ha airat.
Ha estat un encert començar la ruta per Los Avencs de Feliu, així mentrestant el vent esboirava la boira que cobria els Motllats, i quan hi hem sortit ja hem pogut veure el cel (i el Sol, a estones).

He estat indagant el significat del mot Motllats. D'antuvi creia que es referia a un tret morfològic peculiar de la zona. Finalment la conclusió que n'he tret és que la serra dels Motllats és un altiplà que ha patit un cisellat vertical amb premsa (és una manera de dir) de formes absolutament irregulars, les quals són els cingles que conformen els plecs a tot el voltant.

Descripció de l'itinerari

Veureu que molts punts de pas (WP) són cruïlles. Només he indicat les que naltros vam fer. Les he enumerat. Probablement n'hi ha d'altres, que em van passar per alt. Per això recomano portar un bon aparell GPS. Els Motllats són plens de camins. Tanmateix si la visibilitat és bona, us podeu orientar bé, i teniu reserva energètica, no us ha de fer por. Això va per la gent acostumada a trescar pels indrets del pais. Pota-tendres, millor abstenir-se.

Eixim del carrer Major de Mont-ral, deixem el vehicle a la placeta de l'1 d'Octubre, on hi ha uns teixos. Més enllà però hi ha una zona gran d'aparcament.

Passat el solar de l'aparcament agafem la direcció de Farena (WP1) i aviat deixem aquest camí ample per prendre un corriol a mà esquerra que s'interna en la vegetació. És un començament ben representatiu de molts trams que recorrerem, entre gemoses boixedes, roures, faigs, pins i teixos, aurons i grèvols (a les parts fondals i obagues).

Ignorem un trencall a l'esquerra i ben aviat veiem una fita a l'esquerra; és senyal que hem de prendre el corriol que se'n desprèn al seu costat (WP 4 A l'esquerra). L'indret va esdevenint més i més salvatgí, aparentment caòtic, tanmateix es tracta del caos organitzat per la natura, i així esdevé natural, per tant no és caos. Remuntem per damunt de rocs i accedim al paratge de Los Avencs de Feliu. Aqui ja sentim que som en una dimensió desconeguda.

Descobrim el majestuós arbre que regne enmig del Racó del Teix (*) El lloc és encisador. Hom voldria quedar-s'hi més estona, i voltar per totes les raconades, però només fa vint-i-cinc minuts que hem començat, i ens queda molt per caminar.

Deixem la raconada a desgrat i continuem. Veiem una cruïlla a l'esquerra i ens n'hi anem (WP 5 a l'avenc de la Pipa) Travessem un pas de troncs que algú ha instal·lat (gràcies!) i ens hi arribem. No l'explorem perquè no és el nostre propòsit. Tornem al camí. Caminem quaranta metres i trobem una nova cruIlla a l'esquerra (WP 6 a la cova dels tions). Fem els deu metres fins la cavitat. Hi ha un munt de tionets i un cistell amb peles de mandarina. Tornem al camí.
Propera cruïlla (WP 7 a la dreta)
A uns quatre-cents metres nova cruïlla a la dreta (WP 8 a la dreta cap els Motllats)
Tot seguit una altra cruïlla a la dreta (WP 9 a la dreta)
A menys de cent-cinquanta metres cruïlla a la dreta (WP 10 A la dreta)
Tot seguit una altra cruïlla a la dreta (WP 11 a la dreta)
Fem cent-cinquanta metres més i nova cruïlla (WP 12 a cova de la Moneda); hi ha una fita amb una pedra pintada amb la indicació.

Anem a la cova de la Moneda o de l'Àngel. La baixada és desgrimpada; no presenta dificultat, però ep! si està moll; cal torçar a dreta després del primer tram. Al'esquerra passada la desgrimpada hi ha una foradada fonda.
Seguim un tram llarg de camí per un relleix més o menys planer sota la llinda del pla del Bosquetà. Trobem cruïlla i seguim a la dreta (WP 13). Entrem en una lleugera depressió que voreja el Racó del Bosquetà. Anem a les espectaculars balmes de Lo Queramelló (o Cremalló)

El camí va a resseguir el sortint del Queramelló, es fica en una altra frondosa raconada i va a resseguir ara la Roca del Migdia per sota. Fa estona que albirem la vall del Brugent, amb les seves planes i els masos de La Cadeneta
Ens endinsem a una nova raconada. Trobem una cruïlla i l'agafem a l'esquerra (WP 14) i tot seguit una altra (WP 15). Pugem per una lleugera rasa, el corriol encalça la cua d'una pista forestal que travessa els Motllats i la seguim.
Anem a parar a una altra pista, més fressada. Som a la Plana del Llaurador. Seguim en direcció Sud un quilòmetre; trobem un corriol que marxa a l'esquerra (WP 16). A tres-cents metres nova cruïlla a l'esquerra (WP 17) Esn dirigim cap el portell de la Cova de la Bruixa. Pel camí veiem eres que podrien ser reunions d'akelarres...

A cinc-cents metres trobem un corriol que marxa a la dreta (WP 18 a la punta de la Barrina) i ens n'hi anem. És el sostre de la comarca de l'Alt Camp, amb 1013 mt. Des d'allí lluquem la plana de l'Aixàviga i les cingleres del vessant SE que es despengen dels Motllats. La Mussara treu el nas.
Tornem al camí i seguim uns metres.
Som al Portell de la Cova de la Bruixa. Trobem nova cruïlla (WP 19) anem a l'esquerra. Uns metres més i nova cruïlla a l'esquerra (WP 20). Baixem lleugerament a travessar una rasa i seguim cap a la base de les cingleres de la Punta de Moliner. Hi veiem avencs.

Seguim cinquanta metres i deixem el corriol (WP 21) per baixar en direcció NE seguint un rastre difús que no presenta dificultats. Ens dirigim a trobar el camí que s'endevina a l'altra banda del torrent en un coster erm. El seguim i arribem al Portell de l'Abellera. Baixem del portell pel pas equipat amb una corda, bastant malmès. Un dels suports s'ha descalçat. No és un pas aeri, i és sobre roca ferma. Únicament, com que hi ha pendent, si és moll cal anar amb cura.

Seguim ara un llarg tram de camí per sota Los Cinglets, que va pujant cap a la Foradada de Mont-ral. Ja a prop trobem a mà esquerra un abric tancat amb filades de pedra. Tot seguit franquejem la Foradada petita i poc més enllà la Foradada gran.

Deixem les Foradades pel camí que planeja cap el nord. Trobem cruïlla (WP 22) i torcem a la dreta avall. El camí es va orientant cap a l'est, direcció que ja no deixarem. Passat el Portell del Bosquetà trobarem una nova cruïlla /WP 23) que agafarem cap a l'esquerra. El camí fa un petit revolt i torna cap a la dreta (est). El camí és planer i agradable. Trobem una nova cruïlla (WP 24) A la dreta fem vint metres i ens plantem al mirador de la Coroneta. S'ho val.
Reculem, fem la ziga-zaga i reprenem la direcció.
Amb la satisfacció d'estar a punt d'acabar la ferma i entretinguda caminada recorrem els darrers cinc-cents metres. A punt d'arribar al camí de Farena, a l'esquerra veiem un oratori amb una bella i escaient dedicatòria: Mont-ral a flor de cor. Un bell comiat al gaudi viscut al llarg de més de cinc hores pels Motllats de Mont-ral.
Fem els darrers metres i, ara sí, acabem la ruta; amb la impressió, però, que tot just he començat a conèixer els Motllats. Hi tornaré!


(*) El Teix és un arbre singular; pot viure 4000 anys. De la seva escorça s'extreu el taxol, de propietats anticanceroses. Gairebé tot ell és tòxic, fins i tot mortal (a la Viquipèdia hi ha força informació). Calculo que aquest pot fer ben bé 3'5 metres de circumferència pel cap baix.