Lo Sarraí i l'Avenc del Masroig des de les Mines de Bellmunt

Itinerari circular que des del poble de Bellmunt del Priorat ens ha dut a pujar Lo Sarraí, muntanya que malgrat tenir tan sols 350 metres d’alçada, és un símbol per a la població, i també a conèixer l’Avenc del Masroig, gran escletxa en una roca que al partir-se ha permès recórrer-la per dintre.

Del pàrquing de les mines seguim una mica la carretera per la que hem arribat i en un trencall a la dreta, marxem seguint el traçat del GR 174, que deixarem en una nova bifurcació, on comencem de fet la circular. A l’esquerra seguim l’anomenat “camí del Sarraí”, fitat amb marques grogues. En arribar a la finca de Terres Blanques deixem la pista i per la dreta seguim un camí que ens durà al trencall que per la dreta i en un anar i tornar d’uns 600 metres en total, ens portarà a coronar aquesta elevació, on cal superar una senzilla graonada de roca, que en la seva base té una petita cavitat. Tornant a la ruta principal, marxem a la dreta vers el poble del Masroig, per una mena de camí de carena, ja que tenim barrancs a dreta i esquerra.

En arribar a una torre d’alta tensió, cal baixar a l’esquerra en direcció al barranc dels Molins, fent-ho seguint unes antigues marques grogues, per un sender molt costerut i a trams trencat, que ens fa travessar la llera del torrent i deixar-nos en un curt tram equipat amb una corda, que ens fa salvar un marge relliscós. Arribem a una bifurcació i seguim per l’esquerra per una zona amb força murs de pedra seca, fins que unes fites a la dreta ens marquen l’entrada a l’avenc per la seva boca nord. Baixem a l’engorjat per on millor ens sembla, seguint també marques de pintura de color verd fluorescent i alguna que altra fita. Ens caldrà ajudar-nos de les mans en més d’un tram, havent de superar dos passos equipats amb grapes metàl·liques, així com algun que altre pas una mica atlètic. Un document del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya sobre Dinàmica I Evolució del Paisatge, descriu aquest espai com a una unitat d’origen càrstic i tectònic, que en funció de la seva orientació i en conseqüència de l’entrada de la llum solar, cadascuna de les seves escletxes presenta un ambient propi i singular, destacant com a més importants: l’Avenc Fosc, l’Avenc Clar i l’Avenc Verd.
Anem avançant per aquest laberint de roques, a uns 10 o 12 metres de fondària, fins arribar a una escletxa amb una gran roca suspesa, que un cop passada ens deixa a la boca sud de l’avenc, on trobem el sender que ens tornarà a la cruïlla esmentada al principi, després d’haver passat pel costat de la boca d’un bufador.

Tornem sobre els nostres passos fins a la torre elèctrica i recuperem el camí de Bellmunt al Masroig, que enllaça amb la pista del molí de l’Antònia, totalment rehabilitat i en molt bon estat. Seguim la pista a la dreta, voltant les vinyes que envolten la casa, fins trobar l’accés a una drecera que ens durà fins a la pista asfaltada de les Guixeres. Arribem a la portalada metàl·lica del mas Sobirà i la finca Viticultors del Priorat, marxant pel seu carril central, amb vinyes a banda i banda, fins que abandonem els camps de conreu per l’esquerra en direcció al barranc Fondo, on recuperem el sender fitat procedent del poblat ibèric del Puig Roig (al que no hi anem), que enllaça una mica més amunt amb el traçat del GR 174 o sender del Priorat, que ens torna al punt d’inici.
Dificultat tècnica: Majoritàriament anirem per pistes, camins i corriols fressats, sense cap mena de problema, però el trànsit per l’interior de l’avenc comporta certa dificultat pel tipus de terreny, molt ombrívol i cobert de vegetació, així com per la quantitat d’entrebancs que les roques ens van parant (en algun lloc cal treure’s la motxilla per a poder passar), més enllà dels dos trams equipats esmentats. Cal tenir una certa experiència en aquesta mena d’espais per a moure’s amb tranquil·litat.

Accés al punt d’inici: Arribarem a la zona d’aparcament de les mines de Bellmunt per la carretera N-420, que deixem pel trencall que porta a Falset oest. No entrarem a la capital del Priorat, sinó que abans d’arribar-hi veurem una cruïlla, i seguirem per la TP-7101 en direcció al Museu de les Mines i Bellmunt del Priorat, sense entrar a aquest nucli, perquè abans ja veurem la desviació al Lloar i al Molar, que és per on hem d’anar. En un no res veurem l’espai on aparcar, al costat del Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, centre d'interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat, situat a l'antic complex industrial de la Mina Eugènia, que va estar actiu fins al 1972.