Lo Tormo 100 cims

Més informació a https://els100cims.blogspot.com/2015/04/lo-tormo.html

Si hem aparcat a l'ermita haurem de desfer un bocí de pista per anar a trobar l'inici del sender, senyalitzat amb una fita, que se’n desvia en sentit NO. És un camí clar i evident que no ens ha de presentar cap problema. Caminarem fent un flanqueig alternant petites pujades amb terreny planer, acompanyats de bones ombres, tot i anar caminant a solell. Gairebé sense adonar-nos arribem al punt en el qual el camí es bifurca. Per la dreta tornarem, així que seguim de pla i deixem el sender que puja. Tots dos prenen orientació NO, però el nostre amb més inclinació a ponent. Continuem amb la mateixa dinàmica de puja i baixa fent flanqueig en clara orientació a l'O i superem el barranc eixut dels Morers. Una mica més endavant deixem a l'esquerra una pista que es dirigeix en baixada a resseguir el barranc de les comes Llargues. Ja som fora de la vegetació arbòria i el camí comença a fer-se difús. Alguna escadussera fita ens ajuda a seguir pel bon camí. Més endavant la traça es fa més evident i sortim a una mena de coll. Tenim ja la primera visió de la plana de Vinebre i la central nuclear d'Ascó. Tenim a la vista el nostre objectiu així que girem a la dreta i seguim la traça de sender, mig perdut entre la vegetació però fàcil de seguir i intuir. Aquesta part de la cresta no és complicada, tot i que en determinats trams és aèria si la fem arrambats al caire. Per la dreta el terreny és més tranquil·litzador. A tota cresta o buscant el millor pas arribem al cim. Hem pogut anar directes al vèrtex geodèsic, com va ser el meu cas, o es pot anar primer al cim secundari que es troba una mica més a l'O del cim principal. Aquí pot haver-hi discrepàncies. Depenent de l'escala de mapa que portem, el cim de lo Tormo és aquell que suporta el vèrtex o és la punta, més baixa, de més a l'O. A escala 1/10.000 serà el segon però a escala 1/25.000 és el del vèrtex. Per la FEEC, i per tant per al repte, és el del vèrtex.
Aclarit l'assumpte petgem el cim, fem tot allò que vulguem i hi passem l'estona que ens plagui i comencem el descens. Per això buscarem un sender que baixa en sentit SE uns metres per sota del sender pel qual hem arribat al cim. Aquest sender es dirigeix clarament a vorejar la mola cimera i empalmar amb una nova cresta, que si no es vol passar es pot evitar anant per sota, pel costat dret segons el sentit de la marxa que ens porta, superant un petit tram de camí tapat per la vegetació, a lo Piló, uns metres més alt que el cim objectiu del dia. A partir d'aquest cim el camí es fa més evident i net i acabem al coll del pla de la Mola. Per l'esquerra tenim el camí que puja de la Torre de l'Espanyol. Es diu camí de Garcia i curiosament acaba en aquest punt, no continua a aquesta població. Nosaltres seguirem per la dreta i així iniciem el descens, ja per camí molt evident, en direcció al punt d'origen. Còmodament arribem al punt en el qual retrobem el camí de pujada així que desfent-lo retornem al punt d'aparcament.