Lo Tormo

S’ha acabat el confinament comarcal !!!
Ens en anem a fer una ruta per la veïna comarca de Ribera d’Ebre, a l'Espai Natural Protegit del Pas de l’Ase. Format per cingleres de notable bellesa que li donen un aspecte abrupte. Ens dirigim a la part esquerra de l’Ebre, al municipi de la Torre de l’Espanyol, el nom del poble prové de la donació que va fer el rei Alfons I al cavaller Espanyol de Prades l’any 1175. Una zona d'una gran riquesa paisatgística, el nucli urbà està rodejat per camps de conreu i arbres fruiters, molts d’aquests són cireres que en aquesta època estan florits. Iniciem el recorregut creuant el poble i seguim el camí de la Torre de l’Espanyol cap al Coll del Dellà de la Serra. Hi ha pals informatius, semblen col.locats recentment, la major part de la ruta fa l’efecte d’haver estat arrranjada fa poc temps. Seguim les indicacions de l’itinerari de la Mina, direcció a Santa Magdalena.Trobem diverses àrees de lleure amb taules de fusta i algun mirador amb baranes de fusta i un banc.
Quan portem uns 2,5 quilòmetres trobem un desviament amb pal informatiu que va al anjub del Planxat a la partida Aubagues, ens hi atansem, no té sostre. Nosaltres de l’anjub en diem aljub, construccions de pedra seca per emmagatzemar aigua de pluja per disposar-ne durant les llargues temporades de secà. retornem a la intersecció i continuem seguint la ruta de les tres ermites el camí de Garcia. Trobem un altre aljub el del Pla de la Mola. Continuem l'ascensió fins al Coll del Mirador de la Mola, les vistes són espectaculars. Trenquem a la dreta per un corriol, que ressegueix la carena direcció al Piló, per una cresta bastant aèria que segueix la divisòria entre Garcia i la Torre. Arribem al Piló, el punt més alt de la serra del Tormo, 525 metres, uns 3 metres més que el Tormo. Continuem cap al Tormo, cim que dóna nom a la serra, forma part del repte dels 100 cims de la FEEC. té una panoràmica sensacional de la Ribera d’Ebre, del Priorat i de la Plana de Lleida. És el punt més prominent, es divisa des de el poble, i l’autèntic estendard i motiu de devoció de la gent de La Torre, que cada 11 de Setembre realitza la peregrinació a la seva muntanya.
Ens atansem a la Roca del Capdamunt i després iniciem el fort descens fins arribar a la Mina. Les mines representen unes obres de força envergadura. Consisteixen en galeries soterrades, dins de les quals normalment hom pot caminar-hi dret. La seva funció és la conducció de l’aigua des de l’origen fins a la zona de conreu de regadiu, aquestes antigament també bastien d’aigua a la població. L’espai es veu molt ben arranjat amb taules de fusta entre uns oliveres centenàries. Continuem per les aubagues cap a l’ermita de Sant Antoni, ermita catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, hi ha un capcer amb el nom de Sant Antoni amb lletres de ferro i està custodiada per uns xiprers força alts. Continuem cap al turó de Sant Miquel on hi ha el poblat iberoromà de Sant Miquel o establiment ibèric. Situat en una zona amb un gran domini panoràmic i un control privilegiat de la zona, format per un conjunt d’estructures que podrien correspondre a una espècie de fortí, les funcions del qual serien de control d’aquest sector del territori i del riu. Baixem a l’ermita de Sant Miquel, es creu que podria haver servit d'amagatall al bandoler Josep Cliviller. Darrere hi ha barbacoes i taules. Retornem al poble per un camí menys arranjat que els que hem recorregut fins ara. Hem trobat un bon manat d'espàrrecs de marge.
Una preciosa, variada i interessant ruta , per una zona poc transitada. Molt recomanable