Lo Tossal i Tossal de l'Espigol. Pla d'Urgell i Urgell.

4 d'agost de 2023

Torno a les immenses planes de la Terra Ferma. Petits turons que s'aixequen entre interminables camps de cereal i petites espurnes de verdor. A la zona que visito les espurnes són ben grans gràcies al canal d'Urgell que rega tota aquesta contrada i on el contrast entre la verdor dels fruiters i el daurat del rostoll de l'estiu crea un mosaic ben curiós on conviuen els conills i els rapinyaires amb les aus estepàries i la pagesia. Una altra mostra de la gran diversitat de paisatges i ecosistemes que trobem a casa nostra.
Tot i el petit recorregut que presento, geogràficament passejo per dos comarques: L'Urgell on l'objectiu és el Tossal de l'Espígol que forma part de l'ampliació dels 100 cims de la Feec, i la curiositat de fer el cim comarcal del Pla d'Urgell: Lo Tossal, que és en terrenys de l'Aguilella, que a la vegada pertany al municipi de Barbens (Pla d'Urgell). Una petita illa de terreny d'una comarca dins d'una altra... Per tant, per als cercadors de cims comarcals, el sostre comarcal de l'Alt Urgell deixa de ser el Tossal de l'Infern de 301m. i passa a ser Lo Tossal de 347m.

Aproximació: Desde Tàrrega i per la C-14, en direcció nord, arribo a Claravalls. Abans d'entrar al poble prenc una desviació a l'esquerra, i per camins de terra arribo a una cruïlla entre la pista que baixa cap a Lo Tossal i el Camí de Tàrrega, cap al Tossal de l'Espígol. En un apartador deixo el cotxe.

Itinerari: des de la cruïlla prenc el camí de terra en direcció oest. Per la dreta hi ha una bona panoràmica del proper poblet de Santa Maria de Montmagastrell, i al davant s'aixeca el petit turó de l'Espígol. De camí paro a veure dos petites mostres de l'arquitectura rural d'aquestes terres, casetes de tros, fetes de pedra en sec i amb el sostres de volta de canó i coberts per una espesa capa de terra. És ben curiós veure les diferents maneres de fer arreu del territori, per costums i pel tipus de materials (de roca) que determinen la forma i la manera de construïr.
Una lleu pujada em situa al capdamunt del Tossal de l'Espígol, de 368m d'alçada. Humil i fàcil, però no es pot negar que és un excel·lent mirador de l'Urgell i del Pla d'Urgell. Un altre 100 cim a la saca!. Cap al nord em crida l'atenció la silueta inconfusible del Pilar d'Almenara, que vaig visitar... fa 11 anys! Cap a ponent el poblet de la Guàrdia i al sud-oest Tornabous…
A tocar del vértex geodèsic hi ha el que sembla una trinxera excavada a la roca, del tot lògica donada la seva situació estratègica.
Segueixo la ruta marcada baixant del turó per la seva cara nord a retrobar el camí de Tàrrega, i just deixar a l'esquerra les restes de Cal Foix, creuo,per primera vegada el Canal d'Urgell i prenc la pista de l'esquerra, paral·lela al canal. Aviat es bifurca i prenc la de la dreta que deixa el traçat del canal i s'interna entre ufanosos camps de pomeres fent una gran llaçada pel Camí Vell de Santa Maria, creuant l'anomenat Clot de l'Infern. A la següent cruïlla, amb un petit tancat de plaques solars a la dreta, prenc el camí de l'esquerra, deixant també a l'esquerra la Masia Paguera i el Molí de l'Espígol. Opcionalment a pocs metres de la cruïlla anomenada, però a la dreta, hi ha l'accés al poblat iber del Molí de l'Espígol, però s'ha de sol·licitar prèviament la visita.
El camí em torna a deixar al canal d'Urgell, just al pont d'accés a la Masia Vicent, però no el creuo, prenc una pista que per la dreta baixa tornant a deixar enrera el canal i internant-se novament entre conreus, ara d'ametllers. Aquí el sender és dubtós, i dóna la sensació que els conreus de les Boqueres han envaït el camí (marcat com a tal al mapa de l'ICGC), per tal cal estar atents al track, que entre ametllers em torna a deixar al camí que baixa a la partida de Terraforts, deixant a la dreta el mas de Cal Cortés. A la cruïlla prenc el ramal de l'esquerra que em portarà a passar per davant de les masades de Cal Paperer i de l'Aguilella. Just a la cruïlla d'aquesta darrera masada cal prende novament el camí de l'esquerra, el Camí de Tornabous a Claravalls, on s'agraiex la magnífica ombra que em regalen uns xops monumentals que emmarquen el camí.
Novament retrobo el Canal d'Urgell a tocar d'una vella “casilla” de control del canal (suposo), i ara sí cal creuar el canal pel pont i prendre el camí de l'esquerra que m'encamina al proper objectiu. Objectiu que donada l'orografia del terreny costa de veure. És el turonet que tinc a ma dreta, que més que un tossal sembla una petita inclinació del terreny. Creuo camp a travès i remunto la suau lloma per seguir la "suposada" carena del turó en direcció est. Aviat unes petites roques em marquen el cim del Tossal, en el seu punt més alt, on s'hi amaga la nova placa que la gent de l'Agrupació Excursionista de Catalunya han col·locat en substitució de la del Turó de l'Infern (que quan hi vaig ser no vaig localitzar). Repte assolit!. Ja puc esborrar Lo Tossal dels sostres comarcals pendents de ressituar.
Només em cal baixar del Tossal en direcció nord i retrobar el camí. Creuo camps sencers d'alfals que la sequera ha deixat arrassats i que no han pogut ni segar... mals temps per a la pagesia! El camí, per la dreta, em porta fins a la cruïlla on tinc el cotxe creuant els camps de rostolls del Puigconill, que fa els honors al topònim: està absolutament minat de caus de conill. En poca estona n'he vist més d'una dotzena!
De tornada cap a Claravalls encara tinc temps de fer una darrera ullada panoràmica del poble, enclavat al mig de la gran planura de l'Urgell.

Altres paisatges, diferents, que s'afegeixen a la diversitat i riquesa paisatgística de Catalunya.
Salut i muntanya!!