l'Olla de Canyas

Parquing Veïnat de Canyes

El veïnat de Canyes és un dels 7 veïnats del municipi de Sant Pere de Vilamajor, juntament amb Santa Susanna de Vilamajor, el Pla de Vilamajor, les Brugueres, els Bruguers, el Sot de l'Om i Boscassos i Vallserena. En aquest veïnat està dins del Parc Natural del Montseny i té una població dispersa en diverses masies aïllades: Can Parera de Canyes, Can Mungo, Can Gras d'Amunt, Can Gras d'Avall, Can Vidal del Puig, Can Pujades, Can Panxa, Can Patirem, el Cortès, Les Planes del Cortès, el Corral d'en Parera, Can Surell, Can Planell, Can Nadal... Al costat de la masia de Can Nadal hi ha capella preromànica de Sant Joan de Cavallar. El veïnat és travessat per la riera de Vilamajor

Intersección

Bassa d´en Perera

Coll de Tascó

Coll Tascó es un collado de montaña en Provincia de Barcelona. Coll Tascó está situada circa de Feixassa del Cortès y Serrat Llarga.

Coll de Palestrins

Coll de Palestrins és un coll de muntanya a Província de Barcelona. Coll de Palestrins està situada a circa de Carena de Palestrins i Cingle de l'Euga.

Turó del Samont (1.272 metres)

Turó del Samont Pàgina Discussió Mostra Modifica Mostra l'historial Més Infotaula de geografia físicaTuró del Samont Imatge Tipus Muntanya Modifica el valor a Wikidata Part de Llista dels 100 cims de la FEEC Modifica el valor a Wikidata Localització Entitat territorial administrativa Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata Wikimedia | © OpenStreetMap 41° 44′ 34″ N, 2° 21′ 56″ ECoord.: 41° 44′ 34″ N, 2° 21′ 56″ E (mapa) Dades i xifres Altitud 1.273 m Modifica el valor a Wikidata El turó del Samont o del Samon és una muntanya del massís del Montseny que té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt propers entre si. Al cim més alt (1.272m), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294109001). El cim més baix es coneix com a la Pleta del Samon. Està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. El nom prové del nom del mas proper, el Samon, documentat almenys des del segle xiv. És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del Devonià, juntament amb materials del Carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samon. Entre el turó del Samont i el turó de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor.

Turó de la Cova

Turó de la Cova es un pico en Provincia de Barcelona. Turó de la Cova está situada circa de Carena del Faig y Serra de la Baga Xica.

Alzina Rodona de can Planell

Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situada a uns 50 m a migdia de can Planell, a tocar del marge del camí. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. Observacions: La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa.

Escultura en record a Felipe Tena

Es tracta d'un monòlit de granit, sobre el que hi ha un escultura realitzada per l'escultor Josep Plandiura. Representa un bastó d'excursionista, de ferro forjat, aproximadament de 1,3 m d'alçada. És un homenatge dels Caminaires de Faldes a en Felipe Tena, un antic membre de l'entitat que va traspassar. Observacions: Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943): És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. La seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers. També són notables les obres de format més reduït per a col·leccions particulars. L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i amb els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack y Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística. La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional.

Can Planell

Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és asimètrica, de teula ceràmica aràbiga, recolzada sobre un ràfec d'una filada de teules. El carener és perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb dovelles de gres vermelloses. Les finestres són de disposició irregular, de pedra; en destaquen les dues finestres situades al primer pis, amb llinda plana amb permòdols, una d'elles amb lleixa sobresortint. La façana de llevant presenta un contrafort important, de factura contemporània. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, esquerdejades, amb pedres cantoneres. A pocs metres a ponent de la casa, es conserven les restes de les antigues corts. Darrere la masia, hi ha un pou i una bassa amb safareig, que s'omple d'un raig d'aigua que ve canalitzada des de la font de Borrell. Observacions: Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234022. El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.

Pont de la Riera del Cortes