L'Olla de Molinàs.

Avui, amb la treva que sembla que vol donar-nos la tramuntana hem decidit aprofitar-ho per visitar el veïnat de Molinàs, al terme de Colera, apropar-nos a les Barbes del Boc i les Orelles de la Mula, seguint el coll d'Artigues, carenar fins puig d'Esquers i baixar cap Sant Miquel de Colera, el castell de Molinàs i tornada al punt d'inici al veïnat de Molinàs.

Així, cap a les 10 i mitja del matí, prenem sortida des de l'aparcament que hi trobem a Molinàs,a tocar el pont sobre la riera del mateix nom.

Travessem direcció nord-est un parell de cases que s'estan arreglant i comencem a enfilar-nos primer suaument i més endavant més vigorosament per un camí que a mida que s'enfila , es va transformant amb un corriol ben senyalitzat amb marques grogues molt frequents i de bon veure.
Anem seguint el torrent de Mas Tarragona i arribem a Más Pellic, on uns joves estan treballant per restaurar el que queda d'aquesta casa.

Seguim amunt i quant falta poc per arribar a Más Tarragona, el corriol gira cap a l' esquerra per dur-nos cap a les Comes de l'Infern.

Anem seguint aquest corriol que puja i baixa seguint la faldilla de les Barbes del Boc, travessant uns cumals amb quatre rieres més, abans d'arribar al coll d'Artigas, on se suavitza el camí que es fa molt més transitable i ràpid.
Durant aquesta part del trajecte, la més lenta i curosa del recorregut, ens trobem amb varies zones que s'hi han penjat cadenes per ajudar- se en cas de necessitat, no ha sigut aixi, però està bé de que hi siguin.

Arribats com deia al coll d'Artigues, tot és suavitza i anem avançant pràcticament per la carena, amb lo que es propícia una visibilitat a 360 graus, espectacular!.

Així anem resseguint la Bagà de la Balmeta, direcció sud fins els peus de Puig d'Esquers, que avui que se'ns fa tart no acabarem de pujar.
En el seu lloc, ens desviem cap a l'ermita de Sant Miquel, per un corriol ombradis de bon fer.
Sant Miquel de Colera, a més de ser una ermita, es un refugi lliure obert, que per cert fa molt de goig.
Seguim cap a la font del mateix nom, que per cert te un bon doll d'aigua ferruginosa que me va encantar...
El gust no enganya.. ferro pur..

Seguim baixant cap el castell de Molinàs, o lo que queda i per un corriol al costat de ponent acabem de baixar fins Molinàs.
Una ruta sorprenent i molt agraïda acompanyada d'un dia lluminós i fresc .

No podem demanar més.

Salut i bones sortides!

Castell de Molinàs


Construcció XII-XIII
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa Colera (Alt Empordà)
Localització Paratge de la Vall de Molinàs. Colera (Alt Empordà)
Wikimedia | © OpenStreetMap
42° 24′ 10″ N, 3° 06′ 19″ ECoord.: 42° 24′ 10″ N, 3° 06′ 19″ E (mapa)
BCIL
Data 1997
Identificador IPAC: 15154
La Torre Castell de Molinàs, o Molinars, és una obra romànica del municipi de Colera (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local i un jaciment arqueològic de l'antic castell.


Contingut
1 Descripció
2 Història


Descripció
Situat a ponent del nucli urbà de la població de Colera, a uns quatre quilòmetres de distància del nucli i a la vall de Molinàs. S'hi accedeix per la mateixa pista forestal que puja a l'església de Sant Miquel de Colera.

Es tracta de les restes enrunades de la torre castell de Molinàs. Actualment s'observa un recinte de planta rectangular, del que es conserven dos cossos d'edificació. Els murs perimetrals de la fortificació s'han conservat de manera irregular. El més destacable és el mur de tramuntana, d'uns deu metres d'alçada. Presenta tres filades d'espitlleres disposades a diferent i un matacà força ben conservat, a la part superior del parament. Al seu costat hi ha una finestra d'arc de mig punt, actualment tapiada. La façana oriental és la més destruïda del conjunt, probablement pel fet d'haver-hi estat adossat un mas d'època posterior, avui completament enrunat. En canvi, la façana de ponent, que no supera els cinc metres d'alçada, ha conservat quatre espitlleres al nivell inferior, de la mateixa manera que el mur de migdia, que dóna accés a l'interior del recinte, i presenta un total de vuit espitlleres. Aquest espai interior està compartimentat per un mur que segueix una orientació nord - sud que presenta una obertura tapiada de mig punt, amb les lloses de pissarra disposades a sardinell, al nivell inferior i una porta rectangular bastida en pedra (i reformada amb maons), al pis. La part de ponent presenta un espai rectangular que probablement no tenia sostre, o bé estava cobert amb trespols de fusta. Mitjançant un arc de mig punt obert al mur de tramuntana d'aquest espai s'accedia a la zona coberta. A la banda de llevant s'observen restes de les cobertes originals, sostingudes per arcs diafragma de mig punt.

La roca natural de la zona fou retallada per assentar-hi els murs, fets de lloses de pissarra estretes i llargues, lligades amb fang formant un aparell irregular. Només els brancals de la porta de migdia estan reforçats amb morter.

Història
No hi ha notícies històriques referents a l'edifici en concret. Malgrat tot s'han recollit certes hipòtesis del seu origen. Una primera és la relació entre aquesta fortalesa i la "guàrdia de moros" documentada al segle X o a la turre citada al segle XI, amb referència al lloc o la vall de Colera. Les actes de consagració de la basílica monàstica de Sant Quirc de Colera del 935 i 1123 esmenten una torre de moros. En un document datat al darrer quart del segle XI s'indica que Dalmau Berenguer tenia, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, a la vila de Colera "ipsa sua domenedura propia" amb masos, terres, vinyes i pertinences, com també els ports i la "turre" allí fundada. Un text de l'any 1223, un conveni signat per l'abat de Sant Quirc referent a la vall de Colera, parla de fortaleses i torres d'aquest lloc, en plural.

Les característiques de l'edifici, torre castell, per les arcades diafragma, per les sales interiors i l'aspecte d'altres elements, com les sageteres altes i el matacà, porten una datació probablement baix-medieval, potser del segle XII o ja del XIII. Es tracta d'una construcció de caràcter popular i rústec que aprofita restes d'una gran torre o guàrdia molt anterior.