L'ORATORI, PENYA AGUDA I SANTA FE (3 X 100 CIMS FEEC) DES DE FENOLLET-MONTANISSELL-COVES D'ORMINI-PUIG D'ESPIES

Destacada ruta on sortint a tocar del poblet de Fenollet, pertanyent a Coll de Nargó, a l'Alt Urgell, recorrerem bonics espais de la Serra de Sant Joan i la Muntanya de Santa Fe, amb espectaculars vistes des dels magnífics penya-segats i pales de la zona , pujant als cims de l'Oratori, la Penya Aguda, Santa Fe i el Puig d'Espies, els tres primers inclosos al catàleg del repte dels 100 cims de la FEEC. La ruta combina tot tipus de terrenys, des de pistes, a corriols de diferents dificultats i algun tram de camp a a través seguint rastres de corriol, però com a punt fort, sens dubte, té la visita a les Coves d'Ormini, que mereixen dedicar-hi temps i una detinguda visita com va ser el nostre cas. Així que, a no oblidar-se les frontals i les llanternes si s'escau.
Comencem la ruta a la pronunciada corba que dona entrada al poblet de Fenollet, on hi ha espai per un parell de vehicles i on trobem un panell informatiu de la travessa de Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, a més a més de un indicador cap a Santa Fe. Serà per aquest corriol senyalitzat amb marques de pintura gros i blau per on tornarem. Per començar, però, baixem un curt tram de carretera per pujar cap al poble de Fenollet, que creuem pel centre, passant per la capelleta de Sant Miquel, i on veiem, que si és vol, hi ha suficient espai per poder deixar també el vehicle. Deixem el poble i seguim la carretera a l'esquerra fins que trobem una senyal indicadora que ens treu de la mateixa a la dreta i que ens fica a un bonic corriol que recorre les Costes de la Guineu per més endavant tornar a creuar la carretera i acabant deixant-nos al poble de Montanissell, també pertanyent al terme municipal de Coll de Nargó. Creuem el poble anant al seu extrem fins arribar a la font abeurador on tornem enrera per l'altra carrer del poble per començar a pujar per pista i després per corriol passant pel dipòsit del poble i seguint el recorregut de la mànega que com veurem baixa d'altra dipòsit bastant més amunt, comunicant també amb la Font Freda, que també passarem. Seguint el corriol i la mànega, sortirem altra cop a la pista i anirem pujant per deixar-la a un revolt a la dreta, per agafar un corriol senyalitzat que ens deixa com deien, al dipòsit, esmentat. Aqui, començarem un llarg anada- tornada per pujar al cim de l'Oratori i visitar les Coves d'Ormini. Seguim per la pista i al cap d'escasos 300 metres veurem un indicador i un corriol on, anant a l'esquerra, molt a prop de la pista, trobarem la Font Freda, que abasteix a la població de Montanissell i omple el dipòsit que hem passat anteriorment així com la bassa que trobem just a l'altra costat de la pista, a la dreta. Seguin la pista en un fals pla en pujada acabarem passant la cruïlla que a la dreta ens porta a les Coves d'Ormini, que visitarem a la baixada del cim de l'Oratori. Continuem per la pista, que fa primer un revolt a l'esquerra, i després, a la dreta. És en aquest punt on abandonem la pista per agafar en un corriol visible a la corba que comença a pujar i endinsar-se al bosc. La pujada cap a la cinglera on es troba el cim de l'Oratori és fa més aviat de manera intuïtiva guanyant alçada entre els pins i la molsa de l'Obaga de la Coma de Mur. Trobarem algun rastre de corriol i alguna fita que ens pot servir d'orientació, però tot i l'inclinació, es pot pujar en perpendicular sense gaires problemes fins assolir la cinglera de la Serra de San Joan. A l'esquerra trobem el punt que el mapa del ICGC senyala com a cim de l'Oratori, mentre que uns metres a la dreta i una parell i metre de mig més alt, trobem el punt considerat com a cim per la FEEC, al cap i a la fi, aquest magnífic mirador forma part del repte dels 100 cims de la FEEC i s'ha de tenir en compte. Les vistes són espectaculars cap a la dreta cap als Pallars i la propera Serra de Carreu amb el Cap de Carreu en primer terme. Més lluny, podem veure els Montsecs d'Ares i de Rúbies, i cap a l'esquerra la Serra del Cadí, el Pedraforca i destacant en primer terme el Pic de Turp. El més espectacular, però, és la panoràmica que ens queda per sota de la cinglera, podent identificar el poble de Bòixols ja al municipi d'Abella de la Conca. Quan vam passar, vam tenir la sort de poder veure voltors, que estaven just a la zona de l'Oratori i que òbviament van volar quan vam arribar. Baixem del cim intentant seguir el camí de pujada per acabar sortint altra cop a la pista i continuar fins la bifurcació que ens porta a l'entrada de les Coves d'Ormini. Considerem que una visita detinguda a les coves és obligada, ja que són realment espectaculars. L'entrada, obrada, presenta una porta de ferro que es pot obrir i dona accés a la magnífica cavitat. Com deien, cal una bona llanterna per entrar-hi o una frontal. Tot i que un itinerari complert pot ser més gran, topogràficament la cavitat mesura 160m de recorregut i 27m de desnivell i la visita és possible gràcies al conjunt de trams d'escales metàl.liques i cordes que permeten anar baixant els diferents nivells. Un cop a dintre, podem veure tot tipus d'espeleotemes, destacant magnífiques columnes de tonalitats taronja i negre així com estalactites i estalagmites de tots tipus. També trobarem gran quantitat de pintades i graffitis, algun d'ells segons les dates força antics. Després de la detinguda visita a les coves seguim la ruta agafant un corriol que surt a la dreta de la caseta obrada i que hem d'anar seguint en baixada amb algun tram una mica tapat fins acabar sortint a la pista que ens ha de tornar altra cop al dipòsit on hem fet l'anada-tornada a l'Oratori i les coves. Continuem per la pista que deixa el dipòsit a l'esquerra fins que a una corba agafem a una drecera que evita la corba i que deixa el mas del Pitarell a la nostra dreta. Las pista entra a una bucòlica zona de camp obert amb la Serra del Mansull a la nostra esquerra. A la cruïlla, deixem la pista que a la dreta va a Santa Fe continuant rectes per una pista secundària que acaba travessant un torrent al nostre pas sec. L'objectiu és ara pujar fins a la carena, anant seguint de manera intuïtiva alguna resta de corriol que anem trobant. Assolim l'espectacular carena on al nostre davant se'ns obre amb tot el seu esplendor la Vall de Cabó, amb el poble al fons i podent admirar les vertiginoses i zigzaguejants pistes i camins que remunten des de la vall cap a la Serra de Prada. Seguim ara el corriol que puja a prop de la cinglera i sempre a prop de la mateixa, acabem assolint la Penya Aguda (1523 m), espectacular cim per la seva panoràmica inclós al catàleg del repte dels 100 cims de la FEEC. Al igual que ens ha passat quan hem fet l'Oratori, malauradament per ells, tornem a pertorbar la pau dels voltors que descansaven al cim a la nostra arribada. Continuem una mica més endavant del cim perdent alçada per admirar encara més la panoràmica que des del lloc s'ens ofereix, amb el poble d'Organyà i l'ermita de Santa Fe que visitarem després, al nostre davant, així com el Cadí i el Congost de Tresponts i destacats cims en segon terme com la Tossa Plana de Lles. Descendim del cim seguint com a guia la cinta de pastor elèctric que anirem seguint i que ens porta al Pas de les Ósses. Anem a la dreta i entrem a un tram emboscat on és difícil trobar corriol, però que es fa bé de manera intuïtiva fins trobar una resta de corriol ben clara que acaba desembocant a la pista de Santa Fe que prendrem a l'esquerra. Al primer revolt troben una part oberta on podem fer un interessant anada-tornada per pujar al panoràmic Puig d'Espies, al que arribem fàcilment seguint el corriol que segueix el filferro pel ramat i que ens deixa a la carena. Anem després a la dreta cap al ben visible vèrtex geodèsic que corona el cim de 1502 m i que ens ofereix precioses vistes de les Costes de la Guineu, camí que hem recorregut fa unes hores per anar des de Fenollet a Montanissell, pobles que també podem veure. Desfem el camí fins arribar altra cop a la pista de Santa Fe. Ens esperem ara uns 6 km de pista amb progressiu descens que ens han de dur al Collet de Prats on farem l'ascens per corriol cap a la ermita de Santa Fe. Durant aquesta llarga tram, deixarem a la dreta el cim del Mont Roi, fent una aproximació a l'esquerra per tornar a apropar-nos a la cinglera. Un kilòmetre abans del Collet de Prats, a un revolt de la pista, veurem el corriol de marques grogues i blaves que haurem d'agafar després per tornar a Fenollet, així que, podem considerar que en aquest punt de la pista, fem un llarg anada-tornada per anar a la Muntanya de Santa Fe. Arribem a l'indicat Collet de Prats on comença el corriol que supertant un senzill grau ens porta a l'ermita de Santa Fe (1193 m), inclosa també al catàleg del repte dels 100 cims de la FEEC i que s'enlaira majestuosa sobre el poble d'Organyà al capdamunt de la Muntanya de Santa Fe. De nau rectangular i coberta de volta de canó, presenta un edifici adosat i un magnífic mirador on dos panells ens permeten identificar els principals accidents geogràfics, cims etctètera de la zona. El dilluns de segona pasqua es celebra un multitudinari aplec donada la devoció que aquesta santa i l'ermita tenen entre les poblacions d'Organyà i Cabó principalment. La tradició diu que cada cop que s'assoleix l'ermita de Santa Fe s'ha de tocar la seva campana, cosa que evidentment nosaltres també farem. Des del mirador podem veure a un nivell inferior la Creu de Santa Fe, que també baixarem a visitar seguint un marcat corriol que surt del corriol principal que puja a l'ermita. Fem també una aproximació a la part més occidental del crestall de la muntanya per començar després la baixada pel mateix camí cap al Collet de Prats i la pista de Santa Fe que ara farem en sentit invers fent una drecera seguint un corriol que baixa a la primera gran corba, fins arribar a l'abans esmentat corriol que ara l'esquerra surt amb les senyals groc i blaves que de fet ja trobem tot just baixats al Collet de Prats. Estem al corriol que forma part de la travessa del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra i que supera el Grau del Famgueret poc abans d'arribar al lloc on tenim el cotxe, que s'ha d'advertir que sense ser un camí difícil especialment, si que és bastant tècnic i és un continu puja baixa que donat els kilòmetres de ruta que es porten i en funció de l'estat físic de cadascun, s'ha de parar especial atenció i prendre-s'ho amb calma. Són una mica més de 2 km de corriol magníficament senyalitzats que s'acaben apropant a la paret i resseguint-la ens acaben deixant al punt de començament de la ruta. S'ha d'agrair la magnífica tasca de manteniment del corriol, que al nostre pas estava perfectament desbrossat i com ja hem comentat, senyalitzat.

IBP INDEX 137 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).