Los Picons 100 cims

Més informació a https://els100cims.blogspot.com/2015/04/los-picons.html

Comencem a caminar prenent el sender, senyalitzat amb un pal indicador, que neix pel darrere de l'oratori que es troba a prop de la base del cingle i inicia una suau pujada en sentit NE. Aquest sender és molt clar i fressat i de tant en tant està senyalitzat amb una gran fletxa de pintura de color morat o semblant. Sense haver trobat cap trencall ni desviament arribem a una pista més o menys transversal i hi trobem un pal indicador. Podem anar a fer el cim de Montessor. Segons el pal és a 800 metres. Jo ho vaig intentar, però no ho vaig aconseguir. El camí per anar-hi és molt perdedor, tot i estar de tant en tant fitat. Vaig poder anar fins al final dibuixat als mapes però d'allà no vaig ser capaç de continuar. No vaig veure com superar l'espessa vegetació arbustiva i vaig recular. Millor sort per a qui ho intenti. Altres hi han pujat. De nou al pal indicador si s'hi ha pujat, o des d'ell en cas contrari, cal anar a l'esquerra en sentit NO per dirigir-nos a la cabana del Guitllo —Guillo a la llinda de la cabana— ja per pista mig desdibuixada al començament. Al cap de poc arribem a la cabana i enllacem amb la pista que prové d’Alberola i Tartareu. Hem de continuar en sentit O, ja amb bones vistes del nostre objectiu, però no ens hem de despistar ja que no hem de seguir per la pista. Per la nostra dreta hem de localitzar el naixement d'una vella pista, amb el ferm herbat i un cartell turístic explicatiu de la història dels Picons. Cal deixar la pista i seguir per aquesta altra pista, amb els marges plens de vegetació. Mor en un camp de cultiu. A tots els mapes consultats aquesta pista arriba fins als peus del cim, però actualment, si mai ha existit, està llaurada així que, com millor ens sembli, hem de creuar en sentit N el camp de cultiu i anar a trobar una altra pista que neix a l'altra banda. Més endavant ens trobem en la mateixa situació. La pista torna a desaparèixer, així que fem el mateix. Continuem en sentit N per buscar el final del camp. Allà trobem un pal indicador i de nou la pista. Seguim en direcció als Picons. Hem de superar, per la pista, les restes de Montessor i buscar, a la nostra dreta, el rastre d'un sender, senyalitzat amb un parell de petites fites. Hem de seguir aquest rastre, entre petites alzines, sense senyalització, que ens porta, ja fora de vegetació, a l'escletxa. És molt estreta i sembla impossible de superar. Actualment hi ha una corda que ajuda a fer-ho. Entrar-hi de cara i estirat penso que no es pot. Jo vaig fer-ho de costat, traient pit i ficant panxa, i mig arrossegant-me. Tot i així i gràcies a la corda, vaig sortir del pas com si fos el tap d'una ampolla. Molt maco el cim. Gràcies al dia que vaig agafar, les vistes van ser molt bones. Fotos de rigor, un mos contemplant el paisatge i començar el retorn. L'escletxa sembla que es passa millor de baixada. De nou a les restes de Montessor es pot desfer camí fins a la pista, però proposo fer drecera i baixar camp a través a buscar un sender recentment netejat per fer una cursa de BTT, crec. Aquest sender, de fàcil localització, ja que el tram sense camí és curt i suficientment net, ens deixa finalment a la pista que ve de la cabana del Guitllo. Ens hi incorporem i la seguim en sentit SE. Deixem a la dreta l'accés a la casa i mirador del mas del Gorreta i passem al costat de la font de l'Horta, amb aigua sense tractament sanitari. Hi ha també una alzina centenària sense catalogació, penso. Seguim per la pista i sense adonar-nos-en arribem a les envistes de Sant Salvador. Deixem abans a la dreta una altra pista que ens portaria a la presa de Santa Anna i ja som de nou al punt final de la caminada.