L'Urgell: Tossal Gros de Vallbona (804m), des de Senan

I després de dinar, ens diem: anem a fer un altre sostre? Era una possibilitat, ja que el Tossal Gros de Vallbona estava aprop i és curtet, però... amb aquestes bambes? (He dit jo). Sí home sí, intentem, i si no, pues tornem a casa. Però et ve de gust? A mí sí. I a tu? Per mi guay, claro. Res, a la fenya!!
La ruta iniciava al poble de Senan, a uns 30 minuts de Vilanova de Prades. Doncs cap allà.
Un cop arribats, ens trobem un poblet petit però amb atractiu, i amb un ampli aparcament per deixar-hi la furgo. Ens preparem, i cap amunt.
La ruta és quasi tota per pista menys 2 punts que són sender que no tenen cap dificultat, inclús amb dificultat moderada en la baixada si vas amb calçat inadequat.
Per tant, és ruta per anar seguint el track, atents als desviaments, i anar pujant. L'ultim tram, deixem la pista, girem a l'esquerra, i és el més costa amunt de tot el camí. Es passa per un pessebre de forja, i en res, arribem a al Tossal. Ens dona la benvinguda un vèrtex geodèsic, varis pessebres (curiós curiós), uns molins de vent al tope pel vent d'aquest dia; i l'altra placa d'avui! El Tossal Gros de Vallbona amb 804 metres. L'altre amb l'Alberto! Contents, una estona de pau, i baixem.
Desfem el camí; batejo la 2a baixada com "Baixada Alberto" per recordar "l'aprenentatge" del dia; i amb uns 40 minuts, ja estem a lloc.
Per acomiadar el dia fem un passeig pel poble que ens ha encuriosit. De veritat que Senan és molt bunic, cuidat i molt de pedra; amb uns 70 o 80 habitants al cens i uns 30 vivint-hi (això ens diu un senyor que passava per allí); una plaça al mig del poble per asseure i estar bé; i arribem a vistes del campanar de l'esglèsia. Allí, l'última foto del dia. Qué guays els nostres somriures! I és que sí, i crec que ho creiem els dos: la Vida és això.
Mentres caminem, no pensem;
mentres Estem Aquí, no estem Allà;
mentres deixem que la Vida es vagi fent, tot és molt fàcil.
gRàcies Alberto per aquest Dia!