Maçanet de la Selva - Turó de Puig Marí - Castell de Torcafelló - Estany de Sils

Església de Sant Llorenç

Església parroquial d'estil romànic construïda el 1050 i dedicada a Sant Llorenç, patró de la vila. Dins l'església es pot venerar la Mare de Déu de Cabrera (una imitació en alabastre de l'original del s. XIV); la Verge dels Dolors (que és passejada durant la processó de Divendres Sant); la figura de Sant Sebastià (la més antiga de la vila) i el mural del Martiri de Sant Llorenç, entre altres. A la sortida es pot contemplar la làpida sepulcral de Simó de Trilla (1334) amb l'escut del llinatge.

Intersecció

Camí al Castell de Torcafelló i Camí al Turó de Puig Marí

Pont sobre AP7

Can Seguers

Can Xarabau

Puig Marí (Torre Telegràfica)

Per afavorir la comunicació, l'Estat va iniciar l'any 1844 la construcció de dues xarxes de línies de telegrafia òptica, una de militar i l'altra, civil, però aquest sistema de comunicació va tenir una vida curta ja que aviat va ser substituït per la telegrafia elèctrica. Les torres de la línia civil, que resseguien bona part de la costa catalana i que van ser ubicades per Ildefons Cerdà, s'estenien des de Sant Carles de la Ràpita fins a la Jonquera. La Torre de Puigmarí, a 236 metres d'altitud, tenia assignat el número 212 de la línia. La torre anterior, situada a 11,6 km, és la de Montagut (a Santa Susanna) i la posterior la de Puigsardina (a Riudarenes) a 6 km. El Taller d'Història en va començar la reconstrucció total l'any 2011.

Ca l'Artigues

Can Gregori

Masia inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament se’n deia Can Grau de Puigmarí.

Pas sota AP-7

Can Calabrès

Intersecció

Camí Pou de glaç i camí Castell Torcafelló i Maçanet

Can Martí de la Pineda

Turó de Sant Jordi - Castell de Torcafelló

La construcció d'aquest castell es data pels voltants de l'any 1080, però la primera notícia fidedigna és de l'any 1106 en què Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera. Des de l'any 1231, al castell residien permanentment castlans o batlles. El 1450 s'autoritzà la construcció d'una capella dedicada a Sant Jordi. El 1988, el Taller d'Història de Maçanet emprengué les obres de restauració que van suposar la recuperació de tot el conjunt: la capella, les muralles, el pont d'accés principal i els fossars.

Intersecció

Carretera C-35

Can Figueres

Torre Marata (s XIII)

És una casa palau en molt bon estat de conservació. Es tracta d'una fortificació dels segles XIII – XV, de planta quadrada envoltada per muralla, amb una torre de defensa rodona de cinc plantes amb espitlleres i petites obertures rectangulars. En aquesta fortificació es troba una capella dedicada a Santa Anna. No es pot visitar.

Can Romeguera

Pont del Dimoni

El pont fou construït al segle XVIII per travessar la sèquia que es va fer per dessecar l'estany, i sempre ha estat molt transitat ja que era pas obligat per anar al Molí de la Rupit i també per comunicar Maçanet amb l'Esparra i Riudarenes. A uns cent metres sèquia avall encara hi ha restes dels pilars de l'antic pont, el primitiu, ara cobert per plantes i bardisses. Segons referències històriques, és possible que hi passés la Via Romana que, procedent de Tarragona, venia d'Hostalric i vorejava l'estany en direcció a la Gàl·lia i a Roma.

Séquia de Sils

Sèquia que es va fer per dessecar l’Estany de Sils

Mirador cap a l'estany

Mirador de fusta sobre l'estany

Estany de Sils

Fins a mitjans del segle XIX els terrenys inclosos en aquest espai corresponien a un estany que fou dessecat per tal d'obtenir noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. L'Estany de Sils és un espai natural protegit inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya.

Pasarel·les fusta

Passarel·les de fusta sobre l'estany

Santa Maria de Sils

Documentada des de l'any 1185 com a possessió del monestir de Breda. L'edifici actual, que substitueix un d'anterior gòtic, del qual se'n conserva una capella lateral, és del 1759. El campanar, també del segle XVIII, va ser coronat el 1907.

Riera de Pins