Maçanet de Cabrenys i el seu entorn (5)

Avui en Jaume Peitivi ens ha preparat un nou recorregut per indrets de Maçanet de Cabrenys i que ens ha portat, d'entre altres, al Mas d'Amont, on va viure alguns anys de la seva infantesa.
Ens hem trobat al lloc de costum a Hostalets de Llers i per la carretera N-II hem arribat al trencall de Darnius. D'aquí per les carreteres consecutives GI-502 i GI-503 hem arribat a Maçanet de Cabrenys. Aquest cap de setmana la població cel.lebra la seva Festa Major de Sant Martí.
El sol i la bona temperatura ens han acompanyat tota l'estona, cosa que ha ajudat a disfrutar encara més de la ruta.
Hem caminat entre suros, alzines, pins roigs, llipoters, freixes, brucs, ginestes no de llei, estepes blanques i negres, argelacs, gallerans, llentiscle, romaní ... etc, per camins molt fresats i per pistes de desembocar de molt bon transitar.
La ruta ha arrencat de la piscina municipal en direcció cap a ponent per anar a trobar el mas de Can Muntada i d'aquí cap a les Casotes, travessem els prats que hi ha a continuació i començem la pujada per una antiga pista de desemboscar i que ens ha d'anar oferint unes vistes magnífiques sobre la plana altempordanesa, la badia de Roses (encara lliure de molins), les alberes, el pantà de Darnius-Boadella i cap a la serra de la Gavarra.
Un cop arribats al collet de la barraca del pastor cal agafar el camí a l'esquerra i * estar atents al trak * , doncs més endavant hem hagut de recular perque ens hem trobat el camí massa embardissat. Pel camí anirem trobant, també, algunes tanques de filats pel vestiá que cal tornar a deixar tal com estaven per evitar fugues dels animals.
Seguin novament una antiga pista, arribem al Mas d'Amont encara habitat i en bon estat de conservació. En Jaume aprofita per explicar-nos una entremaliadura que, de petits, havien fet amb el seu germà, relacionada amb una bassa que s'havia gelat amb la fred del febrer de 1956 (l'any de la fred).
D'aquí hem anat fent camí fins el Seris, mas on no fa tant temps hi vivien 15 persones entre masovers, mossos i treballadors. Avui esta completament abandonat.
A pocs metres trobem un bon lloc per esmorzar, just al costat d'una de les captacions d'aigua del poble de Maçanet.
Finalitzat l'àpat, el xuca-mulla i el cafè amb gotes, iniciem de nou la ruta i canviem el sentit de la marxa quasi 180° per arribar-nos fins al salt de la riera de Frausa, lloc espectacular i que ens porta a fer moltes fotos de record d'un lloc tan bonic.
El camí continua, ara, fins el mas el Diví, que esta en un estat de ruïna molt avançat. És una llàstima!
Seguim ara camí per arribar a una nova captació d'aigua del poble de Maçanet i de nou cal estar *a l'aguait del track*, ja que hi ha un petit tram del camí molt perdedor i que cal salvar amb una bona experiència en fer camins a la muntanya.
Vist aquest preciós lloc passem pel lloc anomenat Futbolgolf Catalunya per arribar fins al Pont de Can Saguer i el mas del mateix nom.
Més endavant creuem un paratge preciós anomenat Les Hortes, on antigament la gent del poble conreava el seus productes d'horta. Aquí cal parar atenció a l'arquitectura rural dels canals per regar els horts.
Al cap de poca estona pasem pel Molí d'en París, on encara es pot veure el cacalà del molí. Just al costat travessem el Pont de Can Poquet i el mas del mateix nom. Passem per can Buixó i en poquetes passes ja hem arribat de nou a lloc on haviem deixat els cotxes.

És hora, ara, de celebrar, al voltant d'una taula que hi ha al lloc (sembla posada expressament), l'aniversari d'en Toni Caulas amb un magnífic vermut. Felicitats Toni! i mercès.

Hem fet aquesta ruta la Montse, en Toni, en Jaume, en Quim, en Xicu, en Duch i jo mateix, tots de la Colla dels Dissabtes.