Madremanya-Millàs- Can Mateu-Can Moratell- Mas Vidal-camí de la Font Picant
near Vilers, Catalunya (España)
Viewed 1815 times, downloaded 114 times
Trail photos
Itinerary description
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Plàcida sortida pels voltants de Madremanya, caminant a recers de la freda tramuntana que ha estat bufant aquest últims dies per l’Empordà.
Sortim del CIR (restaurant, botiga i centre polivalent), situat al costat del pavelló d’esports de Madremanya i ens encaminem, passant per l’església de Sant Esteve i pels carrerons i portals gòtics que fan de Madremanya un lloc de referencia pels amants de l’historia i dels pobles medievals, fins la entrada a la vila on uns pals informatius de “ruta saludable” ens indiquen el camí a seguir fins Millàs, passant per la plana d’en Marçal i que tot xino-xano, arribem a Millàs amb els seu castell e Iglesia de Sant Iscle i Santa Victòria.
El castell era la residència dels senyors de Millàs, que es tenen documentats des del segle XIII, en què el bisbe vengué a Guillem de Millàs la batllia i els telmes del lloc. Fou objecte d’importants reformes entre els segles XVI i XVIII, moment en què els senyors de Millàs foren nomenats marquesos de Vilana i en què el castell prengué, a grans trets, la fesomia actual. A la segona meitat del segle XX, Carles de Gomar, senyor de Millàs i marquès de Vilana, restaurà i rehabilità el castell, sota el projecte de l’arquitecte Camil Pallàs. Està format per dos cossos perpendiculars de tres plantes que, conjuntament amb una gran torre quadrangular d’orígens medievals que s’alça a la part posterior de l’edifici, tanquen per tres bandes un pati, que acabà d’esdevenir totalment interior arran de les reformes del segle XX. Un portal adovellat i diverses finestres gòtiques i renaixentistes s’obren als diversos murs de façana del castell, que també ostenta l’escut heràldic dels Millàs. Es tracta d’una residència privada i, per tant, no és visitable...respecte a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria és un edifici romànic del segle XI, que fou l’antiga capella del veí castell de Millàs. D’una nau, és capçada a llevant per un absis semicircular que presenta decoració d’arquets llombards i lesenes a l’exterior. El campanar, adossat a migdia, és de torre de planta quadrada, d’un ull d’arc de mig punt a cada cara i coronament piramidal, revestit amb majòlica durant la darrera restauració, al segle XX. L’entrada es fa pel sud, i està precedida per una porxada amb un gran arc carpanell adovellat.
Visitat l’indret, prenem la carretera d’accés al veïnat fins enllaçar amb la carretera GIV-6702 que neix a Corçà i mort a Bordils passant per Madremanya. Travessem aquesta carretera i continuem per un camí que passa a ran d’una masia i que desemboca a la pista que ens portaria fins a Monells si giréssim a l’esquerra. Nosaltres seguim per la dreta i en poca estona arribem fins al Mas Torrent que és un veïnat situat al sud de Millàs...un seguit de masies pertanyents a aquest llogarret de Millàs, el camí en aquest tram és asfaltat (A la cruïlla hem de anar amb compta de agafar el camí correcte), girem a l’esquerra i a 40 metres deixem la pista per prendre un corriol a la dreta amb un tram amb forta baixada (s’ha d’anar amb compte).
Passem rere les granges del Mas Torrent i en poca estona arribem a Can Mateu. Un cop al mas, passem pel davant i agafem un altre corriol, força pedregós que ens deixa al camí d’accés a can Moratell des de Madremanya. Just travessem aquest camí i entrem en un altre llarg corriol que acaba a la pista entre el mas Vidal i la Font Picant de Madremanya i Can Moratell per la part de baix.
Aquí girem a la dreta, seguint el curs del riu Rissec, passem pel Mas Vidal i prenem la pista principal, ara força “dreteruda” al principi, anant-sen suavitzant fins arribar a Madremanya, tancant així el cercle.
Només ens resta arribar fins el aparcament (al costat del CIR) i celebrar aquesta sortida amb un bon esmorzar, en aquest local, després del qual, donem per finalitzada aquesta.
Salut i bones caminades!!
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Plàcida sortida pels voltants de Madremanya, caminant a recers de la freda tramuntana que ha estat bufant aquest últims dies per l’Empordà.
Sortim del CIR (restaurant, botiga i centre polivalent), situat al costat del pavelló d’esports de Madremanya i ens encaminem, passant per l’església de Sant Esteve i pels carrerons i portals gòtics que fan de Madremanya un lloc de referencia pels amants de l’historia i dels pobles medievals, fins la entrada a la vila on uns pals informatius de “ruta saludable” ens indiquen el camí a seguir fins Millàs, passant per la plana d’en Marçal i que tot xino-xano, arribem a Millàs amb els seu castell e Iglesia de Sant Iscle i Santa Victòria.
El castell era la residència dels senyors de Millàs, que es tenen documentats des del segle XIII, en què el bisbe vengué a Guillem de Millàs la batllia i els telmes del lloc. Fou objecte d’importants reformes entre els segles XVI i XVIII, moment en què els senyors de Millàs foren nomenats marquesos de Vilana i en què el castell prengué, a grans trets, la fesomia actual. A la segona meitat del segle XX, Carles de Gomar, senyor de Millàs i marquès de Vilana, restaurà i rehabilità el castell, sota el projecte de l’arquitecte Camil Pallàs. Està format per dos cossos perpendiculars de tres plantes que, conjuntament amb una gran torre quadrangular d’orígens medievals que s’alça a la part posterior de l’edifici, tanquen per tres bandes un pati, que acabà d’esdevenir totalment interior arran de les reformes del segle XX. Un portal adovellat i diverses finestres gòtiques i renaixentistes s’obren als diversos murs de façana del castell, que també ostenta l’escut heràldic dels Millàs. Es tracta d’una residència privada i, per tant, no és visitable...respecte a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria és un edifici romànic del segle XI, que fou l’antiga capella del veí castell de Millàs. D’una nau, és capçada a llevant per un absis semicircular que presenta decoració d’arquets llombards i lesenes a l’exterior. El campanar, adossat a migdia, és de torre de planta quadrada, d’un ull d’arc de mig punt a cada cara i coronament piramidal, revestit amb majòlica durant la darrera restauració, al segle XX. L’entrada es fa pel sud, i està precedida per una porxada amb un gran arc carpanell adovellat.
Visitat l’indret, prenem la carretera d’accés al veïnat fins enllaçar amb la carretera GIV-6702 que neix a Corçà i mort a Bordils passant per Madremanya. Travessem aquesta carretera i continuem per un camí que passa a ran d’una masia i que desemboca a la pista que ens portaria fins a Monells si giréssim a l’esquerra. Nosaltres seguim per la dreta i en poca estona arribem fins al Mas Torrent que és un veïnat situat al sud de Millàs...un seguit de masies pertanyents a aquest llogarret de Millàs, el camí en aquest tram és asfaltat (A la cruïlla hem de anar amb compta de agafar el camí correcte), girem a l’esquerra i a 40 metres deixem la pista per prendre un corriol a la dreta amb un tram amb forta baixada (s’ha d’anar amb compte).
Passem rere les granges del Mas Torrent i en poca estona arribem a Can Mateu. Un cop al mas, passem pel davant i agafem un altre corriol, força pedregós que ens deixa al camí d’accés a can Moratell des de Madremanya. Just travessem aquest camí i entrem en un altre llarg corriol que acaba a la pista entre el mas Vidal i la Font Picant de Madremanya i Can Moratell per la part de baix.
Aquí girem a la dreta, seguint el curs del riu Rissec, passem pel Mas Vidal i prenem la pista principal, ara força “dreteruda” al principi, anant-sen suavitzant fins arribar a Madremanya, tancant així el cercle.
Només ens resta arribar fins el aparcament (al costat del CIR) i celebrar aquesta sortida amb un bon esmorzar, en aquest local, després del qual, donem per finalitzada aquesta.
Salut i bones caminades!!
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Un dels pobles mes bonics que conec
La veritat, amic Pep, ens que ens hem de sentir ufanosos de aquest pobles tant bells que tenim al nostre voltant. De tan en tan va bé anar a trepitjar els seus carrerons plens d’història.
Una abraçada i gràcies per la teva puntuació
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ens ha agradat
Hola xicubj, m’he afalaga que t’agradés, enhorabona per la ruta acomplida i gràcies per la teva valoració, salut!