Madremanya, Millàs i Pedrinyà

Madremanya, Millàs i Pedrinyà, seguint una ruta d'EL CAPI

Bonica ruta per terreny bastant pla, bàsicament per pista i algun corriol, que transcorre enmig de camps i zona boscosa.
Comencem la ruta, direcció a Millàs, per un camí enmig de camps que de moment segueix paral·lel a la carretera GIV-6701 a una certa distància, tot i que a poc a poc se'n va allunyant, on podem admirar en primer lloc el castell de Millàs i la seva església de St. Iscle i Sta. Victòria.
El castell, que és privat i no es pot visitar, està format per dos cossos perpendiculars de tres plantes que, conjuntament amb una gran torre quadrangular d’orígens medievals que s’alça a la part posterior de l’edifici, tanquen per tres bandes un pati, que acabà d’esdevenir totalment interior arran de les reformes del segle XX. Un portal adovellat i diverses finestres gòtiques i renaixentistes s’obren als diversos murs de façana del castell, que també ostenta l’escut heràldic dels Millàs.
L'església és un edifici romànic del segle XI, que fou l’antiga capella del veí castell de Millàs. D’una nau, és capçada a llevant per un absis semicircular que presenta decoració d’arquets llombards i lesenes a l’exterior. El campanar, adossat a migdia, és de torre de planta quadrada, d’un ull d’arc de mig punt a cada cara i coronament piramidal, revestit amb majòlica durant la darrera restauració, al segle XX. L’entrada es fa pel sud, i està precedida per una porxada amb un gran arc carpanell adovellat (informació de www.madremanya.cat).
Continuem vorejant el turó de la Muntanya, travessem la pista que uneix Millàs i Púbol, i passem pel bosc de la Romeguera fins al camí de cal Roig de Craup, que seguim a l'esquerra direcció al Clot de la Baga, ja al municipi de la Pera. Ben aviat arribem a l'església de St. Andreu de Pedrinyà.
Sant Andreu és una església romànica dels segles XI i XII, si bé conserva mostres d'estructura posterior, al veïnat de Pedrinyà (la Pera), Baix Empordà (wikipedia). Està formada per una nau i absis semicircular, decorat per l'interior amb uns frescs romànics, conservats actualment al museu diocesà de Girona. És una església molt ben restaurada i amb un entorn molt cuidat.
Continuem per pista pel costat de can Sabrí i cal Trop fins al bosc de Mas Carabús, que voregem mentre a la nostra dreta ens queden uns camps immensos amb una verdor excepcional en aquesta època de l'any i unes imponents vistes cap al Canigó, que encara veiem ben nevat. I també de les Gavarres, amb la muntanya dels Àngels el puig Redó davant nostre i, més enllà, el Montigalar i fins i tot el puig d'Arques, amb el seu radar meteorològic inconfusible.
Seguim pel Pla d'en Carabús i quan arribem als Quatre Camins, enfilem pel camí del veïnat del Pedró. Passem pel mig del veïnat i un cop passada la creu del Pedró, entrem al poble de Madremanya, on fem una volta per admirar-ne els racons del nucli antic. El web www.madremanya.cat ens en diu:
Enfilat dalt d’un turó sobre la plana, el nucli antic de Madremanya, presidit per la gran església parroquial fortificada de Sant Esteve, conserva l’estructura urbana d’orígens medievals, i una gran part de les cases que s’hi agombolen ens mostren la seva antiguitat a través d’elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII.
Traspassar els dos portals de l’antiga muralla (ja sigui el portal oest, al carrer de Sant Esteve o el portal nord, a la plaça dels Quatre Vents) és endinsar-se en la història. Els carrers, estrets i tortuosos, tan aviat s’amaguen sota els porxos com s’obren a petites placetes inesperades. Pujades, baixades i escalons adapten aquest antic entramat urbà als condicionants del terreny enturonat. La majoria de carrers i placetes envolten l’espai cèntric i culminant de l’església i la plaça Major, i s’allargassen cap a ponent a través del carrer de Sant Esteve. Arreu podem admirar portals adovellats o amb llindes inscrites dels segles XVII i XVIII, finestrals amb elements gòtics o renaixentistes o cases de pedra que, en conjunt, respiren història pels quatre costats. Un indret, en definitiva, on val molt la pena perdre-s’hi una bona estona.
Un cop feta aquesta interessant volta, arribem al punt d'inici i donem per acabada la caminada. Si la feu a la primavera, com nosaltres, si us hi fixeu una mica i sense sortir dels camins i corriols podreu fer un bon manat d'espàrrecs.
Salut i bones caminades!!