MADREMANYA - SANTUARI DELS ANGELS 13 12:06:56 PM

CAN SALÓ

CA L' ISTIU

CA L'OBERT

VISTA DES DE EL CAMI DE BAIG

CAN QUINTANA

CAN ROSET

ENTRADA A BEVIÀ ( VISTA A CAN SALÓ )

CREU CUARTEL NORTE

CUARTEL DEL OESTE

MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

LLENTISCLE

El llentiscle o llentrisca (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf, al Bages i a les Illes Balears. Taula de continguts Descripció És un arbust perenne, de fulles compostes. Dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar.Morfologia general i vegetativa Plàntula de llentiscle, 6 mesos després de la sembra, a Barcelona. El llentiscle té en general forma d'arbust d'uns 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seves fulles i per un nombre parell de folíols. Les fulles són perennes. Les fulles són compostes i paripinnades. Com ja s'ha dit l'extrem de les fulles acaba en dos folíols, al contrari que altres pistatxers que només tenen un folíol a l'extrem. Tant el pecíol com el raquis tenen un eixamplament lateral en forma d'ales. Els folíols són coriacis i lluents, en forma ovada a el·líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre 6 i 12. Sovint es troba que els folíols estan parasitats per una agalla de color roig amb una forma semblant a una fava. Morfologia floral Flor de llentiscle. Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolsats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig. Fruit i llavor El fruit és una petita drupa arrondonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mesura que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida. Utilització Licors fets a Grècia aromatitzats amb llentiscle La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricació de vernisos així com en pastisseria i en fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre. A Grècia s'utilitza per la preparació de licors anomenats mastika (Mastichato Chiou), típics de l'illa de Chios, i també per aromatitzar l'ouzo. Segons J. Monlau i Sala (1890): el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX) només serveixen per a pastura de porcs, gallines i gall dindis o per extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents. La fusta del llentiscle és de color rosa o ocre amb venes grogues, s'usa en ebenisteria o fusteria. A més és un bon combustible. Clima i Distribució Quan fa fred les fulles dels llentiscle agafen colors blaus i vermells produïts per la síntesi d'antocians. El llentiscle viu normalment en climes mediterranis. Viu en llocs a ple sol, però també amb ombra parcial, ja que de vegades creix al sotabosc, en boscos de pins i alzines. Pot tolerar temperatures fins a -10ºC encara que prefereix climes amb poques glaçades. Creix a tota la zona mediterrànea d'Europa i Àfrica i a les Illes Canàries.

MAS ???

PONT RIERA DE VILERS

RIERA DE BEVIÀ

RUÏNES DE VILERS

RUÏNES

VIA ROMANA O MEDIEVAL

VILERS